Vint-i-dos contes

by Mercè Rodoreda

coleccion HISTORIA DE LA LITERATURA CATALANA numero 12, edicion 1984, 204 paginas, tapa dura sin sobrecubierta, en buen estado, texto en catalan, con firma del anterior propietario

Genres: Classics

298 pages, Paperback

First published January 1, 1958

About the author

Mercè Rodoreda i Gurguí was a Catalan novelist.

She is considered by many to be the most important Catalan novelist of the postwar period. Her novel "La plaça del diamant" ('The diamond square', translated as 'The Time of the Doves', 1962) has become the most acclaimed Catalan novel of all time and since the year it was published for the first time, it has been translated into over 20 languages. It's also considered by many to be best novel dealing with the Spanish Civil War.

Reviews

[Juliana Puig · Rating 4 out of 5]

Sóc incapaç de donar-li menys puntuació a la Mercè, encara que aquesta no sigui la seva millor obra. Realment, m’he trobat ben entretinguda amb la gran majoria de contes i m’he divertit triant quin llegir jutjant pel títol, perquè tots han resultat no tenir res a veure amb aquest. Els que em feien més manda han sigut els que m’han agradat més. I vull destacar “Divendres 8 de juny” i “La brusa vermella”!! Els he trobat ben potents (entre d’altres) per ser tan curtets. Però, clar, ja ho fa això la mercè que amb quatre paraules et deixa KO.

[Edgar Cotes Argelich · Rating 4 out of 5]

La veritat és que el tema dels relats no m’interessava especialment, són més propis de novel·l rosa i costumista que no em criden gaire. Però Rodoreda escriu tan bé i els contes fluixen tan naturalment que és impossible no deixar-te endur. Segurament els millors han estat “Cop de lluna” i “Abans de morir”.

[MarionaRebull · Rating 3 out of 5]

Alguns més monos que altres. “Abans de morir” (l’últim) ÉS UN HIT.

[Sergi Aragón]

alguns molt bons i altres no tant, però preciós veure com buscava els temes i estils que la faran enorme

[Txe Polon · Rating 4 out of 5]

Tot i que hi ha relats més aviat discrets, aquest recull inclou peces clau que s'inscriuen dins de la millor literatura de Rodoreda, especialment de cara a l'acabament del llibre ("La brusa vermella", "El bany", "En el tren" i "Abans de morir"), que són autèntiques delícies.

[aran · Rating 5 out of 5]

m'he llegit aquest llibre possiblement més de 10 cops, és absolutament increïble

[Paula · Rating 4 out of 5]

M'encanta com escriu la Rodoreda. El meu conte preferit, sense cap dubte, és "el carnaval". M'agrada que no siguin personatges amb intencions, ni el més mínim pensament de canviar el món. La simplicitat del dia a dia dels personatges és el que més m'enganxa. I la cirereta del pastís és els finals, que mai són els típics feliços que et podries esperar, sinó que són realistes. Aquí algunes frases que m'he subratllat: "Vindrà tot allò que duu el bon temps i que la tardor s'emporta amb una ventada forta i tres ruixats violents", "Ara he llegit tot això que acabo d'escriure i veig que no és ben bé el que volia dir", "Aquell color blau. Blau cel", "Però pensp que el mínim que es pot demanar a les persones intel·ligents és que sàpiguen ésser felices, que sàpiguen viure i que sàpiguen acceptar", "per prudència i per por de les decepcions"

[Liz · Rating 4 out of 5]

-Estiu
-Felicitat
-El gelat rosa
-En veu baixa
-Promesos
-Començament
-La brusa vermella

"I tot i que he vist que havia triat la resposta com qui entre moltes tria l'agulla més fina, m'ha fet mal".

"Em van venir ganes de morir-me. No de matar-me, no. De morir-me. Per matar-se es necessita voluntat, energia: per a morir-se no cal res".

"El món és com una funció, però el mal és que ningú no pot veure com acaba perquè tots ens morim abans, i els que es queden van fent com si no hagués passat res".

[Marc Margarit · Rating 2 out of 5]

És clarament la prefiguració del que després serà la "veu rodorediana", la versió nostrada, endreçada i -potser- feminista del torrent de consciència. Són 22 contes on veiem néixer la veu de la Colometa, i per tant és indiscutiblement interessant pel cànon català. Ara bé, és avorridíssim. Cap dels contes té un nucli prou corprenent per no fer-te agafar un atac de glucosa amb tals pastelots: la pitjor part de Rodoreda. Tota la llàstima però sense la ironia o les ambivalències. Com anar al Museu Picasso i nomes veure els esbossos a llapis.

[Andrés Zelada · Rating 2 out of 5]

No es para mí. He leído seis de estos veintidós cuentos costumbristas y al sexto protagonista inactivo que lo único que hace es llorar ante una vida aplastante he decidido dejarlo, porque para qué vamos a seguir escarbando.

[Irene Beltran · Rating 3 out of 5]

Son relats costumistes i senzills. La Rodoreda que més m’agrada és la Rodoreda dels contes.

[Èlia Espinosa · Rating 4 out of 5]

La Rodoreda en la seva línia pessimista però a mi m’encanta, no ho puc evitar

[Alberto · Rating 4 out of 5]

Contes força variats; hi ha de més interessants i de més simples, però en general bona introducció als contes de la Rodoreda.

[bertarnievas · Rating 5 out of 5]

Si la meva vida fos una peli, l'escena en què llegeixo Carnaval, esperant un tren a mitjanit en una estació suïssa durant una nit d'estiu, seria una de les meves preferides, sense cap tipus de dubte. Starring Polete que m'escoltava llegir en veu alta mentre menjàvem xocolata. Quina nit i quin estiu. Gràcies Mercè Rodoreda per acompanyar les meves aventures sumant les teves !