Aquest llibre és una simbiosi entre grafismes i poemes, uns dibuixos de línies fetes a tinta xinesa que dibuixen les sensacions amb la seva aparent abstracció i ens endinsen encara més a la simplicitat i concreció de l’estructura dels haikus.
Aquest recull que a l’autora, Joana Raspall, li va servir per fer del cor i del pensament paraula, a Conxi Rosique, li ha permès recrear l’obra en dibuix i oferir així, als lectors, una versió inèdita dels poemes.
Mots i traces ens ajuden a endinsar-nos en aquest món de sensibilitat i sentiment formant un conjunt harmònic.
«No es pot dir més amb menys paraules i menys traços.»
Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 2013) és escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris –de sinònims, de locucions i frases fetes i d'homònims i parònims–, cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia. A part dels estudis de bibliotecària, també estudia comptabilitat, però la seva passió és la llengua catalana, per la qual sempre vetlla, sobretot quan el seu país n'està privat. El seu amor per la poesia i els infants la porta a escriure poemes per als més menuts, cosa que la fa una de les pioneres del gènere a casa nostra. La seva poesia infantil, clàssica i molt afí a la sensibilitat dels petits lectors, destil·la senzillesa en estat pur. Tot i que sempre escriu poesia, es decideix a publicar-la ben entrada la maduresa. A més de poesia, teatre infantil i diccionaris, també ha publicat narrativa per a adults i joves. Joana Raspall va portar la vida literària sempre amb molta discreció, si bé visitava escoles i participava constantment en la vida literària de la seva ciutat, Sant Feliu de Llobregat, com ara a través del premi Martí Dot. Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.