L'auteur prend le quotidien d'un homme et le rend terriblement déprimant. Bien écrit et décrit, j'aurais cependant aimé plus de philosophie, plus de réflexion, on reste dans la descrption factuelle. Pas mon genre, mais pas un mauvais livre non plus.
Chi Li née à Xiantao en 1957 est une auteure représentative, je cite, du "courant néoréaliste chinois". Triste vie est sans aucun doute un texte de ce courant. Publié en 1987 en Chine il n'a été traduit en français qu'en 2005. Une journée prise au milieu de nombreuses autres, celle de Yin jihaou, un ouvrier modeste, marié père d'un petit garçon de 4 ans. Réveillé à l'aube , chargé de son fils pour la journée, marche forcée jusqu'au bus, bateau jusqu'à l'usine, petit déjeuner de nouilles froides , arrivée à l'atelier avec quelques secondes de retard et la journée laborieuse continue avec son lot de petites brimades, de déceptions , de souvenirs remontés d'un passé pas si lointain et retour à la case départ ...Grisaille , fatigue, mais voilà c'est le lot de beaucoup. Un texte court mais poignant avec au final une petite lueur d'espoir:demain sera un autre jour et le soleil pourra enfin briller. Commenter J’apprécie
“En Yin considerava que s’havia tornat lent i meticulós, que expressava massa la seva gratitud i que li agradava rebre la compassió dels altres. Feina uns minuts que estava mort de cansament i de gana i no suportava estar a dins de l’autobús, i només havia calgut una mica de comprensió i parlar una estona per sentir-se molt millor i arribar a l’última parada sense adonar-se’n”.
Fa uns dies vaig passar per una llibreria de vell, m’agrada freqüentar-les perquè sempre hi trobes alguna cosa interessant i recuperes algun llibre oblidat.
Wuham, un dia del mes de maig en Yin Jiahou, es lleva a les cinc de la matinada per anar a treballar i s’enduu el seu fill de quatre anys al coll.
Amb una prosa delicada i senzilla ens mostra la vida dels estrats més baixos de la classe obrera, els edificis on viuen amuntegats, Les cues d’autobusos atrotinats, el transbordador pel riu Iang-Tsè, la precarietat labora, la solidaritat, les primes, el conformisme, l’avorriment, els retrets, les il·lusions frustrades, anhels del passat, amors i desitjos que esdevenen quimeres. Valors en contradicció.
Malgrat tot, encara queda un petit espai per la bellesa, la literatura, la conversa, instants que reconforten el tedi.
Un llibre traduït al català el 2007, que podria explicar un dia de qualsevol persona, el qualsevol part del món, avui mateix.
“No estem davant d’un retrat èpic de l’obrer sacrificat que exaltava el maoisme, sinó davant de la constatació d’una vida tan insignificant, a la qual no es vol donar més significat del que té” Manuel Ollé, professor d’estudis d’Àsia Oriental de la Universitat Pompeu Fabra”
Chi Li, es considera l'autora del neorealisme xinès.
Livre appartenant à la littérature prolétarienne qui rappelle le livre Sur le balcon. On suit le père de famille Yin sur une journée. J'ai cru que le récit se passait dans les années 2010 alors qu'il est sorti en 87 🤡 Conditions de vie toujours aussi difficiles en Chine, mais je ne l'ai pas trouvé déprimant, ça a été.
Une belle découverte que ce court roman! On suit la journée d'un ouvrier chinois, de l'aube où il se réveille dans son misérable logement jusqu'au soir où il rentre épuisé après avoir subi quantité de mauvaises nouvelles et de déceptions. Un texte très émouvant, qui nous plonge dans le quotidien morne et sans illusions d'un homme lassé et épuisé par sa "triste vie".
Sinceramente esta hitoria se me paso como un suspiro, es un dia en la vida de Yin Jiahou un obrero con problemas, mala suerte y que parece tomar la vida como le viene.... simplemente siendo un espectador. Me pareció como si alguien me contara un dia de su vida en el bar, paso a paso, de esa manera te involucras con la historia, al fin y al cabo solo habla sobre la insatisfacción y el conformismo. Es tan corto como sorprendente porque me dejo con ganas de saber mas sobre Chi li, su autora a la que desconozco por completo.