Uf, va dir ell

by Quim Monzó

Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar; un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig pèl; Déu creant força matusserament l'univers; un nàufrag frustrat; una noia amb sines farcides d'ocells i de vegetació; un tastaolletes que viu després de mort... Tot aquest prodigiós ventall imaginatiu ha estat treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona, indefugible.

Genres: Fiction, Short Stories

104 pages, Paperback

First published January 1, 1978

About the author

Quim Monzó was born in Barcelona in 1952.
He has been awarded the National Award for fiction; the City of Barcelona Award for fiction; the Prudenci Bertrana Award for fiction; the El Temps Award for best novel; the Lletra d'Or Prize; the Catalan Writers' Award; the Maria Àngels Anglada; the Trajectòria; he has also been awarded Serra d'Or magazine's prestigious Critics' Award, four times.

In 2007 he wrote and read the opening speech at the Frankfurt Book Fair. Monzó designed a lecture written as if it was a short story. It differed completely from traditional speeches.
Together with Cuca Canals, he wrote the dialogues for Bigas Luna's movie Jamón, jamón. He has also written the musical satire El tango de Don Joan, with Jérôme Savary.
He is a regular contributor to the La Vanguardia newspaper.

Reviews

[Pep · Rating 4 out of 5]

Cada relat és com una pastilleta de deliri, un tsunami lèxic, un microcosmos. Recoman llegir-los dosificats, com tota droga dura. Si hi ha genis a la literatura catalana en Monzó és un d’ells. Sense dubte. Cada vegada més convençut que lo millor que té el nostre món cultural (supòs que com a conseqüència de la derrota) és aquest humor àcid i satíric.

[David Zúñiga Artigas · Rating 5 out of 5]

De tots els que m he llegit d'en Monzó, en qüestió de bojeria és el millor de llarg. Té molts registres diferents en els contes que recull i demostra molta habilitat i versalitat per narrar. Des de contes divertits, narracions romàntiques que guarden sarcasme i ironia i contes amb un contingut molt transgresor i fosc. Boníssim.

[Paola]

entre dona boja (q ja sabem q no són boooges, sííí) i dona boja toca un Monzó (no se m'acut res millor per equilibrar la balança, francament)

[Dugu · Rating 3 out of 5]

Es el primer libro que leo de este escritor. Me ha sorprendido para bien ya que es un libro entretenido y corto, esto mas el hecho de que són cuentos con historias independientes lo hace una lectura recomendable. En mi caso lo he leído en catalán lo que tampoco cambia mucho pero a sido una experiencia interesante.

[Pau de Luis · Rating 4 out of 5]

“Vet aquí, vaig dir-me, un final trist per a un amor massa impetuós. I dic amor perquè jo me l’estimava, aquesta noia, ves. No vaig tornar a enamorar-me fins un mes després […]”.
No m’ha acabat de fer en conjunt, però penmig té joies i els darrers contes són boníssims.

[irene · Rating 2 out of 5]

aquest llibre és un deliri col·lectiu i thank god it's over

[Jordi Casañas Dalmau · Rating 3 out of 5]

Son les 20:00 i encara no he sortit de casa avui. Podria ser el perdonatge d’algun d’aquets relats ara mateix

[Arnau Vallès · Rating 3 out of 5]

Tot un descobriment. Els relats de Monzó tendeixen entre la ironia i l'absurd, aportant sempre un toc de crítica que, personalment, qualificaria de magnífica.
Pel que fa a l'experiència a l'hora de llegir-lo, és atrapant i, fins i tot, confús, cosa que considero que, en aquest cas, aporta a la lectura. La manera d'escriure de l'autor és directa i sense floritures. Ho és tant que els sons, per exemple, en molts casos no els descriu, sinó que els escriu directament. Entre les meves historietes preferides d'aquest recull hi ha "Biografia" o "Ressenya d'una depressió suïcida".
Tanmateix, tot i ser una molt bona lectura, es nota que és un dels primers llibres de l'autor i que encara busca aquell estil que tant el caracteritza, a Monzó.
El recomanaria a qualsevol persona que li agradés la carn poc feta.

[Oscar Solé · Rating 3 out of 5]

Alguns contes m'han agradat força, d'altres no els he entès.

[Facundo Hisi · Rating 4 out of 5]

Es una forma muy particular la de escribir cuentos que tiene Quim Monzó, que me gusta, y si bien en algunos momentos podría permitirme dispersar un poco mi atención enseguida la recupera y al finalizar cada historia puedo atribuir esta dispersión antes mencionada a la soltura y libertad que me ofrece este escritor en cada relato sabiendo que estaré hasta el final con cada historia, con cada libro, con él.

[Carles · Rating 2 out of 5]

Recull de divuit relats. La meitat són relats curts. Els altres, encara més breus, ultracurts; cinc, una pàgina, o un paràgraf.
Vuit escrits en primera persona, sis en tercera i m’ha agradat que quatre siguin en segona persona, que no trobo gaire en la literatura que llegeixo. Onze en passat, set en present.

Poc diàleg i, quan hi és, és dins el text, no amb guionet.

Històries algunes realistes; altres amb tocs de fantasia.

Les narracions que més m’han agradat:

“ Sobre la volubilitat de l'esperit humà”
“ Sobre la futilitat dels desigs humans”

La nota del llibre és la mitjana ponderada de totes les narracions.

[Francisco Barrios · Rating 5 out of 5]

Este libro es sencillamente fantástico. No hay una calificación lo suficientemente elevada para expresar la genialidad del autor para imaginar escenarios y situaciones inusitados, la revitalización que hace de la lengua catalana y, en resumidas cuentas, la maestría con que renueva el cuento. Monzó está a la misma altura que un Cortázar, un Joyce, un Rulfo o un Borges (con la característica adicional que está vivo y aún espero de él muchas y geniales narraciones como estas).

Monzó puede ir de las páginas deslumbrantes que te noquean por su concisión (Sobre el pes específic, o bien El cas del bitllet de mil) a cuentos mucho más elaborados que ganan por decisión (Noia del Mehari), o bien cíclicos (Tot de prats als ulls), irónicos (Sobre la futilitat dels desigs humans) y que traspasan la cuarta pared en una línea (Confidència). En todos ellos, como regla general, está presente el humor como triunfo de la razón.

Este libro es imprescindible. Si lo ve, no lo dude: cómprelo y léalo.

[Anouk · Rating 2 out of 5]

Podria dir que m’ha agradat perquè comparat amb el llibre que estava llegint abans l’he pogut gaudir i fins i tot m’han vingut ganes de llegir. Però poso 2 estrelles perquè sé que si l’hagués llegit després d’un d’en Jôel Dicker no m’hauria acabat de fer per com d’estrany és i per com de fàcil és perdre el fil.

[jana · Rating 3 out of 5]

3.5
entre curial i curial necessitava algo ràpid i fresc. no havia llegit mai Monzó i puc dir que m’ha agradat força. és flipant pensar que fa 50 anys que va escriure aquest llibre, és molt modern. fa pensar que tots els q han escrit contes després beuen claríssssimament de Monzó, és canònic. contes curts, entretinguts i alguns molt macos (algunes anades de l’olla també). cal llegir-lo.

[Danidearko · Rating 5 out of 5]

Execelente, de nuevo en este libro, Quim nos sorprende con su gran calidad literaria y con su creatividad vanguardistica tan especial y magica.

Genial e infinito, gracias Quim por nacer, y por regalarnos tu obra.

[Alba Blancafort · Rating 4 out of 5]

Mai havia llegit res semblant. Tretze contes plens de surrealisme, humor (a vegades negre) i sarcasme ambientats en la quotidianitat absurda que ens envolta. Més d'un conte l'he hagut de llegir més d'una vegada per comprendre'l, però crec que aquesta també és la gràcia de Monzó.

Suposo que o t'encanta o l'odiïes, i a mi m'ha encantat.

[Jordi Sarradell · Rating 3 out of 5]

Recull de microcontes que funciona com un blíster ple de píndoles d'enginy, desvari, surrealisme, humor àcid i, de vegades (cal dir-ho), una certa dosi de mal gust.

Se'n recomana un consum responsable.

[Arcadia · Rating 4 out of 5]

witty and funny. endearing.

[Ram · Rating 4 out of 5]

"Tots els prats a dins dels ulls"

[Elena Riera Salazar · Rating 4 out of 5]

Primer recull de contes de Quim Monzó en solitari (abans havia publicat ‘Self-Service’ amb Biel Mesquida). Primera edició: abril 1978. El recull conté divuit contes curts.

[Arianna · Rating 5 out of 5]

Ecoansietat? No em facis riure. Com va a fer-te por una bossa de plàstic?

[Martí Pons · Rating 2 out of 5]

No és sant de la meva devoció. Hi ha contes amb idees interessants i captivadores, i un llenguatge exquisit, però d'altres els he trobat insulsos.

[Deyanira · Rating 3 out of 5]

les descripcions de quan mantenen relacions sexuals en les diferents històries són massa explícites la veritat

[Marta PM · Rating 2 out of 5]

Buf, vaig dir jo. Tot i que podem apreciar a en Quim Monzó com a autor, no he conectat gens amb cap d’aquests deliris mentals inconnexos d’home egocèntric i sobretot amb com parla de les dones. Next.

[Natxo Cruz · Rating 2 out of 5]

Recull de contes absurds que en algun cas freguen el surrealisme, però molt ben escrits. O sigui, Monzó.