Sobre la família Borja s’han publicat una infinitat de títols i s’han filmat pel·lícules i sèries de televisió, però l’obra més important sobre aquesta dinastia familiar valenciana i universal l’ha escrita un escriptor valencià, el més important de les últimes dècades: Joan F. Mira. La novel·la Borja Papa recorre al gènere de les falses memòries del fascinant Roderic de Borja, el papa Alexandre VI. El papa va desgranant la seva història, des dels orígens com a fill d’un noble de Xàtiva, l’accés al cardenalat i tota una carrera plena d’intrigues i maniobres fins a arribar al Papat. Es tracta d’un període que fa frontissa entre l’Edat Mitjana i el Renaixement, quan el món s’eixampla gràcies a les exploracions transatlàntiques. La recreació històrica és espectacular i la llegenda negra dels Borja és tractada finalment amb rigor. La família valenciana més important de la història dóna peu a una de les grans novel·les en català, publicada originalment el 1996, distingida amb el premi de la Crítica i el premi Crexells i recuperada ara amb una introducció històrica del mateix autor.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Joan Francesc Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939) és un escriptor, antropòleg i sociòleg valencià. És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i president d'Acció Cultural del País Valencià.
Al voltant de la temàtica valencianista i històrica cal destacar les seues obres Crítica de la nació pura (1984), que discuteix el concepte de nació, Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000).
«Borja Papa» és una obra d'història novel·lada, escrita per Joan Francesc Mira i publicada per primera vegada el 1996. És una narració en forma memòries de la vida dels dos papes Borja, Calixt III i Alexandre VI, i de tot el que els va envoltar, feta per aquest últim, de nom Roderic de Borja.
Joan Francesc Mira i Casterà (València, 1939) és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià. Entre les seues obres de ficció, destaca «Els treballs perduts» (1989), i, al voltant de la temàtica valencianista i històrica, cal destacar les seues obres «Crítica de la nació pura» (1984) i «Sobre la nació dels valencians» (1997).
Pel que fa a «Borja Papa», el mateix autor, Joan Francesc Mira, la qualifica de memòria sense reconéixer-la com a novel·la perquè, segons ell, l'obra no té «argument», ja que és un treball exhaustivament documentat on, segons el mateix autor, la seua invenció és mínima. És, doncs, com la «biografia» que podria haver escrit el mateix Roderic de Borja (Alexandre VI).
L'obra es presenta articulada en dotze blocs, seccions o capítols, dividits, alhora en capitolets a la manera d'extensos paràgrafs. Tanca l'últim capítol un fragment de la «Història dels papes» («Storia dei papi») de Ludwig Von Pastor, sobre l'última malaltia i mort del protagonista. A més, el llibre conclou amb dos apartats, un format per dues pàgines d'«Explicacions», fonamentalment sobre el gènere literari de l'obra i, altre amb útils referències cronològiques per a situar la narració en el seu marc històric.
Pel que fa a l'estil és el d'una narració novel·lada que es pot llegir sense molt d'esforç, el llenguatge és viu i amé i la prosa és senzilla i propera. Tot i que sorprén una mica la «mancança» de signes de puntuació, amb tot el ritme resulta adient i entretingut.
Roderic de Borja és el narrador i el principal protagonista d'aquest relat, és intel·ligent i astut, va ser un home d'acció, arbitrà per un període de temps el món occidental, inserit en la nova i radiant Itàlia renaixentista. Va ser una figura destacada de l'Església catòlica i, per tant, de talla internacional. En aquesta obra s'aclareixen els fets relatius a la família Borja i es fa justícia històrica. Així, es desmitifiquen els tòpics obscurs sobre la referida família, Alfons, Roderic, Cèsar, Lucrècia, etc.
En definitiva, una lectura molt profitosa i entretinguda, que, d’una manera exhaustivament documentada, fa justícia a la història dels Borja italians. Molt recomanable per als amants de la història i la novel·la històrica.
M’ha agradat tant com “les memòries d'Adrià” de Marguerite Yourcenar. Quina manera més planera i agradable d’apropar-te a un personatge i una època. Me l’he tragat tot en només tres dies. Ara, darrere s’endevina un immens treball d’un dels més grans escriptors actuals de la literatura catalana. Agraïment etern a Joan Francesc Mira.
Excellent monòleg ficcionat i memorialistic del Papa valencià. Ple de detalls històrics i de riques referències culturals i polítiques. Gran lectura. No li falta gaire per arribar a la inigualable Memoires d’Adrien de la gran Marguerite Youcenar.
Història des de la qual m'ha semblat que el sentiment d'es personatge que narra en primera persona tenen una certa profunditat.Comprèn el període 1401-1503 del papa Alexandre VI. Però, si no s'és coneixedor del personatge i dels esdeveniments d'aquests anys, és un cúmul de noms i anècdotes que no m'han dit res. En fi, la novel·la històrica no és el meu fort.
3.75/5. Era un llibre que li vam regalar a ma mare, però me'l volia llegir jo també.
10/10 per les intrigues polítiques, m'interessen les històries de nissagues familiars. És fascinant el paper de la família Borja en les lluites de poder dels segles XV i XVI. L'estil d'escriptura m'ha marejat una mica, però quan t'hi poses passa molt bé.
segona volta que he intentat llegir aquest llibre, i segona volta que em veig incapaç d’acabar-ho. Em falten comes i punts, i em sobren noms aci i allà de personatges històrics que em són del tot desconeguts. Llàstima perquè el tema m’interessa però la seua lectura se’m fa massa pesada