Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926-2019). Traductor, novel·lista i autor teatral. Novè fill del popular escriptor Josep Maria Folch i Torres, es llicencia en Dret però mai no exerceix d'advocat. Després de treballar per a l'editorial Janés, s'adona que es pot guanyar la vida amb l'ofici de traductor, i es consagra a reescriure llibres d'altri i a escriure'n de propis. La seva carrera malda per assolir un equilibri entre compromís estètic i social; s'adreça a un públic extens i divers, i inclou una obra literària de qualitat, amb prop d'una cinquantena de llibres publicats, especialment novel·les, però també poesia, narració i teatre. Així mateix, és autor de la versió catalana de més de cent cinquanta llibres. Moltes de les seves obres han estat guardonades amb alguns dels principals premis literaris, entre els quals destaquen el Joanot Martorell (La maroma, 1956), el Sant Jordi (La visita, 1964), el Ramon Llull (Sala de miralls, 1982) i el Sant Joan (Testa de vell en bronze, 1997), de novel·la; el Ciutat de Barcelona (Aquesta petita cosa, 1954) i el Joan Santamaria (Cap de setmana damunt l'herba, 1967), de teatre; el Víctor Català (La sala d’espera, 1960), de contes; i el Pere Quart (Manual del perfecte escriptor mediocre, 1991) i el Jaume Maspons (Manual de la perfecta parella mediocre, 2005), d'humor i sàtira. Entre els homenatges i distincions amb què ha estat reconeguda la seva obra, cal destacar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Doctorat Honoris Causa que li ha atorgat la Universitat Autònoma de Barcelona pel seu treball ingent de traductor.
D'en Ramon Folch i Camarasa se'n pot esperar de tot, una de freda i una de calenta. L'única novel·la seua que vaig tenir la desgràcia de començar, La visita, la vaig abandonar després de forçar-me a llegir-ne una quarta part. I de les seues traduccions, n'hi ha de totes, de francament bones (La dama del llac, de Raymond Chandler; El màgic d'Oz, de L. Frank Baum) i de només passables (Cap de turc, d'Albert Conroy; El gran Gatsby, de Scott Fitzgerald; Departament d'investigació criminal, de Jonathan Craig).
Idò resulta que quan es posa a escriure el seu Manual del perfecte escriptor mediocre, va i li surt un producte més que acceptable. Sense haver-n'hi per a llançar les campanes al vol, sí que és l'obra d'un escriptor gens mediocre. Molt sovent irònica, de vegades molt divertida, i gairebé sempre amena. Si en les altres obres s'hi hagués esforçat tant com en aquesta, hauria pogut escriure el "Manual del perfecte escriptor molt i molt bo".
Manual escrit a partir d’experiències personals de l’autor (i que, segons ell, el converteixen en un escriptor mediocre, cosa amb la qual discrepo totalment). Molt fàcil, ràpid i divertit, la manera que té Folch i Camarasa de narrar situacions fa que sempre rigui molt amb els seus llibres!!!
No ha estat exactament el que m'esperava, però ha estat una lectura entretinguda i m'ha agradat llegir les curioses experiències personals per les que ha passat l'autor.