El tumor

by Toni Soler

«El pare em va acompanyar fins als setze anys (...). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d’escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que s’assemblen en tantes coses (...). Parlar del pare o de la mare és parlar d’un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides. Un dol incomplet ens allunya de qui som realment, ens impedeix coneixe’ns de veritat.»
El tumor és un llibre de dol. O potser és un llibre sobre el no-dol: una confessió sobre el dolor llargament reprimit. És un relat escrit en pocs mesos però covat durant més de trenta anys, perquè la pèrdua dels pares –per sort– és una absència que no s’omple mai del tot.
Escrit amb un llenguatge contingut i precís, Toni Soler retrata aquell adolescent que no va saber com enfrontar-se a la pèrdua i reconstrueix la figura del pare mort abans d’hora. El tumor cerebral que el va fer emmalaltir durant quatre anys, i finalment se’l va endur, reapareix en la ment del narrador com un mur insuperable, i esdevé a la pràctica un personatge més d’aquest fris familiar.

83 pages, Kindle Edition

Published November 14, 2018

About the author

Toni Soler i Guasch (Figueres, 1965) és periodista i productor de televisió. És director de la productora "Minoria Absoluta", responsable dels exitosos programes Polònia i Crackòvia a TV3, i d'altres productes audiovisuals. Ha estat un dels impulsors del diari Ara, nascut el 2010, i hi escriu regularment. A més a més també ha col·laborat en altres mitjans, sobretot a La Vanguardia. En la seva faceta d’autor és l’escriptor d’Història de Catalunya, modèstia a part (1998), i de la novel·la L’última carta de Companys (2009), entre d’altres. També és autor del guió de la pel·lícula 14 d'abril: Macià contra Companys, dirigida per Manuel Huerga (2011).

Reviews

[Gretavonpanzer · Rating 4 out of 5]

«I pensar que la mare resava tot el sant dia perquè el seu home no desaparegués del tot, perquè sobrevisqués fins i tot en la pitjor versió possible. Els qui han tastat la pèrdua saben que davant l’abisme de la mort qualsevol espurna de vida –encara que només sigui el fet que una mà calenta estrenyi la teva– és un regal impagable.»
Una petita memòria plena de grans veritats com aquesta.

[Joan · Rating 3 out of 5]

M'ha semblat un llibre interessant, especialment perquè és una introspecció sobre un fet cabdal del passat del que l'autor recorda ben poc, i l'ha de reconstruir: La mort prematura del seu pare, víctima d'un tumor, quan l'autor era un nen adolescent. En Toni Soler intenta entendre, molts anys després, el que ha ocorregut i per què ell va reaccionar de la manera que ho va fer: Tancant-li la porta als morros a la mort. Es tracta d'una recerca interior i cap al passat, per a gaurir, i per a connectar amb el present, i també el futur. Els de l'autor. I ho fa, com diu ell, evitant expressament de complementar aquesta recerca amb una investigació paral·lela a partir de noves dades i entrevistes d'altres testimonis dels fets. Aquesta metodologia, que l'autor declara al començament, descol·loca inicialment, per més endavant demostrar-se com un gran encert. És aquesta metodologia precisament la que permet que la recerca no es contamini de cap interferència externa, que esdevingui una veritable recerca cap a la veritat, aquella que l'autor pugui descobrir, i no d'altra. Perquè de veritats n'hi pot haver moltes. El títol cobra un significat especial vers el final del llibre, i aquest també és un descobriment que el lector fa amb l'autor, i que crec que és, com moltes d'altres reflexions, un descobriment amb el que l'autor ha estat premiat. La prosa és força bona, malgrat a estones hi ha algunes repeticions que es podrien haver evitat, i potser alguna frase es podria haver polit; però no sóc jo gaire fiable a l'hora de valorar aquestes coses. M'ha sorprès molt, a mesura que anava llegint, que el llibre no es fa pesat; si més no, no se me n'ha fet, potser per la manera en que l'he llegit: Dilatadament en el temps, a estones, al llarg de 3 mesos i alternada amb altres lectures. Finalment cal dir que és un llibre dur i tracta una temàtica que pot ser molt difícil per a lectors "delicats del cor". L'autor es despulla davant nosaltres exposant els seus dubtes i pors, però n'extreu unes conclusions que són perles. Diria que és un llibre que tanca una ferida que ha romàs oberta durant gairebé tota la vida de l'autor. Molt interessant, molt més del que m'esperava.

[Jordi Sendra Escoda · Rating 4 out of 5]

Un llibre íntim que aborda la pèrdua i el dol prematurs des de diferents perspectives però que fent-ho parla també sobre la vida. «I pensar que la mare resava tot el sant dia perquè el seu home no desaparegués del tot, perquè sobrevisqués fins i tot en la pitjor versió possible. Els qui han tastat la pèrdua saben que davant l’abisme de la mort qualsevol espurna de vida –encara que només sigui el fet que una mà calenta estrenyi la teva– és un regal impagable.»

[Laura]

Vaig anar a la biblioteca a per un llibre del Gabriel Ferrater i, tot i que sortia disponible, no era a la prestatgeria, on vaig fer una ullada i vaig trobar aquest llibre. Està molt bé i parla d'un tema (el dol per la mort de familiars) del que crec que es parla molt poc o dels que hi ha pocs exercicis artistics en general.

[Alexandra · Rating 5 out of 5]

Interessantíssim exercici literari sobre els sentiments i els diversos punts de vista davant d'una mateixa situació. La descripció de les vivències del protagonista és capaç de transportar-te a les pròpies. Sense adonar-te et trobes revivint aquelles històries passades.

[Leido · Rating 4 out of 5]

El Tumor - Toni Soler. Barcelona: Anagrama, 2018. 157 p.

Empezamos, no me gusta excesivamente Toni Soler, de hecho evito su programa de cada tarde de TV3, por qué me gusta el como comediante. Pero vi la reseña y decidí darle una oportunidad, ya que su hermana la novelista Silvia Soler me gusta mucho. Y ha sido todo un acierto.
Esta obra autobiográfica explica su relación con su padre, añadiendo muchos datos biográficos, que hacen que el personaje de Toni Soler se convierta en un persona normal y corriente.
La base de la novela es llegar a la edad en que su padre murió a causa de un tumor cerebral.
Es una obra que me ha despertado muchos sentimientos, por que mi madre falleció a causa de un cáncer con metástasis, y en estos momentos una muy buena amiga está viviendo una situación similar.
El autor explica sin excesivo sentimentalismo como fue su padre, como era el de pequeño y cómo fue su reacción a la enfermedad y muerte de su padre, hay momentos duros que sabe capear con cierta gracia, y sobre todo siendo amable con su yo pasado.
Me ha gustado, a pesar de que en ciertos momentos me venía llorera.
---
«El pare em va acompanyar fins als setze anys (...). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d’escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que s’assemblen en tantes coses (...). Parlar del pare o de la mare és parlar d’un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides. Un dol incomplet ens allunya de qui som realment, ens impedeix coneixe’ns de veritat.»

El tumor és un llibre de dol. O potser és un llibre sobre el no-dol: una confessió sobre el dolor llargament reprimit. És un relat escrit en pocs mesos però covat durant més de trenta anys, perquè la pèrdua dels pares –per sort– és una absència que no s’omple mai del tot.

Escrit amb un llenguatge contingut i precís, Toni Soler retrata aquell adolescent que no va saber com enfrontar-se a la pèrdua i reconstrueix la figura del pare mort abans d’hora. El tumor cerebral que el va fer emmalaltir durant quatre anys, i finalment se’l va endur, reapareix en la ment del narrador com un mur insuperable, i esdevé a la pràctica un personatge més d’aquest fris familiar.

[La Central · Rating 4 out of 5]

"Quan Toni Soler tenia dotze anys, al seu pare li van diagnosticar un tumor cerebral de mal pronòstic. L’agonia va durar quatre anys i ara, a l’edat que tenia el seu pare quan va emmalaltir, sent que és el moment de posar per escrit tot allò de què va voler fugir relacionat amb la malaltia i la mort del pare, i concloure així un dol que va quedar amagat per les ganes de viure d’un adolescent. Si esperem trobar el Toni Soler que coneixem com a periodista i humorista televisiu, ens endurem una sorpresa, perquè aquí ens trobarem amb la intimitat i el dolor que qualsevol persona ha patit o patirà davant la pèrdua d’un ésser estimat i ho fa d’una manera honesta i directa i amb una sensibilitat colpidora.

El llibre és també un retrat familiar que reflecteix molt bé la manera de fer d’una generació extremadament soferta, que va patir una guerra i que va sortejar les adversitats d’una postguerra gens fàcil, una generació en què l’amor es demostrava treballant per fer que la vida de la família fos millor i deixant una mica de banda les mostres d’afecte, que s’enyoren quan arriba la mort i un pensa que hauria d’haver dit “t’estimo” més sovint i sense vergonya.

Parlar del pare o de la mare és parlar d’un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides." Neus Botellé

[Mireia · Rating 5 out of 5]

'[...] els morts que deixem enrere no poden ferir-nos per sempre, però no han de desaparèixer mai. Són una part de nosaltres. La seva mort ens transforma i, per tant, s'integra en racons amagats de la nostra manera de ser. En alguna mesura estem junts amb ells, i per això podem dir que la mort no ens ve a buscar una sola vegada: pren bona part del que som, abans d'endur-se, finalment, el nostre cos. I són aquestes visites prèvies de la mort les que ens permeten entendre què significa estar viu'.

[Anna · Rating 5 out of 5]

És un llibre que ens parla del dol, de les diferents maneres d'afrontar-lo i de com la pèrdua dels pares també ens obliga a mirar-nos a nosaltres mateixos.

I pensar que la mare resava tot el sant dia perquè el seu home no desaparegués del tot, perquè sobrevisqués fins i tot en la pitjor versió possible. Els qui han tastat la pèrdua saben que davant l’abisme de la mort qualsevol espurna de vida —encara que només sigui el fet que una mà calenta estrenyi la teva— és un regal impagable.

Una lectura emotiva i reflexiva que acompanya molt més del que aparenta.

[Anna Pons · Rating 3 out of 5]

Tot i que admiro la valentia de l´autor d´obrir-se i explicar una història tan sentida, crec que falta més profunditat al llibre. No em queda clar quina finalitat persegueix l´autor amb aquest llibre. Sembla que simplement ventili el seu dolor i lamentacions.

[Esteve Vallmajor Diez De Andino · Rating 4 out of 5]

❤️‍🩹«El nostre pas per la vida no és mai del tot oportú. Néixer tard és tan injust com morir d’hora. Sempre ens deixem perdre un bocí de passat i un bocí de futur»

🤌🏻Un llibre honest. Sobre la vida i la mort.

[Laia Ferràs Ferrer · Rating 3 out of 5]

Es pot llegir amb una tarda, tot i que cal anar païnt-lo b. M'ha agradat, tot i que sento que a vegades es repetia una mica, però suposo que en certa manera també és la gràcia que diguem. I m'ha agradat la sinceritat i poder veure com ell va portar-ho tot.

[Maria Rosalia]

🏅🏅🏅🏅🏅
M’ha agradat molt,molt ‘la primera part’ en què fa la descripció del pare. Llegit en un dia

[Núria · Rating 5 out of 5]

Me l'he llegit en un dia. Molt ben escrit, molt sincer i espero que reparador.

[Santiago · Rating 3 out of 5]

(...) "podem dir que la mort no ens ve a buscar una sola vegada: pren bona part del que som, abans d'endur-se, finalment, el nostre cos. I són aquestes visites prèvies de la mort les que ens permeten entendre què significa estar viu"

M'ha sobtat del llibre la que sembla és una nova variant ortogràfica que té vindicació normativa: escriure ESCLAR en comptes de ÉS CLAR