Amors sense casa. Poesia LGBTQ catalana

by Sebastià Portell (Editor), Maria Antònia Salvà, Llorenç Moyà

«Teniu a les mans un recorregut personal a la recerca dels desitjos i de les identitats sexuals i de gènere no normatius en la poesia catalana dels últims cent anys. Un seguir les traces d'aquelles maneres de voler, d'estimar, de desitjar i de ser que en un moment o un altre, com la poesia mateixa, no han encaixat en la norma.» -Sebastià Portell

Genres: Poetry, LGBT, Gay

210 pages, Paperback

Published October 1, 2018

Reviews

[ೄ Amets ⚢]

si més no aquests poemes han trobat una casa en la meva ❤️

[Carla]

Aquest llibre és com trobar una llar que no sabies que necessitaves. És un refugi i hi torno de tant en tant.

[fawkes]

Me he sentido identificada en muchos de los poemas, habían bastantes sobre el amor entre dos mujeres y eso me ha gustado mucho.

[Margalida Simonet]

Molt necessària aquesta antologia!!! Catalana, LGTBIQA+ , honesta i colpidora…

Quanta culpa, quanta vergonya, quant patiment podria i pot estalviar-se una persona quan la mirada és oberta, respectuosa amb la diversitat i no dogmàtica…

Que necessari és que cada amor trobi la seva casa💚💜🏳️‍🌈i que necessari és que es pugui fer en català…

Meravellós el contrast de llenguatges poètics entre autor@s de distints moments històrics i personals…
Fa mal triar, però m’encanten aquest tres🫶🏻🫶🏻

Bel Olid “Vaig embenar-me els pits…”
Sònia Moll “El meu amor petit”
Ian Bermúdez “ Qui va començar a pensar…”

[pau rofes]

no entenc de poesia però alguns d’aquests poemes són molt macos (alguns altres no els he entès)

[sara]

quina passada d’antilogia!! sebastià portell, t’estimo

[mar]

una feina xulíssima per reconèixer i visibilitzar autoris q d'altra manera potser no haurien arribat a les nostres mans <3
i un xic d sentiments retrobats.... fora g dels nostres ltb ho acaparen totttt vs els meus prefes sent (apart d mm marçal mare i senyora) martí sales i francesc garriga

[Marcel]

Una bona antologia per adonar-se de com l'expressió del desig i l'amor fora de la normativitat no és una excepció, no és una raresa. Es pot teixir una xarxa de connexions entre unes poetesses i les altres i adonar-se com aquestes maneres d'estimar marginades, més que en els marges, es troben subjacents a la vida de tantíssima gent, incrustades en una realitat més o menys amagada que recurrentment, però, mostren senyals de la seva presència.

L'únic punt negatiu d'una antologia així és que, en haver-hi poc poemes de cada autora, és difícil entrar en el món simbòlic de cada una.

[Marina]

3,5

[joan manzano]

3.5

[Jordi]

100% recomanat. Una de les millors antologies de poemes que he llegit mai. Em va semblar una recopilació exquisita. L'he deixat a amigues i totes hem estat contentes!!!

[Aykemocion]

preciós i tendre, necessari

[Mercè]

He connectat amb alguns poemes més que amb d'altres i he descobert algunes autores i autors que vull explorar. M'alegro que existeixi aquest recull i m'adono que estic molt i molt poc acostumada a llegir poesia.

M'apunto Francesc Garriga com a autor de qui m'ha agradat el to general.

[persistir]

“I un regust de mots ha ofegat el cos d'un noi i les espigues en sortir de la sauna.
Al mirall s'ha iniciat la degradació del marbre en cendra en sortir de la sauna,
i una serp no ha volgut ser mai més poeta quan he sortit de la sauna.

Ja sol,
per voravies desertes,
Lresta només l'orgull amarg
d'haver estat cos entre els cossos.” ❤️‍🩹

[Elena Riera Salazar]

Antologia de poesia LGBTQ catalana. Sebastià Portell, com diu en la introducció, ens proposa un “contracànon” que reescrigui la tradició literària i, per a fer-ho, cita Maria-Mercè Marçal i Montserrat Roig, totes dues proposaven una mirada diferent sobre la literatura catalana, una mirada ‘bòrnia’ en paraules de Roig que ens faci adonar que la considerada ‘mirada universal’ és masculina, no racialitzada, heteronormativa i de classe benestant. Portell fa el mateix que s’ha fet en el cas de la poesia de dones on trobem diverses antologies i ho aplica a la poesia LGBTQ. El títol prové d’un conegut vers de Maria-Mercè Marçal que, en paraules de Marta Segarra: “és la definició perfecta de les identitats no normatives, identitats sense casa ni casella, amors, desitjos i pells que no tenen lloc”. Els autors triats són 34 (14 dones i 20 homes). Els poemes estan ordenats cronològicament, la primera Maria Antònia Salvà (1869-1958) i el darrer Guillem Gavaldà (nascut el 1997). Entre tots dos i en ordre: Llorenç Moyà, Joan Ferraté, Blai Bonet, Francesc Garriga Barata, Biel Mesquida, Josep Piera, Josep Miquel Servià, Josep Micó Conejero, Jaume Creus, Maria-Mercè Marçal, Salvador Jàfer, Nora Albert, Encarna Sant-Celoni, David Vilaseca, Consol Martínez Bella, Manuel Forcano, Sebastià Alzamora, Begoña Chorques, Sònia Moll Gamboa, Carles Rebassa, Bel Olid, Ian Bermúdez, Eduard Escoffet, Martí Sales, Mireia Calafell, Maria Antònia Massanet, Sílvia Bel Fransi, Glòria Julià Estelrich, Maria Cabrera, Pau Vadell i Vallbona, Adrià Targa i Maria Sevilla.