«Teniu a les mans un recorregut personal a la recerca dels desitjos i de les identitats sexuals i de gènere no normatius en la poesia catalana dels últims cent anys. Un seguir les traces d'aquelles maneres de voler, d'estimar, de desitjar i de ser que en un moment o un altre, com la poesia mateixa, no han encaixat en la norma.» -Sebastià Portell
Molt necessària aquesta antologia!!! Catalana, LGTBIQA+ , honesta i colpidora…
Quanta culpa, quanta vergonya, quant patiment podria i pot estalviar-se una persona quan la mirada és oberta, respectuosa amb la diversitat i no dogmàtica…
Que necessari és que cada amor trobi la seva casa💚💜🏳️🌈i que necessari és que es pugui fer en català…
Meravellós el contrast de llenguatges poètics entre autor@s de distints moments històrics i personals… Fa mal triar, però m’encanten aquest tres🫶🏻🫶🏻
Bel Olid “Vaig embenar-me els pits…” Sònia Moll “El meu amor petit” Ian Bermúdez “ Qui va començar a pensar…”
una feina xulíssima per reconèixer i visibilitzar autoris q d'altra manera potser no haurien arribat a les nostres mans <3 i un xic d sentiments retrobats.... fora g dels nostres ltb ho acaparen totttt vs els meus prefes sent (apart d mm marçal mare i senyora) martí sales i francesc garriga
Una bona antologia per adonar-se de com l'expressió del desig i l'amor fora de la normativitat no és una excepció, no és una raresa. Es pot teixir una xarxa de connexions entre unes poetesses i les altres i adonar-se com aquestes maneres d'estimar marginades, més que en els marges, es troben subjacents a la vida de tantíssima gent, incrustades en una realitat més o menys amagada que recurrentment, però, mostren senyals de la seva presència.
L'únic punt negatiu d'una antologia així és que, en haver-hi poc poemes de cada autora, és difícil entrar en el món simbòlic de cada una.
100% recomanat. Una de les millors antologies de poemes que he llegit mai. Em va semblar una recopilació exquisita. L'he deixat a amigues i totes hem estat contentes!!!
He connectat amb alguns poemes més que amb d'altres i he descobert algunes autores i autors que vull explorar. M'alegro que existeixi aquest recull i m'adono que estic molt i molt poc acostumada a llegir poesia.
M'apunto Francesc Garriga com a autor de qui m'ha agradat el to general.
“I un regust de mots ha ofegat el cos d'un noi i les espigues en sortir de la sauna. Al mirall s'ha iniciat la degradació del marbre en cendra en sortir de la sauna, i una serp no ha volgut ser mai més poeta quan he sortit de la sauna.
Ja sol, per voravies desertes, Lresta només l'orgull amarg d'haver estat cos entre els cossos.” ❤️🩹
This entire review has been hidden because of spoilers.