Sobre Instruments òptics, la poetisa Susanna Rafart afirma: “Instruments òptics es un poemario de provechosa convalecencia. La convalecencia produce una inacción sin culpa que prevé el asombro, la reflexión y la distancia con la existencia. Gemma Gorga nos abre una cámara en la que la quietud como categoría crea un ámbito diferente”.
«Penso també, és clar, en els avantatges derivats del canvi: les cases eixamplaran, s’estendrà l’espai, apareixeran parets allà on ja no les sospitàvem. D’aquesta manera tindrem més metres cúbics per omplir-los de solitud.» (del poema “Últimes reflexions abans d’apagar l’ordinador”)