What do you think?


Après moi, le déluge
Um empresário e uma intérprete conversam em um hotel em Kinshasa, na República Democrática do Congo, enquanto aguardam alguém para uma reunião. Ambos são europeus que escolheram viver na África. Quem chega para encontra-los é um senhor africano, pobre e sem perspectivas, que tenta convencer o empresário a levar consigo seu filho e dar a ele a possibilidade de um destino diferente. Après moi, le déluge (Depois de mim, o dilúvio), texto da premiada autora Lluïsa Cunillé, traduzido para o português por Marcio Meirelles, não apenas expõe faces cruéis da África — retratos da violência, da pobreza, da selva e de crianças-soldados —, como revela aspectos da decadência europeia e de sua indiferença frente ao continente africano.
98 pages, Paperback
Published January 1, 2015
About the author
Lluïsa Cunillé i Salgado
48 books5 followersLluïsa Cunillé i Salgado (Badalona, Barcelonès, 28 d'octubre de 1961) és una dramaturga catalana.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 6 of 6 reviews
May 20, 2025
és molt bo!
July 19, 2026
fumadon tremendo si me preguntan
May 10, 2022
curtet
enigmàtica i em creava molts dubtes mentre llegia
clarament àfrica és invisible davant dels ulls d'europa, és una de les visions que extrec
a l'inici em semblava teatre de l'absurd, potser
no havia llegit res encara de lluïsa cunillé i és cert que té un estil peculiar
sobretot a l'inici els diàlegs estructurats, pauses marcades per canviar de tema (encara que fos bruscament). ella no busca lligar un tema amb un altre, va al gra
a nivell de gust personal, reiteratiu que el "pare" insisteixi tant i l'home digui que no cop rere cop
no paraven, no paraven...
enigmàtica i em creava molts dubtes mentre llegia
clarament àfrica és invisible davant dels ulls d'europa, és una de les visions que extrec
a l'inici em semblava teatre de l'absurd, potser
no havia llegit res encara de lluïsa cunillé i és cert que té un estil peculiar
sobretot a l'inici els diàlegs estructurats, pauses marcades per canviar de tema (encara que fos bruscament). ella no busca lligar un tema amb un altre, va al gra
a nivell de gust personal, reiteratiu que el "pare" insisteixi tant i l'home digui que no cop rere cop
no paraven, no paraven...
May 9, 2022
Que bona, la Cunillé
March 22, 2025
Habla de todo sin, en apariencia, hablar de mucho. La explicación de por qué esto es así es que, quienes tienen las cosas más importantes que decir, son precisamente aquellos que no tienen (porque se les ha arrebatado) voz.
May 12, 2026
Buf, què bona
Displaying 1 - 6 of 6 reviews






