Els autors parteixen de la idea que els nois tenen més problemes a les aules i menys èxit acadèmic que les noies en general i ens hem de preguntar per què i com solucionar-ho. Identifiquen correctament l'arrel patriarcal, fortament misògina i homòfoba, de "la conducta antiescolar" en comptes de caure en el victimisme i en idees d'ultradreta, no com cert pseudoautor que es dedica a queixar-se que la culpa és dels sistemes educatius actuals perquè "només afavoreixen les noies".
(((M'han resultat bastant més interessants els capítols escrits per Roberts, sobretot en el sentit que dóna consells bastant més útils sobre aquesta habilitat inconcreta i mistificada que aquí anomenem gestió d'aula, i es basa tant en les seves exp com a professor com en les seves experiències com a antic estudiant passota.)))
Segons es veu, cal prestar atenció a la barreja insidiosa entre 1) baixa autoestima/autoconcepte de molts nois pel que fa a l'entorn acadèmic, el que pot portar a 2) actitud defensiva (i autodestructiva) de protecció de l'autoconcepte: prefereixen no intentar-ho de veritat i provar de millorar, ja que "si no ho he intentat, en realitat no he fracassat!". Però a més 3) se senten influits per la peer pressure d'altres nois, de forma que poden evitar destacar acadèmicament, mostrar interès en les matèries, fer els deures a casa, etc. per no perdre popularitat o ser acusats de empollón. Tot això porta a molts nois a amagar-se darrere d'una façana de desinterès, fins i tot de gamberrisme, per tal de no perdre el respecte dels seus companys nois.
(Fins a quin punt això passa? Els autors aporten estadístiques de UK, USA i P. Baixos. És possible que nosaltres estiguem millor???)
Com que els autors són de Regne Unit, resulta curiós que proposin solucions o en refutin d'altres que moltes vegades no tenen res a veure amb el que se m'ha ensenyat a mi al màster del professorat o el que recomanen en general els pedagogs aquí a Catalunya (pregunta: fins a quin punt la pedagogia diu unes coses o altres segons indret geogràfic???).
També perquè allà tenen la mala sort de tenir 1) Moltes escoles que segreguen per sexe -solen ser privades/elitistes- i 2) Una pràctica comuna de segregar classes per nivells -aquí ja àmpliament contestada i en retirada des de fa anys-, de forma que l'alumnat tendeix a sentir-se fatal i molt desmotivat si no està en un bon grup-classe (es veu que a UK fins i tot et poden baixar de grup perquè no tens conducta exemplar encara que siguis brillant acadèmicament). Els autors es caguen en totes dues coses.
Es desaconsellen també certs apropaments sexistes que poden reforçar la conducta masculina antiescolar, a més de "segregar per sexe és millor per als nois" com ara la idea que "els nois són competitius", una bestiesa que jo no havia sentit en ma vida per sort i que la desmunten magníficament, explicant que instaurar la competitivitat a classe és nociu per a tothom. També la idea peregrina que cal adaptar-se als temes suposadament d'interès dels nois, com acabar fent classe de llengua en què es llegeixin diaris sobre partits de futbol, sobre rap, violència, bandes, videojocs i temes bèl·lics, excloent poemes d'amor i així.
És especialment interessant quan desaconsella fer cas a la famosa Piràmide de Dale (en el llibre l'anomenen piràmide de l'aprenentatge) -segons la qual només es recordaria el 10% del que es llegeix, el 20% del que s'escolta, el 30% del que es veu, etc.- i identificant-ho com a neuromite. Una recerca ràpida permet entendre per què aquesta xorrada que ens van inculcar al màster no ha estat mai contrastada.
També es desaconsella fer servir la coavaluació, o com l'anomenen ells "demanar a l'alumnat que puntuin els exàmens dels seus companys" (curiós com ni tan sols fem servir el mateix lèxic pedagògic).
Identifica també com a mites:
"Cal implantar VAK: visual-auditiu-kinèsic, segons el qual tots tenim un estil d'aprenentatge preferit segons el sentit visual, auditiu o tàctil (una altra pseudoteoria ja desmuntada fa temps i crec que sense traducció a Catalunya)"
"Els nois/l'alumnat aprèn millor quan les classes inclouen activitats manuals". (El que ells anomenen estil d'apr. kinèsic)
"A molts els costa estar asseguts i quiets perquè el seu procés d'aprenentatge requereix moviment." i " cal passejar-se per l'aula"
"Dissecionar calamars a classe de biologia + usar la tinta per a dibuixar coses + cuinar els calamars: ciència, art i cuina en una sola lliçó." (em recorda a cert exemple del que aquí anomenaríem "Situacions d'Aprenentatge basada en situacions reals: en aquell cas es proposava estudiar les gavines i si poden ser domesticades, ja que en aquell insti les gavines envaeixen el pati per menjar-se les restes dels entrepans).
I en canvi, alguns consells concrets extremament útils:
-Implicar a famílies amb recompenses immediates: trucar amb bones notícies preferentment, millora relació amb famílies i de fet millora realment el comportament dels nanos. Encara que també se'ls pot anar dient quan les coses no van tan bé, òbviament. Es posen menys a la defensiva, estaran més disposats a col·laborar, molt sovint estan farts de rebre només males notícies.
-No felicitar ni renyar en públic, tenint en compte la peer pressure anteriorment mencionada per a no destacar acadèmicament. Felicitar en privat i/o trucar a casa família amb les bones notícies (retroalimenta el que s'ha dit abans).
-Cridar no serveix per a res (i t'ho explica), en canvi dir "jo no t'estic cridant, per què em crides tu a mi?".
-No identificar de seguida nois com a "pallassos de la classe" quan no ho faries mai amb noies. En general no assenyalar. Dir "els del fons, que m'escoltin" en comptes de dir nom, encara que només estiguis parlant d'una persona.
-No tolerar que s'escaquegin/no treballin a classe.
-Expectatives altes en general.
-Fer servir humor va bé, ha d'estar relacionat amb els continguts de l'aula però. No fer servir mai sarcasme. No fer servir mai bromes pesades. No riure dels alumnes ni dels altres prof.
L'èxit escolar genera més motivació, més que "la motivació és el que porta a l'èxit".
-I moltes altres coses més!
No em voldria deixar de mencionar que el llibre parla de moltes altres coses, relacionades amb patriarcat i masculinitat en educació: assetjament, salut mental, suïcidi, autolesions (certa conducta antiescolar i les baralles/cops de puny a la paret també poden ser formes d'autolesió!), impacte de la pornografia, impacte de cultura misògina i homòfoba i cultura de la violació, impacte de racisme en educació, impacte de classe social. L'efecte Pigmalió i l'efecte Golem (nom de l'efecte contrari). Estudis sobre el fet que en realitat molts professors d'entrada no tenen gaires expectatives ni bona opinió dels nois i això provoca profecies autocomplides. Bastants consells per a profs, per a avaluadors de profs i per a escoles/equips directius.