What do you think?
Rate this book
L'assassí que estimava els llibres
Guillem Gual, un crític literari infl exible que s’ha guanyat fama i enemics a parts iguals, apareix assassinat. Al costat del cadàver, s’hi troba un petit llibre: L’assassinat com una de les belles arts, de Thomas de Quincey. Una coincidència o una pista que cal seguir? Quan apareix mort el fi lòsof J.F. Escrivà amb un llibre de Jean-Paul Sartre al costat, el desconcert dels inspectors valencians Tena i Espinosa no fa sinó augmentar. Arriba un reforç policial de Madrid, l’inspector Alcácer, es van fent entrevistes amb gent diversa del món literari i cultural i, en paral·lel, la novel·la va desplegant un retrat vivíssim i mordaç de sectors diversos de la ciutat de València, sobretot de l’àmbit benestant i amb pretensions de notorietat.
320 pages, Hardcover
First published September 6, 2017
4 people are currently reading
51 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 10 of 10 reviews
July 17, 2018
El libro me lo prestó una amiga quien sabía que me encantan "los libros sobre libros" y las novelas policiacas, así que por el título, éste prometía unir ambos mundos... y lo hizo. Disfruté enormemente su lectura. Quien sea crítico, autor o traductor seguramente lo disfrutará con un sentido más íntimo y empático. Hay muchas frases que invitan a releerlas inmediatamente para saborearlas mejor... mi favorita: "En una llibreria totes les obras poden semblar sorprenentment iguals, i en la tria hi ha sempre una complicada decisió personal, amb la qual vulgues no vulgues t'identifiques i et retrates". P.D. Es el primer libro que leo en Idioma Valencià y también fue toda una experiencia. P.D2: soy Mexicana :)
May 11, 2021
Entre la novel·la negra i el joc literari, el llibre no deixa de ser un mosaic d'algunes vides burgeses disfressades amb tocs del món literari i retrat del panorama intel·lectual valencià. Molta aparença i gens de substància.
May 27, 2018
Hauria de recordar on vaig llegir una critica positiva d’aquest llibre. Però no acostumo a apuntar-me aquestes coses i després passa el que passa.
No està del tot malament i fins i tot té algun colp amagat, però no és una novel.la de policies i és saberuda i lletraferida fins avorrir. Entenc que vulgui mostrar la provincianitat de la meva vil.la natal. I això queda clar. Però li falta mordent, li sobra un aire de conegut, de facilet i de saber de facultat. És com poc real, el que no és molt positiu per a una suposada critica de la realitat.
Ceci dit, m’agrada llegir el català de l’Horta, ric en varietat, de Mestre Domínguez. I sento caure en allò que critica dels crítics literaris, però tinc dubtes sobre el terme que empre “fil de colomer”. Penso que és una mala traducció de “hilo de palomar”, que sempre he vist en català com “fil d’empalomar”. Però no seré jo qui l’ataqui per una cosa així. Quedem-nos més aviat amb una novel.la entretinguda i amb certes pretensions dins el petit món intel.lectual valencià: aquí he d’aplaudir una cita impagable del Casanova enamoradís.
No està del tot malament i fins i tot té algun colp amagat, però no és una novel.la de policies i és saberuda i lletraferida fins avorrir. Entenc que vulgui mostrar la provincianitat de la meva vil.la natal. I això queda clar. Però li falta mordent, li sobra un aire de conegut, de facilet i de saber de facultat. És com poc real, el que no és molt positiu per a una suposada critica de la realitat.
Ceci dit, m’agrada llegir el català de l’Horta, ric en varietat, de Mestre Domínguez. I sento caure en allò que critica dels crítics literaris, però tinc dubtes sobre el terme que empre “fil de colomer”. Penso que és una mala traducció de “hilo de palomar”, que sempre he vist en català com “fil d’empalomar”. Però no seré jo qui l’ataqui per una cosa així. Quedem-nos més aviat amb una novel.la entretinguda i amb certes pretensions dins el petit món intel.lectual valencià: aquí he d’aplaudir una cita impagable del Casanova enamoradís.
May 31, 2021
Ressenya completa aquí: https://llegirperviurealtresvides.blo...
L'assassí que estimava els llibres és una novel·la negra que ens presenta un mosaic de personatges de la burgesia valenciana, en què la hipocresia i la falsedat són ben presents. Domínguez ens presenta ja a la primera pàgina l'assassinat d'un crític literari, Guillem Gual, amb un llibre a la mà. A partir d'aquí, els dos inspectors, Tena i Espinosa, es veuen immersos en el món intel·lectual del País Valencià i en les enemistats entre crítics, traductors, filòsofs i professors universitaris.
La trama va més enllà de ser només una novel·la policíaca. De fet, el crim és una de les línies argumentals que Domínguez traça, però n'hi ha d'altres que permeten il·lustrar les "misèries morals dels personatges", com diu a la contraportada.
M'ha agradat la naturalitat i l'oralitat de la llengua emprada.
Amb tot, tenia unes expectatives més altes en aquesta lectura després que dues persones me l'haguessin recomanat i, si bé volia conèixer la identitat de l'assassí i saber com acabaven les diverses històries, a voltes se m'ha fet pesat. El final m'ha sorprès molt i no me l'esperava gens, però em va deixar una mica desconcertada.
L'assassí que estimava els llibres és una novel·la negra que ens presenta un mosaic de personatges de la burgesia valenciana, en què la hipocresia i la falsedat són ben presents. Domínguez ens presenta ja a la primera pàgina l'assassinat d'un crític literari, Guillem Gual, amb un llibre a la mà. A partir d'aquí, els dos inspectors, Tena i Espinosa, es veuen immersos en el món intel·lectual del País Valencià i en les enemistats entre crítics, traductors, filòsofs i professors universitaris.
La trama va més enllà de ser només una novel·la policíaca. De fet, el crim és una de les línies argumentals que Domínguez traça, però n'hi ha d'altres que permeten il·lustrar les "misèries morals dels personatges", com diu a la contraportada.
M'ha agradat la naturalitat i l'oralitat de la llengua emprada.
Amb tot, tenia unes expectatives més altes en aquesta lectura després que dues persones me l'haguessin recomanat i, si bé volia conèixer la identitat de l'assassí i saber com acabaven les diverses històries, a voltes se m'ha fet pesat. El final m'ha sorprès molt i no me l'esperava gens, però em va deixar una mica desconcertada.
December 30, 2017
Molt bona novela de Martí Domínguez. Amb ritme, històries que s'entrecreuen, misteri, sexe, literatura, societat, contradiccions personals, referents pròxims, propis i universals... i molt entretinguda.
January 3, 2018
Molt bona novel.la. Molt erudita amb interesantes referencias. No es la millor policiaca, pero si es una molt bon relat. Recomenable i entretinguda.
January 10, 2019
El diàleg entre Lola i Gregori sobre la tria entre lectures com les de Philip Roth o les de Deleuze.
Les descripcions de primeres impressions.
Les descripcions de primeres impressions.
February 2, 2021
Prosa inmillorable, amb una història ben llaurada, perfecta per als filòlegs valencians.
January 22, 2023
Un llibre molt interessant. Moltes històries que vas descobrint amb referències literàries que et mantenen dins d’eixa complicitat de la veu narradora que tot ho sap. Per a regalar i recomanar
May 6, 2021
D’un detractor de Martí Dominguez vaig llegir un cop que els seus llibres eren assajos disfressats de novela, però a mi no em sembla que això siga negatiu. En aquest cas una investigació policíaca d’uns crims ocorreguts en els cercles intel·lectuals i acadèmics de la ciutat de València, és l’excusa per fer un recorregut bibliòfil al voltant d’un grapat de llibres i autors de la literatura universal. M’ha agradat l’arrencada del llibre, enganxa, molt en la tradició de la novel·la negra, però la resolució final, encara que sorprenent i original, m’ha semblat molt precipitada, resolta massa precipitadament. També hi ha alguns moments en les parts intermèdies de la novel·la en que afluixa un poc la tensió. Nomès he llegit un altre llibre de Domínguez, “L’esperit del temps”, i em va agradar molt. També m’han recomanat “La sega”, i quan puga la llegiré. “L’assassí que estimava els llibres” l’he llegit en el marc del Club de Lectura de la Universitat Jaume I, i encara que no m’ha entusiasmat, és una bona lectura, penso que recomanable sobre tot per a seguidors de l’autor -que hi ha molts- i geeks de la literatura.
El llibre l’he llegit des de la plataforma digital eBiblio de la Generalitat Valenciana.
El llibre l’he llegit des de la plataforma digital eBiblio de la Generalitat Valenciana.
Displaying 1 - 10 of 10 reviews