Jo també sóc catalana

by Najat El Hachmi

-Jo sóc català, mama?
Quan el seu fill li formula aquesta pregunta, Najat El Hachmi no sap què contestar. L’autora va deixar el seu país, el Marroc, quan només tenia vuit anys i des de llavors viu a Catalunya. Amb aquest llibre va decidir abordar amb profunditat i agudesa l’experiència de ser immigrant: la llengua, la qüestió de la identitat, la religió, les dones, el sentiment de pèrdua envers el Marroc i alhora de pertinença a Catalunya, el seu país d’adopció.
Amb un català impecable i ric en matisos, amb una prosa capaç d’enganxar els lectors i una capacitat sorprenent per captar l’essència dels fets, Najat El Hachmi ens transmet l’esperança en un futur en el que es pugui respondre sense dificultats a la pregunta del seu fill. Un llibre fonamental per entendre com són els nous catalans del segle XXI.

195 pages, Paperback

First published January 1, 2004

About the author

At the age of 8, Najat El Hachmi immigrated with her family to Catalonia, Spain. She studied Arab literature at the University of Barcelona. She began writing when she was twelve years old and has continued ever since, first as entertainment, and later as a means to express concerns or to reflect and re-create her own reality, in the (at least) two cultures to which she belongs.
Her first book, Jo també sóc catalana (I am also Catalan, 2004), was strictly autobiographical, dealing with the issue of identity, and the growth of her sense of belonging to her new country.
In 2008, she won one of the most prestigious award in Catalan letters, the Ramon Llull prize, for her novel L'últim patriarca (The Last Patriarch).

Reviews

[Ivan Ruiz]

Aquestes lectures van molt bé per entendre "l'altre": si el coneguéssim més ens adonaríem que es tracta d'una persona amb moltes coses en comú amb nosaltres i que la imatge estereotipada que en tenim dista de ser real. La Najat teixeix un relat conmovedor que desmunta tòpics i dona veu a un col·lectiu que ha sigut marginat, menyspreat o invisibilitzat per un gruix important de la població catalana.

[Fàtima]

Qué puc dir sobre aquest llibre que es troba entre els pocs que m'han tocat molt a nivell personal. No trobo les paraules adequades per descriure com m'he sentit, per descriure com m'identificaba amb algunes situacions que descriu.

*no podien rebutjarnos ara, era massa tard, havíem tornat al país que ens va veure néixer i ja no ens recoixie. quin dret tenia tota aquella gent fer-nos sentir exclosos del nostre propi país? O és que les arrels no es claven allà on un té els amics, els records més intensos, les pors i les alegríes? .......qui tenia dret a fer-me sentir malament, a propicir-me un trencament, una crisi d'identitat que trigaria molt de temps a superar*

També he plorat molt en l'apartat on parla del avis, he trobat tant a faltar els meus.

[Ainoa]

La meva sincera opinió sobre aquest llibre és que és molt exagerat, no dic que no hi hagi racisme aquí a Catalunya o a qualsevol altra part del món però també és la manera de veure les coses. Tot el llibre tracta de queixes i per molt que sigui important, en el llibre només es veia reflexat moments que es sentia disciminada per tonteries. A totes les pàgines deia el mateix fent que no arribis a cap lloc.

[Alba]

Amb la Najat, no només he après una mica més sobre antirracisme, sinó que he gaudit llegint en català com fa temps que no ho feia. Pertànyer a dues cultures no és fàcil, especialment quan una menysprea l'altra per desconeixement, i ella ho explica meravellosament. Al final, una s'acostuma als seu estil de diàlegs indirectes també.

[zy]

i agree with the books message but ehhh it was ok