L'escàndol que va provocar aquesta paròdia dels Jocs Florals l'any 1902 va ser excepcional. L'obra denunciava l'idealisme exaltat d'un certamen que s'havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana. Un segle després, la lucidesa de Santiago Rusiñol encara ens interpel.la. La comèdia es va estrenar en un context de forta crispació social, marcada pel recent empresonament de centenars de líders sindicals i de polítics destacats com Prat de la Riba. La polèmica es va aguditzar quan el govern central va suspendre els autèntics Jocs Florals de Barcelona per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi va protegir amb policies els espectadors que assistien als teatrals de Canprosa.
Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista. Va iniciar la seva carrera creativa com a pintor, i amb posterioritat es va dedicar a la literatura amb més de noranta títols de tots els gèneres. En teatre, primer va fer petits monòlegs i, de seguida, obres com L'alegria que passa (1891) i El Jardí abandonat (1900), d'alt contingut simbolista. Format a París, va ser un dels precursors del modernisme a Catalunya, amb plataformes com El Cau Ferrat, a Sitges, o Els Quatre Gats, a Barcelona. Es va convertir en un dels escriptors més reeditats de la seva època. D'una de les seves novel·les més conegudes, L'auca del senyor Esteve (1907), en va fer una versió teatral, que ha esdevingut un clàssic del teatre català.
Mitjançant l’humor, Rusiñol fa una crítica a la idealització que es feia dels Jocs Florals i la manipulació a què estaven sotmesos per part d’un sector de la societat. Divertidíssim.
Interessant paròdia dels Jocs Florals, una institució que a principis de segle XX havia caigut en el parany de la política i que més que una festa de les lletres, s'havia convertit en un ens sota les ordres de les elits polítiques del moment. Divertida, sobretot si es coneix el context de l'època.
Obra de teatre curta, còmica, irònica, MOLT irònica, amb els Jocs Florals de tema principal. Unes ironies molt fines i unes altres de més coents, però amb totes et fas un tip de riure. No m'estranya que en el seu temps provocàs un gran escàndol. Una mostra, entre moltes altres, del geni d'en Rusiñol.