What do you think?
Rate this book
Els llits dels altres
Una novel·la destinada a sacsejar la literatura catalana. Una autora cridada a deixar empremta. Una autèntica revelació. La Claustre atura el cotxe en una fonda de carretera de l’antiga Nacional. La visita a la seva mare l’ha deixat rebregada i necessita calmar-se.
Darrere la barra, l’atén una antiga coneguda amb un passat tèrbol i un germà que es va penjar quan anaven juntes a escola. «Encara no t’agrada res?», li demana d’entrada. «Ara ja menjo de tot», respon ella. A fora ja és fosc, i les confidències de tota una vida encendran la nit a fogonades.
Anna Punsoda il·lumina els racons més obscurs de l’ànima de la Claustre amb una prosa neta i contundent, devastadora i alhora tendra. També enlluerna amb la seva mirada el cos i el sexe de la protagonista, esculpits a cops de cisell per l’alcoholisme del pare, l’apatia frustrant de la mare i una innocència robada que l’ha portada a perdre’s en els llits dels altres. Totes aquestes herències, la Claustre les fita cara a cara, per més sòrdides que siguin, per més tristes i vergonyants. Sense escarafalls, sense abandonar-se al ressentiment i la desolació. Amb la bona dosi d’humor negre pròpia dels qui s’han abocat a un abisme sense fons i han sobreviscut.
«Tot pot amagar-se, però hi ha històries que són aguilots pessigant-te el fetge. Les espantes i et tapes com pots el forat que t’han obert. Aprens a caminar tort i foradat, amb un braç dedicat a espantar bèsties. Perquè a tu què t’interessa? A tu t’interessa caminar. Aleshores camines tort, foradat i tolit d’un braç, com si no es pogués avançar d’una altra manera. Fins al dia que vols viure i necessites les dues mans.»
Darrere la barra, l’atén una antiga coneguda amb un passat tèrbol i un germà que es va penjar quan anaven juntes a escola. «Encara no t’agrada res?», li demana d’entrada. «Ara ja menjo de tot», respon ella. A fora ja és fosc, i les confidències de tota una vida encendran la nit a fogonades.
Anna Punsoda il·lumina els racons més obscurs de l’ànima de la Claustre amb una prosa neta i contundent, devastadora i alhora tendra. També enlluerna amb la seva mirada el cos i el sexe de la protagonista, esculpits a cops de cisell per l’alcoholisme del pare, l’apatia frustrant de la mare i una innocència robada que l’ha portada a perdre’s en els llits dels altres. Totes aquestes herències, la Claustre les fita cara a cara, per més sòrdides que siguin, per més tristes i vergonyants. Sense escarafalls, sense abandonar-se al ressentiment i la desolació. Amb la bona dosi d’humor negre pròpia dels qui s’han abocat a un abisme sense fons i han sobreviscut.
«Tot pot amagar-se, però hi ha històries que són aguilots pessigant-te el fetge. Les espantes i et tapes com pots el forat que t’han obert. Aprens a caminar tort i foradat, amb un braç dedicat a espantar bèsties. Perquè a tu què t’interessa? A tu t’interessa caminar. Aleshores camines tort, foradat i tolit d’un braç, com si no es pogués avançar d’una altra manera. Fins al dia que vols viure i necessites les dues mans.»
- GenresFiction
114 pages, Kindle Edition
First published October 8, 2018
6 people are currently reading
924 people want to read
About the author
Anna Punsoda
11 books13 followersAnna Punsoda (Concabella, 1985) és una periodista i escriptora catalana. Llicenciada en periodisme (URL) i en filosofia (UB). Va cursar el màster de «Filosofia i Estudis clàssics» a la UB, on va presentar la seva tesina El pensament social i polític de Joan Maragall -becada per la Fundació Joan Maragall. Actualment és professora i traductora de l'alemany, col·labora en diversos mitjans de comunicació com a crítica d'assaig i és ponent de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès. L’any 2017 va impulsar La Llança, el suplement cultural d’El Nacional.cat. Ha publicat la novel·la Els llits dels altres (Amsterdam, 2018), guardonada amb el premi Roc Boronat, i l'assaig La luxúria (Fragmenta, 2020), dins la sèrie «Pecats capitals».
Photo credit © Glòria Solsona
Photo credit © Glòria Solsona
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 27 of 27 reviews
January 29, 2023
From Abuse to Disorder to Survival
Review of the Fum d'Estampa Press paperback edition (December 16, 2022) translated by Mara Faye Lethem from the Catalan language original Els llits dels altres (October 8, 2018)
This was novella with a concentrated impact due to its 100 page length, which will likely be read in a single sitting. Although the journey is harrowing at parts, it also has its moments of dark humour which somewhat lighten the load. A woman named Claustre returns from a visit to her bitter and aged mother and stops at a roadhouse on the way back to Barcelona where she encounters a waitress who is an old acquaintance. Both women had suffered abuse from relatives in their youth and they reminisce and commiserate with each other.
The bulk of the book is Claustre telling her life story in flashbacks, about her escape from abuse via a sheltering and sometime promiscuity in the 'other beds' of the title. This leads to an eating disorder in later life with tales of purging and some absurd misadventures with laxatives. Regardless of all related trauma, the story was ultimately one of survival.
Author Anna Punsoda. Image sourced from La Mira.
This is the first novel and the first complete English translation of Anna Punsoda, who has herself published translations from German to Catalan (e.g. Rilke, Kafka, etc.). Punsoda was previously translated in English as the writer of the "Lust" section from The Seven Deadly Sins (Fum d'Estampa Press, 2022). The translation by Mara Faye Lethem was excellent and conveyed powerful images and emotions.
I read Other People's Beds through a subscription to Fum d'Estampa Press. The press was "founded in 2020 by translator Douglas Suttle to bring exciting, different Catalan language literature to an English speaking audience. Though small, the press quickly established itself as an ambitious publisher of high quality titles. Since then, we have been long- and short-listed for some of the most important literary prizes in the UK and abroad, and have recently started to publish fantastic literature in translation from languages other than Catalan."
Other Reviews
NOTE: This is an excellent review, but it does reveal almost the entire plot and structure of the book with numerous chapter details. Other People's Beds reviewed by Jenny Wu at Full-Stop, December 12, 2022.
Trivia and Links
Read an interview with author Anna Punsoda at Fum d'Estampa Press here.
Review of the Fum d'Estampa Press paperback edition (December 16, 2022) translated by Mara Faye Lethem from the Catalan language original Els llits dels altres (October 8, 2018)
Everything can be hidden, but there are stories that are like big eagles pecking at your liver. You shoo them away and cover up the wound as best as you can. You learn to walk bent over, pecked full of holes and making do with one arm, as if that were the only way forward. Until the day you want to live and you need both hands.
This was novella with a concentrated impact due to its 100 page length, which will likely be read in a single sitting. Although the journey is harrowing at parts, it also has its moments of dark humour which somewhat lighten the load. A woman named Claustre returns from a visit to her bitter and aged mother and stops at a roadhouse on the way back to Barcelona where she encounters a waitress who is an old acquaintance. Both women had suffered abuse from relatives in their youth and they reminisce and commiserate with each other.
The bulk of the book is Claustre telling her life story in flashbacks, about her escape from abuse via a sheltering and sometime promiscuity in the 'other beds' of the title. This leads to an eating disorder in later life with tales of purging and some absurd misadventures with laxatives. Regardless of all related trauma, the story was ultimately one of survival.
Author Anna Punsoda. Image sourced from La Mira.
This is the first novel and the first complete English translation of Anna Punsoda, who has herself published translations from German to Catalan (e.g. Rilke, Kafka, etc.). Punsoda was previously translated in English as the writer of the "Lust" section from The Seven Deadly Sins (Fum d'Estampa Press, 2022). The translation by Mara Faye Lethem was excellent and conveyed powerful images and emotions.
I read Other People's Beds through a subscription to Fum d'Estampa Press. The press was "founded in 2020 by translator Douglas Suttle to bring exciting, different Catalan language literature to an English speaking audience. Though small, the press quickly established itself as an ambitious publisher of high quality titles. Since then, we have been long- and short-listed for some of the most important literary prizes in the UK and abroad, and have recently started to publish fantastic literature in translation from languages other than Catalan."
Other Reviews
NOTE: This is an excellent review, but it does reveal almost the entire plot and structure of the book with numerous chapter details. Other People's Beds reviewed by Jenny Wu at Full-Stop, December 12, 2022.
Trivia and Links
Read an interview with author Anna Punsoda at Fum d'Estampa Press here.
November 5, 2018
Una història dura. Potser li caldrien 100 pàgines més per respirar-la una mica més. M'ha semblat una versió hardcore de Permagel.
N'he escrit alguna cosa més aquí: https://socelquellegeixo.wordpress.co...
N'he escrit alguna cosa més aquí: https://socelquellegeixo.wordpress.co...
January 6, 2023
M'agraden els llibres en què, al mateix temps, no hi passa res però hi passen moltes coses. D'aquest, em quedo amb la senzillesa amb què s'expliquen tantes vivències complicades i amb la sensació de voler-me emportar la petita Claustre a casa per estalviar-li tot el que acaba explicant a les pàgines d'aquest llibre.
November 12, 2019
Una novela fantástica que podría/debería tener por lo menos 100 páginas más
April 8, 2023
Beautiful, dark and at many times too close to home. Which is why Claustre resonated so much with every turn of page and passing of age. For anyone that remotely can identify with her childhood, and life struggles I hope like me you can find some sort of peace.
October 14, 2018
"L'ansietat no sabia exactament d'on em venia. Era com si visqués sempre amb pànic sense que hi hagués cap perill a prop. De jove pensava que la tara em venia del cos, que em feia fàstic i molta por, però després vaig veure que em venia de l'esperit, que no m'aguantava les sensacions i que ho transformava tot en una angoixa més o menys dolorosa però constant. Una angoixa -creia fins fa molt poc- indestriable de mi i que em definia. M'havien dut a psicòlegs, psiquiatres i homeòpates. I res, jo era així, deien. Igual que els meus avis i els meus pares: delicada dels nervis, feta d'esquerdes, incapaç de fer front a les grans situacions. Tallar aquesta cadena d'esfondraments interiors ha estat el gran propòsit de la meva vida."
December 19, 2018
Al principi em va agradar però les darreres pàgines són com llegir testimonis de pacients en llibres de psicoanàlisi.
May 2, 2020
Entre aquest, el Cuerpos malditos i el Permagel, hauria de deixar per un temps les noveles de dones traumatitzades i psicològicament inestables. Pel meu bé.
June 24, 2024
La Claustre, la protagonista de la nostra història, necessita fer les confidències personals a una antiga coneguda a qui es troba a una fonda de carretera. Primer explicarà la seva vida quan era petita, amb una infantesa marcada per un pare alcohòlic, una mare amb una forta depressió, i uns abusos infantils. Li explicarà també que, a la seva joventut, aquests problemes la porten a una anorèxia i les seves conseqüències, i finalment, veurem la seva vida adulta, amb les seves experiències sentimentals.
És un llibre escrit d'una manera lleugera, però directa i contundent alhora. Diu les coses pel seu nom sense ser desagradable. Sense estalviar temes, per durs que siguin.
Vaig veure tres parts al llibre, que corresponen a tres etapes de la vida de la Claustre. La primera va generar-me llàstima per les conseqüències que té per una nena trobar-se en un drama familiar en la que els pares també són malalts. La segona, em sembla l'explicació més clara que he llegit sobre com es deuen sentir i comportar-se les persones afectades per l'anorèxia, i com s'amaguen del seu entorn. I finalment, l'última part, que vaig trobar més fluixa, on aquests desequilibris vitals porten a la Claustre a una vida sentimental d'insatisfaccions.
El llibre té una bona dosi d'humor negre, fins al punt que la forma en què explica moltes de les situacions em generaven un somriure, quan sabia que no era en absolut graciós.
Com a part negativa, m'ha faltat un nexe més acurat entre les tres parts, i una concreció amb la història inicial que serveix com a excusa per fer la narració de la vida de la Claustre.
No coneixia a aquesta jove autora, ni probablement hauria arribat mai a aquest llibre, però, per recomanació de la Judit, vam començar una lectura conjunta. I va ser un gran descobriment. Llegiré els pròxims llibres que publicarà l'Anna Punsoda.
Molt recomanable, tot i que no és un llibre per a tothom pels temes que tracta, la qualitat de la narració fa que, quan acabes el llibre, saps que n'has llegit un de molt bo.
És un llibre escrit d'una manera lleugera, però directa i contundent alhora. Diu les coses pel seu nom sense ser desagradable. Sense estalviar temes, per durs que siguin.
Vaig veure tres parts al llibre, que corresponen a tres etapes de la vida de la Claustre. La primera va generar-me llàstima per les conseqüències que té per una nena trobar-se en un drama familiar en la que els pares també són malalts. La segona, em sembla l'explicació més clara que he llegit sobre com es deuen sentir i comportar-se les persones afectades per l'anorèxia, i com s'amaguen del seu entorn. I finalment, l'última part, que vaig trobar més fluixa, on aquests desequilibris vitals porten a la Claustre a una vida sentimental d'insatisfaccions.
El llibre té una bona dosi d'humor negre, fins al punt que la forma en què explica moltes de les situacions em generaven un somriure, quan sabia que no era en absolut graciós.
Com a part negativa, m'ha faltat un nexe més acurat entre les tres parts, i una concreció amb la història inicial que serveix com a excusa per fer la narració de la vida de la Claustre.
No coneixia a aquesta jove autora, ni probablement hauria arribat mai a aquest llibre, però, per recomanació de la Judit, vam començar una lectura conjunta. I va ser un gran descobriment. Llegiré els pròxims llibres que publicarà l'Anna Punsoda.
Molt recomanable, tot i que no és un llibre per a tothom pels temes que tracta, la qualitat de la narració fa que, quan acabes el llibre, saps que n'has llegit un de molt bo.
May 27, 2019
Debut literario de una autora que ha ganado el XX premio Roc Boronat con una historia impactante, que expone las heridas, el malestar de la protagonista llamada Claustre, sin miramientos.
Desde un primer momento aparece la voz en primera persona de Claustre, una mujer de unos 30 años, que decide hacer una parada en un restaurante tras visitar a su madre enferma. Esa parada representa una pausa en la propia vida de Claustre, al reencontrarse con una excompañera de clase con la que comienza a intercambiar recuerdos y reflexiones, recuerdos que rebosan de abusos sexuales, alcoholismo paterno, culpa, dolor, soledad, tristeza, ansiedad, anorexia, incomprensión, desidia, obsesión, dudas y decepción. Es el esbozo de una historia que a modo de pinceladas deja el campo abierto a la interpretación, pese a la naturalidad con la que la autora aborda temas tan escabrosos y dolorosos ante todo. Porque Claustre busca en las camas de los demás, en los otros cuerpos, lo que no encuentra en el suyo propio, preñado de culpa, de la que intenta desprenderse una y otra vez, sin éxito. Claustre es un personaje marcado por una madre depresiva con la que mantiene una relación asfixiante. Es incapaz de respetar a los demás porque no logra respetarse así misma y se siente vacía, perdida entre las relaciones tóxicas y la inestabilidad, entre lo escatológico y lo trágico. Pero a todo eso sobrevive pese a su aparente carencia de fortaleza, sin abandonarse al resentimiento o a la desesperación, para abordar su propio futuro con una buena dosis de humor negro.
Desde un primer momento aparece la voz en primera persona de Claustre, una mujer de unos 30 años, que decide hacer una parada en un restaurante tras visitar a su madre enferma. Esa parada representa una pausa en la propia vida de Claustre, al reencontrarse con una excompañera de clase con la que comienza a intercambiar recuerdos y reflexiones, recuerdos que rebosan de abusos sexuales, alcoholismo paterno, culpa, dolor, soledad, tristeza, ansiedad, anorexia, incomprensión, desidia, obsesión, dudas y decepción. Es el esbozo de una historia que a modo de pinceladas deja el campo abierto a la interpretación, pese a la naturalidad con la que la autora aborda temas tan escabrosos y dolorosos ante todo. Porque Claustre busca en las camas de los demás, en los otros cuerpos, lo que no encuentra en el suyo propio, preñado de culpa, de la que intenta desprenderse una y otra vez, sin éxito. Claustre es un personaje marcado por una madre depresiva con la que mantiene una relación asfixiante. Es incapaz de respetar a los demás porque no logra respetarse así misma y se siente vacía, perdida entre las relaciones tóxicas y la inestabilidad, entre lo escatológico y lo trágico. Pero a todo eso sobrevive pese a su aparente carencia de fortaleza, sin abandonarse al resentimiento o a la desesperación, para abordar su propio futuro con una buena dosis de humor negro.
Read
September 28, 2020Aquesta novel·la explica, com a mínim dues històries i només una en forma part (explícita) de la trama: el llegat dels abusos sexuals sostinguts i consentits en una historia familiar ben fosca i la lenta recuperació de la força d'un cós desamparat de tot desig i també de capacitat de narrar-se. En el tractament del cos de la protagonista, tot subratllant el dolor fisic - en cap cas separat de l'ànima - i amb una vulgaritat que cou ben endins, m'ha portat records de la millor Alice Munro. Una prosa enlluernadora, col·loquial i vulgar, és a dir, lliure. Molt recomanable.
May 15, 2022
Els llits dels altres és un llibre ràpid i dinàmic que t'enganxa des del principi. La Claustre ens va explicant la seva dura vida sense pèls a la llengua i utilitzant un llenguatge tan directe que a vegades fa feredat. He viscut la història molt a prop de la Claustre. Tan aviat he patit amb ella com li he volgut cridar ben fort que què cony feia. L'he volgut abraçar i en altres moments abandonar a la seva sort. A més, entre etapa i etapa de la vida de la Claustre, l'Anna Punsoda hi ha col·locat reflexions sobre la vida i les relacions personals que et deixen pensant.
September 22, 2020
Bastant colpidor. Moltes coses amb molt poques pàgines tot i així una història molt ben desenvolupada.
No m'ha agradat gaire el final, ja que l'he trobat molt abrupte. Es parlat molt poc de com es recupera la protagonista... Entenc que troba una parella que l'ajuda a estabilitzar-se però com supera tots els problemes a la que hem vist caure? M'hauria agradat conèixer molt més sobre també aquest aspecte.
No m'ha agradat gaire el final, ja que l'he trobat molt abrupte. Es parlat molt poc de com es recupera la protagonista... Entenc que troba una parella que l'ajuda a estabilitzar-se però com supera tots els problemes a la que hem vist caure? M'hauria agradat conèixer molt més sobre també aquest aspecte.
December 1, 2022
Impecable narrada la història de la Claustre. I de tots els traumes que ha anat tenint durant la seva infantesa/joventut i que influeixen en qui acaba essent en la seva etapa adulta.
Narració real i punyent. Sense pèls a la llengua. A estones, dura. Directa. Passa a terres lleidatanes i a Barcelona. M’hi sento geogràficament identificat en part en algunes escenes.
Sens dubte un llibre entretingut que no es fa llarg. Format de capítols curts i en primera persona. El recomano.
Narració real i punyent. Sense pèls a la llengua. A estones, dura. Directa. Passa a terres lleidatanes i a Barcelona. M’hi sento geogràficament identificat en part en algunes escenes.
Sens dubte un llibre entretingut que no es fa llarg. Format de capítols curts i en primera persona. El recomano.
June 27, 2024
4.5 / 5 ⭐
I read this book because I saw @Nicolereads98 recommending it on TikTok. She said she enjoyed the writing in this book so much she would read the author's shopping list.
And she did not lie, this was great!
I read this book because I saw @Nicolereads98 recommending it on TikTok. She said she enjoyed the writing in this book so much she would read the author's shopping list.
And she did not lie, this was great!
January 19, 2019
Una història ben escrita, molt ben escrita, amb una estructura que la fa àgil i interessant. La protagonista té una interessant visió del món, i és capaç de veure la realitat d'una manera diferent.
July 25, 2020
La història d'un trauma. Normalitzada, íntima, personal
December 7, 2020
Un súper descubriment (com molts premis Roc Boronat). Desgarra per dins i t'enganxa molt.
May 1, 2021
La història que explica és dureta. M'ha agradat com està escrit però m'ha incomodat fins l'última paraula.
September 1, 2024
A good read. Not what I was expecting. I liked the straightforward devastation, like being inside someone’s head where they aren’t justifying anything for others benefit.
December 29, 2025
Sad but probably wouldn’t reread
September 27, 2022
Molt sincer i a cops punyent, costumista i alhora rebel i crític, val la pena llegir-lo.
November 20, 2022
Claustre, the narrator of Anna Punsoda’s debut novel, Other People’s Beds, tells of her life as the daughter of a father who drinks himself to death, a mother clingy and ineffectual, and extended family and friends who have no idea how to handle an anxious girl who, beginning in adolescence, takes to cutting, anorexia, vomiting, and heroic doses of laxatives to have some measure of control over her life.
A social outcast from early childhood, she knows it is better to be ignored than to be publicly identified as a loser. Even recess is an unduly awful hazing ritual:
Whatever we were playing, when the two popular girls chose their teams, I was always the last one picked and got stuck into whichever group had fewer people. To even them out, they would say. Dead weight, they meant. I stopped playing because I was afraid of being the last one picked and everyone seeing. I wasn’t embarrassed that nobody wanted me. I was embarrassed that everyone saw. That they would tell other people. And that those people would tell other people. That in the end I wouldn’t be able to leave the house without everyone knowing that I was dimwitted and alone and an outcast.
Although this slim novel is not marketed as a roman à clef, Punsoda provides so many intimate details for Claustre and with such insight into her moods and behaviors as to transcend mere empathy, especially once Claustre enters adolescence and develops eating disorders.
At her father’s funeral, when she asks a woman at the funeral she doesn’t recognize how she knew her father, the woman inadvertently reveals to Claustre that her father had multiple lovers met at a jazz club: “It’s a music club, don’t get the wrong idea,” she said. “But sometimes I go there with two or three of my entertainer friends. The last time I saw him [Claustre’s father] we argued because he was sitting on a sofa with Marisol. He did it to hurt me. . . He always does the most hurtful things.”
Confronting and grappling with the conditions that shaped her into a self-destructive force and unreliable lover comprise the last third of the book, demonstrating why, for so many people, “rehabilitation” is a state in which they live the rest of their lives.
For more of my reviews, please see https://www.thebookbeat.com/backroom/...
A social outcast from early childhood, she knows it is better to be ignored than to be publicly identified as a loser. Even recess is an unduly awful hazing ritual:
Whatever we were playing, when the two popular girls chose their teams, I was always the last one picked and got stuck into whichever group had fewer people. To even them out, they would say. Dead weight, they meant. I stopped playing because I was afraid of being the last one picked and everyone seeing. I wasn’t embarrassed that nobody wanted me. I was embarrassed that everyone saw. That they would tell other people. And that those people would tell other people. That in the end I wouldn’t be able to leave the house without everyone knowing that I was dimwitted and alone and an outcast.
Although this slim novel is not marketed as a roman à clef, Punsoda provides so many intimate details for Claustre and with such insight into her moods and behaviors as to transcend mere empathy, especially once Claustre enters adolescence and develops eating disorders.
At her father’s funeral, when she asks a woman at the funeral she doesn’t recognize how she knew her father, the woman inadvertently reveals to Claustre that her father had multiple lovers met at a jazz club: “It’s a music club, don’t get the wrong idea,” she said. “But sometimes I go there with two or three of my entertainer friends. The last time I saw him [Claustre’s father] we argued because he was sitting on a sofa with Marisol. He did it to hurt me. . . He always does the most hurtful things.”
Confronting and grappling with the conditions that shaped her into a self-destructive force and unreliable lover comprise the last third of the book, demonstrating why, for so many people, “rehabilitation” is a state in which they live the rest of their lives.
For more of my reviews, please see https://www.thebookbeat.com/backroom/...
October 28, 2018
La lluita per sobreviure i ser feliç, quan la teva infantesa t’ha marcat i es difícil escapar...abusada, desemparada, cal fer-se un camí i no serà fàcil...
Displaying 1 - 27 of 27 reviews