És el relat de quatre anys de captiveri, sorgit després d’un seguit de converses amb els periodistes Josep Maria Pasqual i Salvador Company. S’hi narra, en primera persona, l’esgarrifós periple per les presons espanyoles, i s’hi posa de manifest, amb tota la seva cruesa, la problemàtica de l’àmbit penitenciari de dones.
Núria Cadenes i Alabèrnia (Barcelona, 18 de febrer de 1970) és una periodista, escriptora i militant independentista catalana, filla de Teresa Alabèrnia i Domènech.
Actualment viu a l’Horta Sud, prop de València. Treballa de llibretera i col·labora en diversos mitjans (VilaWeb, El Temps). Ha publicat, entre d’altres, els llibres Cartes de la presó (1990), L’Ovidi (2002), El banquer (2013) o Secundaris (2018). Amb AZ (2009) va guanyar el premi Ciutat d’Elx i el de la Crítica dels Escriptors Valencians i amb Tota la veritat (2016), el Crims de Tinta.
sempre penso que posar menys de cinc estrelles a un llibre de memòries o cartes de la presó no m'acaba de fer el pes, no sé què en penseu.
aquest llibre m'ha emocionat molt perquè trobo que reflecteix molt bé la dimensió humana de l'empresonament, que m'ha fet seguir reflexionant sobre la solidaritat en el seu estat més pur, sense les tebieses que sovint la disfressen de caritat.