Calidoscopi informal

by Albert Jané

La primera novel·la d'Albert Jané (Barcelona, 1930). Un llibre excepcional es miri des del punt de vista que es miri. Ho és per la seva extensió desmesurada, perquè hi corren centenars de personatges (reals i inventats) i de llocs (reals i inventats), sense que, de fet, hi arribi a passar res, perquè al llarg d'aquestes pàgines la llengua catalana hi assoleix el paper de protagonista últim.

1412 pages, Paperback

Published January 1, 2017

About the author

Albert Jané i Riera (Barcelona, 13 d'agost de 1930) és un escriptor, lingüista i traductor català, destacat per la seva faceta com a director de la revista Cavall Fort i per ser un gran aficionat a l'excursionisme.
Jané també ha fet de corrector, de professor de llengua, d'activista cultural, de dinamitzador i, com a aficionat, de dibuixant.

Reviews

[Nathan "N.R." Gaddis]

Here we go again ..... TranSlate pLeeeeze!!!

_____
[interuppt'd to add :: ]

Reed=aLong met NR?

"Albert Jané i el seu «calidoscopi informal»"
https://www.nuvol.com/critica/albert-...

"Ditemeric, deuterocanonic, hyperbolic, paradigmatic, mefistofelic, eutrapic, aplopetic, cacophonous ... and a repertoire of less-read and listened adjectives such as these will serve to clarify or wrap more concepts, situations and characters that border a world that could be depleted A hair in surrealism, if it were not that, on the other hand, hit the ground firmly."

"The apparent excess of pages of this literary monument is short thanks to the restraint of the author who at times is able to curb the narrative push, does not clarify how it ends some of the situations posed and leaves us with the honey on the lips without knowing what came out of the friendship just sealed..."


“La llengua s’empobreix”
http://www.elpuntavui.cat/cultura/art...

"...which some compare to the Ulises of Joyce for the Homeric...from the surrealist literature and has as reference Rabelais, for "verbal incontinence.""

"...and here I have relieved myself without thinking of the reader."

"There are people who, in order to take advantage of the language for reasons of expressiveness or the like, betray it, I have always tried to serve it. It seems to me that the own and genuine resources of the language are considerable enough so that one can be relaxed without having to betray it."

[proTip :: goole=ate it]

______
This one is 1412 pages. So you're best off learning Catalan if you want to read it. Or just do all that financial fancy footwork to send your grandchildren off to, you know, pick up the language and become a professional translator and then when you're like 80 or 95 it will be accessible to you (and to me!) in a language we monoglots can access.

This is the sum=total I know of this brick :: "Just another big post-post-modern blocks you seem to like according to your reviews. Calidoscopi Informal by Albert Jané. A debut by a very, very old catalan man. Check it out." -- a gr=Friend Request (I've not responded yet but I'll accept this one of course). That is the sum=total of data available in the English language about this tome. Even all the chatter (not much) on twitter is in not-English.

There are three people on gr who know of this novel. And Our Author's photo is add'd in by me. I just want to enter once more my gripe here about the very poor state of the gr=db when it comes to the question of non=English noveling.

And one last para ; today is Pynchon's 82nd B=day ; maybe this is an appropriate novel to long to have available in English on a day like today.

[Heribert Mestres · Rating 4 out of 5]

Situem-nos en un aplec per on van desfilant una gran varietat de llocs i personatges, començant per Horaci Salsufragi i Ulisses Pelamdeu, admiradors ambdós de la senyora Masgrau. En la desfilada s'hi barregen diversos grups de personatges, àngels i dimonis, arcàngels i diables, clero, bisbes, rectors, vicaris, monges i abadesses, bruixes, poetes i poetastres, lletraferits, homes i dones amb les seves dèries de feina, menjar i beure, trempar i riure, amors i desamors. I aixó és el Calidoscopi Informal, mil quatre-centes pàgines atapeïdes de mots, pensaments, sentències, anècdotes i contes (hi havia una vegada un dimoni que ...)
Les dones son descrites sempre positivament, i si d'alguna remarca algún defecte, immediatament ho compensa destacant-ne alguna virtut.
Gran capacitat per anomenar personatges, amb noms, cognoms i malsnoms, i indrets reals o inventats.
L'autor reivindica que amb el llenguatge s'ha de poder explicar tot de manera entenedora i això el porta a usar frases subordinades i subsubordinades, comes, parèntesis, claudàtors i guionets. Mai barres inclinades.
Domini i demostració fins a l'avorriment de sinònims, exemples i rimes que es poden allargar pàgines senceres, i quan ja has perdut el fil diverses vegades, segueix amb la frase principal.
M'ha sobtat cada vegada: que tal com diu Sant Paudiu en les epístoles a les diferents viles del tarragonés.
Píndoles de gramàtica per a tots els que les necessitem: cal dir meteoròleg perquè ve de meteor; en la frase "tant si ens agrada com si no" si no va separat perquè indica "com si no ens agrada".
Els homes i les dones es busquen per anarse'n al llit de la manera més natural, ara amb un ara amb l'altre (ara amb una ara amb l'altra). Les banyes son a l'ordre del dia, avui va per mi demà va per tu. Sempre son relacions home dona, però els bisbes, ordinaris, confessors i més en son molt protagonistes.
De tant en quant es troben referències a homenots del país: Josep Vicenç Foix, Josep Maria de Segarra i la Balada de Josefina, Joan Maragall i els Goigs de la Verge de Núria, Francesc Pujols el filósof de la Torre de les Hores (d'Aleshores).
Sens dubte el protagonista del llibre és la llengua catalana. Trobo inconcebible i impossible de traduïr aquest Calidoscopi a un altre idioma. I sí, com es diu a la Presentació, aquest llibre recorda l'Ulysses de James Joyce. En Joan Ferrer ha escrit la Presentació en quatre pàgines que inclouen diferents tastets de l'obra, que resumeixen (no, no es pot resumir) que fan veure per on aniran els trets. Llegiu-los, el pròleg i el llibre.

[Josep Mitjavila · Rating 5 out of 5]

BONISSIM. Només porto un 25% i ja fa 4 anys que el vaig comprar. Només el llegeixo a casa (malgrat el paper bíblia pesa massa) entre llibres o en moments perduts o estones sobreres. Sense capítols ni interrupcions (només punts i a part), com que no hi passa massa res no cal llegir-lo seguit: és com la vida, coses que passen en paral·lel o de biaix respecte a nosaltres que en desconeixem, en molts casos, l'inici i el final. Quants cops ens hem aturat a pensar: què se n'ha fet d'En Joan? Com va acabar allò de la fuita de gas? Quí va provocar l'incendi? Però, no estaven casats encara? etc. Històries que passen ... com les del llibre i que no et porten enlloc perqué no acaben, però que en molts dels casos et fan reflexionar o com a mínim dedicar-hi un moment a pensar: i si?

A part, com diu a la sinòpsi, és un homenatge a la llengua catalana: frases fetes, acudits, jocs de paraules, sintaxi i ortografia excelsa, sense barbarismes ni castellanismes, tal i com parlaven els meus avis.