3 nits de torb i 1 Cap d’Any és un relat intens de l'episodi de torb que assolà el Pirineu, de forma terrible i sobtada, els darrers dies de l’any 2000. El vent, la neu i una baixada brusca de les temperatures provocaren la tragèdia de muntanya més important que es recorda al Pirineu català. Diversos grups d’excursionistes s’hi trobaren atrapats, sobretot al voltant del cim del Balandrau. Amb un ritme àgil i viu que atrapa el lector, aquest llibre és la narració, hora per hora, d’aquells dies i les seves nits.
Jordi Cruz i Serra (Terrassa, Vallès Occidental, 1967) és un meteoròleg, professor universitari i escriptor català.
Llicenciat en Ciències Físiques el 1990 per la Universitat de Barcelona, exerceix com a meteoròleg adscrit al Servei Meteorològic de Catalunya. Començà la seva trajectòria com a presentador del temps a Antena 3 TV, i ha col·laborat amb nombrosos mitjans de comunicació. Ha estat professor de Canvi climàtic i Modelització Climàtica a la Universitat de Barcelona i professor de Meteorologia a l'Escola de Pilots Aerolink de l'Aeroport de Sabadell. En la seva faceta d'escriptor, és l'autor de 3 nits de torb i 1 Cap d’Any: crònica d’una tragèdia al Pirineu, basat en la tempesta que el cap d'any del 2001, que va costar la vida a set muntanyencs al Balandrau, al Pirineu català. L’obra va guanyar el Premi Jacint Verdaguer al millor llibre de l’any en la Fira del Llibre de Muntanya de Vic.[1][2][3] L'any 2020 es va publicar en castellà amb el títol de Viento Salvaje. El 2023 va publicar el seu segon llibre, 96 hores de juliol i 1 infern: Atrapats a l'incendi d'Horta de Sant Joan.
Brutal! Una història que t'engull des del minut 1, amb capítols curts i intensos que fan que no puguis parar de llegir. Una història apassionant per entendre millor el respecte cap a la muntanya.
M'encanten les muntanyes. Tot el que et poden donar...i el que et poden treure. Per això he devorat aquesta crònica d'una tragèdia narrada amb sensibilitat i respecte i que aporta molta informació interessant sobre la muntanya i fenòmens meteorologics com el temut torb. Un llibre que, a més, crec necessari, per apendre de les tragèdies i per intentar sempre equilibrar la passió amb el respecte per les muntanyes.
Magnífic! Llibre molt recomanable, exposa els fets dels aconteixements sense jutjar, amb molt tacte i molt respecte. M'ha encantat!! Evidentment una llàstima el que va passar, però el llibre es molt bo.
Un gran llibre que parla de les diferents aventures, algunes acabades amb tragèdia, que van tenir lloc el final de l'any 2000 al Pirineu català i que van viure diferents grups d'excursionistes que just en aquell moment es trobaven de ruta pels diferents cims de la zona. Els va enganxar un gran canvi de temps sobtat amb moltíssim vent, neu i torb... i alguns d'ells mai van poder tornar a casa.
Un llibre carregat de méteo, d'aventura i de drama. S'ha de tenir molt de respecte per la muntanya!
Increïble narració de diferents tragèdies que van tenir lloc als Pirineus finals any 2000. Explicat amb molt de respecte i rigor. Per entendre que la força de la natura pot ser imprevisible. Un llibre colpidor, però escrit amb molta sensibilitat.
Pell de gallina. Jordi Cruz reconstrueix les tragèdies viscudes al Pirineu català mitjançant testimonis i membres dels equips de rescat. Narrativa intensa i commovedora. Un llibre que sens dubte convida a reflexionar sobre la fragilitat humana davant la magnitud de la natura
Per on puc començar que no es quedi curt i no arribar a ser massa extensa. Per on puc començar que no es quedi curt i no arribar a ser massa extensa. Us escric primer la meva opinió personal i seguidament la sinopsis.
[O P I N I Ó] Portava molts mesos que no trobava un llibre que m'agradès tant. Un llibre que quan no quedava un altre remei i l'havies de deixar per fer altres coses, quedava gravat a la memòria i amb ganes de retornar-lo a agafar.
Recentment l'editorial Volcano l'ha editat en castellà com a "Viento salvaje", per aquelles persones que no teniu el català familiaritzat.
Un llibre que no deixa indiferent, que se't gela la sang i deixa de fluir per segons. Un llibre que sents el fred glaçat d'aquell fatídic Cap d'Any i el vent que et congela el rellotge. Un rellotge que s'atura pàgina a pàgina.
Sembla un thriller en estat pur. M'ha agradat molt conèixer més a fons la tragèdia que va sucumbir el Pirineu Català i totes les històries que en Jordi Cruz ha exposat en aquest llibre.
Ha hagut un abans i un després d'aquest llibre. Jo dos anys enrere abans de marxar a Londres, m'havia proposat realitzar el repte dels "100 cims". I anava a la muntanya sola, sense por i sense res d'experiència. Ara ho viuré d'una altra manera. Ara tindré respecte a la muntanya, ara si un cim no el puc realitzar no és un repte perdut, hi hauran més dies per tornar-lo a intentar.
«La passió sense respecte és sinònim de riscos innecessaris i que el respecte sense passió no t'omple una vida».
«Res del que val la pena a la vida es pot fer sense passió, però tampoc sense respecte. I a la muntanya, el respecte té múltiples cares: el respecte per considerar si tens la tècnica necessària abans d'enfrontar-te a un objectiu, el respecte pels companys d'expedició, el respecte per la natura, per la gent que viu a les regions on vas i, lògicament, el respecte físic per la muntanya».
«No sabien si avançaven a esquerra o dreta, amunt o avall. Amb prou feines es podien mantenir dempeus els uns a prop dels altres i sovint els cops de vent els feien caure. El soroll del vent, un xiulet agut i constant, impedia que poguessin comunicar-se entre ells, de manera que només podien cridar, cridar ben fort a cau d'orella mentre tenien la sensació de trobar-se en un infern de neu, vent i fred, molt de fred».
«Torb, un vent que mata».
[SINOPSIS] 3 nits de torb i 1 Cap d’Any és un relat intens de l'episodi de torb que assolà el Pirineu, de forma terrible i sobtada, els darrers dies de l’any 2000. El vent, la neu i una baixada brusca de les temperatures provocaren la tragèdia de muntanya més important que es recorda al Pirineu català. Diversos grups d’excursionistes s’hi trobaren atrapats, sobretot al voltant del cim del Balandrau. Amb un ritme àgil i viu que atrapa el lector, aquest llibre és la narració, hora per hora, d’aquells dies i les seves nits.
Com bé diu el Ferran Latorre a la muntanya se l'hi ha de tenir passió i respecte. A casa sempre m'ho havien dit i ara entenc que és amb sentit i no una frase que diu el pare perquè sí quan estem fent les muntanyes del Pallars Sobirà
Coneixia la història ja que vaig estar a Port-Ainé esquiant aquell dia i als meus 10 anys no podia entendre que estava passant quan deu minuts abans feia un dia espectacular. Per mi aquell 30 de desembre va ser el dia que es va morir el Quique, però he vist que va ser un episodi de varis dies i que no va haver-hi una tragèdia encara més gran per pura sort.
Gràcies a en Jordi Cruz per explicar aquest episodi i espero que tothom que llegeixi aquest llibre memoritzi les paraules del pròleg
Treball periodístic excel·lent. Utilitza llenguatge tècnic i t'explica els fets tal com van succeir, cosa que fa que no acabis de connectar del tot amb els personatges.
Fa uns anys vaig veure al "Sense Ficció" el documental Balandrau: Infern glaçat, que està basat en aquest llibre. Em va agradar molt i el recomano a tothom. Vaig empatitzar amb els protagonistes, vaig passar angoixa i nervis esperant el seu rescat o tràgic final, i em va fer pensar si quan sortia a la muntanya ho feia responsablement i amb seguretat. Des d'aquell dia tenia el llibre que l'havia inspirat a la llista de pendents, i esperava que em donés una satisfacció igual o més gran que el documental
Ara que gràcies a la xarxa de biblioteques públiques l'he pogut llegir, malauradament no puc fer el mateix que amb el documental i recomanar-lo. L'he trobat desordenat, saltant d'uns protagonistes a uns altres i saltant d'un dia a un altre, endavant i endarrere, sense que li hagi pogut trobar cap criteri que ho justifiqui. Tampoc no ha aconseguit que empatitzi amb els protagonistes de la mateixa manera amb què ho vaig fer al documental ni m'ha fet plantejar com feia les sortides a la muntanya. El que m'ha semblat més interessant ha estat l'epíleg, on es llegeixen històries que van passar el mateix dia de la tragèdia però que s'expliquen de principi a final, sense talls, i que sortosament i malgrat les dificultats, van tenir un final feliç.
No li he posat un 5* perque crec que de tant descriptiu i tècnic no acabes de conectar amb els protagonistes de la historia, especialmente amb Josep Maria Vilà, fet que per exemple, si que passa al documental. Va ser el documental el que em va fer comprar i llegir el llibre. Pels amants de la meteo el recomano 100%, el treball de recerca i explicació de certs fenòmens meteorològics com el torb és excellent. L'únic "però" és la poca sensibilitat que transmet en la narració dels fets merament descriptius. A part, també que hi he trobat algunes errades com per exemple quan una de les protagonistes explica al documental que va ser ella qui va veure la llum del refugi i al llibre surt que va ser una altra persona. Personalment crec que hagués sigut un llibre excel·lent si s'haguéssin cuidat més detalls d'aquest estil i s'hagues centrat una mica amb les sensacions i sentiments que els excurionistes varen experiementar.
M'ha posat la pell de gallina en més d'un moment. Hi ha una molt bona feina d'investigació al darrere per poder descriure els fets de manera acurada. I clar, els fets son durs, molt durs. També ajuda molt a posar-te en la situació d’aquelles persones i sentir el patiment pel que van passar, i les decisions que van haver de prendre. Ara tinc ganes de pujar al Balandrau. A l’estiu. Amb bon temps. Ben equipat.