What do you think?
Rate this book
Ohan
Ohan, considerada l’obra mestra de Chiyo Uno, és un relat d’una bellesa atemporal. La història, que avança al pas canviant de les estacions, està narrada per en Kano, un home que, just quan esperaven una criatura, va abandonar l’Ohan per comprometre’s amb una geisha. Al cap de set anys, una tarda d’estiu, en Kano i l’Ohan es retroben. Aquest encontre trasbalsa en Kano, que ara té el cor dividit entre l’amor redescobert per la seva família i la passió que sent per la geisha. L’assalten la culpa, la indecisió i la covardia, i el lector ara se’n compadeix, ara se’n desespera. Mentre la tragèdia s’atansa d’amagat, Uno descriu amb la paraula justa la dolçor i l’amargor de la vida, la remor de la pluja i la florida dels cirerers.
Ohan explora la confusió dels sentiments i els impulsos del cor del protagonista, així com la seva capacitat de viure al marge de la moral establerta. Un relat que apunta més que no pas explica, que planteja més preguntes que no pas respostes i que ens transmet amb mestria l’esperit erràtic i convuls dels primers anys de la modernitat al Japó.
Ohan explora la confusió dels sentiments i els impulsos del cor del protagonista, així com la seva capacitat de viure al marge de la moral establerta. Un relat que apunta més que no pas explica, que planteja més preguntes que no pas respostes i que ens transmet amb mestria l’esperit erràtic i convuls dels primers anys de la modernitat al Japó.
- GenresJapanJapanese Literature
112 pages, Paperback
First published January 1, 1957
2 people are currently reading
120 people want to read
About the author
Uno Chiyo
19 books20 followersUno Chiyo (宇野 千代) was a female Japanese author who wrote several notable works and a known kimono designer. She had a significant influence on Japanese fashion, film and literature. She became part of the Bohemian world of Tokyo, having liaisons with other writers, poets and painters
In later years, Uno’s popularity was given formal status as she was recognized by the Emperor and assumed the honor of being one of Japan’s oldest and most talented female writers.
In later years, Uno’s popularity was given formal status as she was recognized by the Emperor and assumed the honor of being one of Japan’s oldest and most talented female writers.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 24 of 24 reviews
September 30, 2021
Una fàbula moral que es llegeix en un sospir.
Tot i l’abisme cultural amb la tradició japonesa, el protagonista, en Kano, podria ser ben bé un arquetip modern de cagadubtes, un Hamlet de les faldilles que acabarà pagant la seva indecisió.
M’ha agradat moltíssim.
Tot i l’abisme cultural amb la tradició japonesa, el protagonista, en Kano, podria ser ben bé un arquetip modern de cagadubtes, un Hamlet de les faldilles que acabarà pagant la seva indecisió.
M’ha agradat moltíssim.
March 31, 2019
Me ha gustado mucho. Es cortito, pero la historia es muy completa. Nos pone en la piel de un protagonista detestable, al que he odiado desde el principio. Muy interesante, ideal para leer en una tarde.
January 21, 2019
Un relat magnífic, ben escrit, que no estalvia crítiques als homes. Una lectura curta però intensa. Molt recomenat!
December 10, 2020
Voici ma contribution tardive au club de lecture de @naabolita & @antastesialit. "Ohan", paru en 1957, est considéré comme le chef-d'œuvre d'Uno Chiyo, une écrivaine japonaise du 20è siècle. L'intrigue de ce roman peut être résumée par la citation suivante:
"Prendre une maîtresse, laisser filer sa femme, se remettre ensuite avec elle et la lutiner, pour faire des choses pareilles, il faut être un peu ballot, me direz-vous, et ma foi, je ne saurais vous donner tort."
Dans ce récit plutôt court (que j'ai lu d'une traite), on suit effectivement un protagoniste masculin qui représente le cliché de l'homme qui oscille entre deux femmes, qui ne sait pas faire un choix et qui donc ne préfère pas en faire, tout simplement. Le personnage principal a quelque chose de particulièrement détestable pour le lecteur parce que celui-ci ne peut s'empêcher de tromper les deux femmes, ne peut s'empêcher de prononcer des paroles et des promesses qu'il regrette à peine quelques minutes plus tard.
Ce ressentiment à l'égard du protagoniste ne peut que s'amplifier lorsqu'on le voit constamment se plaindre. A l'entendre, tous les malheurs du monde s'abattent sur lui et ce n'est pas juste ! Ou... peut-être que si ? C'est là que la plume a quelque chose d'intéressant. Cet homme se rend parfaitement compte du mal qu'il fait, de la lâcheté de ses actes. Et l'évènement tragique qui se produit à la fin de cette histoire nous montre bien, avec ironie bien sûr, à quel point il se sent impuissant face à la situation - ou alors, est-ce simplement de la déresponsabilisation ? A méditer.
Une autre chose qui m'a beaucoup plu, c'est l'ironie qui m'a semblé être très présente dans cette histoire. Lorsque sa femme s'excuse d'avoir volé son mari à sa maîtresse et s'en veut de rompre leur ménage, il y a véritablement de quoi rire.
En bref, ce fut un récit qui m'a convaincu. Une histoire très bien amenée, avec une plume qui sait aller à l'essentiel, mais qui ne néglige pas le cadre, la description des environnements, qui font partie intégrante des choses qui mettent mal à l'aise le protagoniste.
"Prendre une maîtresse, laisser filer sa femme, se remettre ensuite avec elle et la lutiner, pour faire des choses pareilles, il faut être un peu ballot, me direz-vous, et ma foi, je ne saurais vous donner tort."
Dans ce récit plutôt court (que j'ai lu d'une traite), on suit effectivement un protagoniste masculin qui représente le cliché de l'homme qui oscille entre deux femmes, qui ne sait pas faire un choix et qui donc ne préfère pas en faire, tout simplement. Le personnage principal a quelque chose de particulièrement détestable pour le lecteur parce que celui-ci ne peut s'empêcher de tromper les deux femmes, ne peut s'empêcher de prononcer des paroles et des promesses qu'il regrette à peine quelques minutes plus tard.
Ce ressentiment à l'égard du protagoniste ne peut que s'amplifier lorsqu'on le voit constamment se plaindre. A l'entendre, tous les malheurs du monde s'abattent sur lui et ce n'est pas juste ! Ou... peut-être que si ? C'est là que la plume a quelque chose d'intéressant. Cet homme se rend parfaitement compte du mal qu'il fait, de la lâcheté de ses actes. Et l'évènement tragique qui se produit à la fin de cette histoire nous montre bien, avec ironie bien sûr, à quel point il se sent impuissant face à la situation - ou alors, est-ce simplement de la déresponsabilisation ? A méditer.
Une autre chose qui m'a beaucoup plu, c'est l'ironie qui m'a semblé être très présente dans cette histoire. Lorsque sa femme s'excuse d'avoir volé son mari à sa maîtresse et s'en veut de rompre leur ménage, il y a véritablement de quoi rire.
En bref, ce fut un récit qui m'a convaincu. Une histoire très bien amenée, avec une plume qui sait aller à l'essentiel, mais qui ne néglige pas le cadre, la description des environnements, qui font partie intégrante des choses qui mettent mal à l'aise le protagoniste.
December 26, 2024
Cómo odiar al personaje principal desde la página 1 hasta la ultima, parte 1.
Que hombre más ODIOSO, por favoooor. La representación más clara del hombre cobarde que en vez de enfrentarse a la situación prefiere mantener engañadas a dos mujeres.
Aún siendo Kanō un personaje horrible, el libro y la manera en la que está escrito engancha y es entretenido de leer.
Que hombre más ODIOSO, por favoooor. La representación más clara del hombre cobarde que en vez de enfrentarse a la situación prefiere mantener engañadas a dos mujeres.
Aún siendo Kanō un personaje horrible, el libro y la manera en la que está escrito engancha y es entretenido de leer.
December 21, 2018
"Quan vaig pensar que aquell era el meu fill i que, tot i viure tots dos en aquesta ciutat tan petita, tan a prop l'un de l'altre, l'havia deixat set anys abandonat i ni tan sols el coneixia, el cor se'm va encongir."
December 25, 2025
Une histoire sans queue ni tête
June 22, 2014
Un court roman, un récit, celui d'un homme lâche
September 3, 2019
Wonderfully atmospheric.
This is essentially the story of a cowardly, weak man who suddenly has to choose between his duty to his family, and the comfortable life he leads on the back of his mistress. When the wife and son he left for a geisha suddenly re-appear in his life, Kano is surprised to discover that he is still attracted to his wife, Ohan, and desperately loves his little boy, Satoru. At the same time, he doesn't dare disturb the comfortable domesticity he built with the geisha, Okayo, and sees his wife and son in secret, not making a commitment until he discovers that his indecision is hurting Satoru.
Kano and Satoru are the only well-fleshed male characters in a book otherwise dominated by female figures: the gentle, hard-working Ohan; the enterprising Okayo; Ohan's mother, the family matriarch who despises Kano; Osen, Okayo's niece who calls Kano "papa"; Kano's landlady, who gets proactively involved in Kano and Ohan's domestic situation. Their stage is the Floating World, the pleasure district with its geishas, its celebrations, its ephemerality. It's an interesting contrast: Kano lacks the will to take any major decision, yet has the power to make or break the destinies of two women both morally and intellectually superior to himself. Similarly, it is implied he lost his inheritance in the pleasure district, that place where men have all the power and money but lose their will and sense of self.
I am not sure why there's no English translation for this work (or if there is, I couldn't find it anywhere), but the French version was wonderful, complete with endnotes and a postface. All in all, a lovely read, perfect for the beginning of autumn.
This is essentially the story of a cowardly, weak man who suddenly has to choose between his duty to his family, and the comfortable life he leads on the back of his mistress. When the wife and son he left for a geisha suddenly re-appear in his life, Kano is surprised to discover that he is still attracted to his wife, Ohan, and desperately loves his little boy, Satoru. At the same time, he doesn't dare disturb the comfortable domesticity he built with the geisha, Okayo, and sees his wife and son in secret, not making a commitment until he discovers that his indecision is hurting Satoru.
Kano and Satoru are the only well-fleshed male characters in a book otherwise dominated by female figures: the gentle, hard-working Ohan; the enterprising Okayo; Ohan's mother, the family matriarch who despises Kano; Osen, Okayo's niece who calls Kano "papa"; Kano's landlady, who gets proactively involved in Kano and Ohan's domestic situation. Their stage is the Floating World, the pleasure district with its geishas, its celebrations, its ephemerality. It's an interesting contrast: Kano lacks the will to take any major decision, yet has the power to make or break the destinies of two women both morally and intellectually superior to himself. Similarly, it is implied he lost his inheritance in the pleasure district, that place where men have all the power and money but lose their will and sense of self.
I am not sure why there's no English translation for this work (or if there is, I couldn't find it anywhere), but the French version was wonderful, complete with endnotes and a postface. All in all, a lovely read, perfect for the beginning of autumn.
January 18, 2024
4/5
Quan comencem a llegir el relat d'en Kanō, escrit en primera persona i amb un cert posat irònic, no ens podem imaginar el drama que amaga aquesta història. La història és curta però colpidora, i es llegeix d'una tirada. De seguida m'ha atrapat i no he pogut parar de llegir fins que he arribat a l'última pàgina.
El protagonista està casat amb l'Ohan i espera una criatura, però arribat un moment decideix abandonar la seva dona i marxar amb una geisha, l'Okayo. Set anys més tard, en Kanō es retroba amb la seva esposa i li proposa tornar-se a veure. D'aquesta retrobada en sorgiran uns sentiments que el protagonista creia oblidats, uns sentiments centrats sobretot en la figura del seu fill, en Satoru, i no tant en la seva dona. L'individu, d'això no n'hi ha cap dubte, és un brètol, i l'escriptora ho deixa clar en el text («...no hi ha res tan frívol com el cor dels homes»), fins i tot en la mateixa veu del protagonista. Incapaç de decidir-se entre cap de les dues dones, en Kanō va fent l'enze i deixa passar el temps, sense fer cas dels senyals —divins o no— que li passen pel davant. Fins que un horrible accident marca el seu destí.
Chiyo Uno ens mostra aquí un personatge menyspreable, un home que, en contra del que indica la contraportada, a mi no m'ha despertat cap compassió: només tenia ganes de fotre-li un bon mastegot per fer-li marxar les ximpleries. És un egoista i un dropo que amb la seva inacció fereix els sentiments de dues dones i també una criatura innocent. I tot l'amor retrobat per l'Ohan i en Satoru... sospito que si en comptes d'un fill hagués estat una filla, tot això no hauria passat. En fi, es tracta d'una novel·la molt ben narrada, concisa i addictiva com si fos un serial. L'he gaudit molt, però m'ha sorprès (negativament) la posició de l'Ohan davant de la tragèdia final; en qualsevol cas, potser és un reflex de l'època en què va ser escrita la novel·la i no tinc context per jutjar-la.
Quan comencem a llegir el relat d'en Kanō, escrit en primera persona i amb un cert posat irònic, no ens podem imaginar el drama que amaga aquesta història. La història és curta però colpidora, i es llegeix d'una tirada. De seguida m'ha atrapat i no he pogut parar de llegir fins que he arribat a l'última pàgina.
El protagonista està casat amb l'Ohan i espera una criatura, però arribat un moment decideix abandonar la seva dona i marxar amb una geisha, l'Okayo. Set anys més tard, en Kanō es retroba amb la seva esposa i li proposa tornar-se a veure. D'aquesta retrobada en sorgiran uns sentiments que el protagonista creia oblidats, uns sentiments centrats sobretot en la figura del seu fill, en Satoru, i no tant en la seva dona. L'individu, d'això no n'hi ha cap dubte, és un brètol, i l'escriptora ho deixa clar en el text («...no hi ha res tan frívol com el cor dels homes»), fins i tot en la mateixa veu del protagonista. Incapaç de decidir-se entre cap de les dues dones, en Kanō va fent l'enze i deixa passar el temps, sense fer cas dels senyals —divins o no— que li passen pel davant. Fins que un horrible accident marca el seu destí.
Chiyo Uno ens mostra aquí un personatge menyspreable, un home que, en contra del que indica la contraportada, a mi no m'ha despertat cap compassió: només tenia ganes de fotre-li un bon mastegot per fer-li marxar les ximpleries. És un egoista i un dropo que amb la seva inacció fereix els sentiments de dues dones i també una criatura innocent. I tot l'amor retrobat per l'Ohan i en Satoru... sospito que si en comptes d'un fill hagués estat una filla, tot això no hauria passat. En fi, es tracta d'una novel·la molt ben narrada, concisa i addictiva com si fos un serial. L'he gaudit molt, però m'ha sorprès (negativament) la posició de l'Ohan davant de la tragèdia final; en qualsevol cas, potser és un reflex de l'època en què va ser escrita la novel·la i no tinc context per jutjar-la.
February 5, 2020
This novella tolds a short time in the life of a man, a man who left his wife Ohan for another woman who works as a geisha, just at the time his wife got pregnant. He stayed with this new lover, disconnecting from his past, doing nothing, just taking advantage of the money his new partner had, till the day his path and Ohan's cross again. And their son. From that moment their lives become entangled, and a series of consequences will come to happen because of this fortuitous encounter.
The story is not really important, because what Chiyo Uno really wants to do is describe the life of this man, his inner world, his thinking, his doubts and desires. And she does a great job in developing this 'despicable' character, selfish, and incapable of doing the right thing, always too weak to take responsibility for his actions. From page one, you get into his head, and his ramblings, the description of his actions, all is done in a way that you can keep reading even if you totally disagree with his behavior.
However, the novella is also quite simple, and it is pretty obvious were all of this is going, the character's journey masochistic in some sickly, moralistic, way. A little bit like a guilt trip.
The best: the way Chiyo gets into the head of the protagonist
The worst: you know from pretty early on where this is going (I mean, Chiyo is actually telling you), and it becomes kind of moralistic because of that
Alternatives: Miura Shiwon, Shigeko Yuki, Ichiriki Yamamoto or Seiko Tanabe
6.5/10
(Catalan translation by Albert Nolla)
The story is not really important, because what Chiyo Uno really wants to do is describe the life of this man, his inner world, his thinking, his doubts and desires. And she does a great job in developing this 'despicable' character, selfish, and incapable of doing the right thing, always too weak to take responsibility for his actions. From page one, you get into his head, and his ramblings, the description of his actions, all is done in a way that you can keep reading even if you totally disagree with his behavior.
However, the novella is also quite simple, and it is pretty obvious were all of this is going, the character's journey masochistic in some sickly, moralistic, way. A little bit like a guilt trip.
The best: the way Chiyo gets into the head of the protagonist
The worst: you know from pretty early on where this is going (I mean, Chiyo is actually telling you), and it becomes kind of moralistic because of that
Alternatives: Miura Shiwon, Shigeko Yuki, Ichiriki Yamamoto or Seiko Tanabe
6.5/10
(Catalan translation by Albert Nolla)
August 20, 2025
“Tinc un caràcter feble que em fa viure a les costelles de les dones com si fos un paràsit”.
Vaig descobrir l’autora l’any 2023, quan vaig llegir: Una confessió amorosa, publicada també per @edicions1984 i magníficament traduïda per l’@albert_nolla.
Chiyo Uno, fou considerada predecessora del moviment feminista al Japó.
Aquesta novel.la ens situa al Japò de començament del segle XX, era Taishõ.
La trama comença quan en Kanõ es troba casualment amb l’Ohan, al pont de Garyõ. L’esposa que va abandonar set anys enrere per anar a viure amb la Okayo, una gheisa que regenta un petit negoci al barri del plaer de Kajiya.
La vida d’en Kanõ es trastorna i des d’aleshores viu en una constant contradicció i vacil·lació. Situació que anirà “in crescendo” quan coneix en Satoru. El seu fill.
Aquesta circumstància és converteix en l’eix vertebrador de tot el fil conductor: la incapacitat d’un home de triar la vida que vol viure. Tornar amb la seva esposa i fer de pare, o bé continuar amb la vida cómoda que li ofereix l’Oyako. En Kanõ és un home covard i egoista i… la troca s’embolica molt.
Vull fer esment que l’autora utilitza la tècnica del “kikigay”, un narrador en primera persona masculí, (que interpel·la al lector en el decurs de tota la trama), Una innovació literària que ens aparta de la literatura del “jo”, per entrar en la ment d’en Kanô i , en el cas d’aquesta novel·la; els pensaments del protagonista (home) també transporten al lector, a les emocions dels altres personatges. Copsarem com la veu narrativa desafia el tabú que les escriptores japoneses, limitades a qüestions estrictament femenines.
La prosa és una meravella. El “ kigo” (estacions). La floració, la pluja, el fred, i les festes tradicionals, s’empren per emfatitzar: les decisions, els fets, les conseqüències, el transcurs del temps i la dualitat. Un recurs tan bell i immarcescible en la literatura japonesa. 🌸
Vols saber que farà en Kano? Doncs t’hauràs de llegir el llibre. 😀
Coneixies la Chiyo Uno? Deixa’m un comentari.😊
Vaig descobrir l’autora l’any 2023, quan vaig llegir: Una confessió amorosa, publicada també per @edicions1984 i magníficament traduïda per l’@albert_nolla.
Chiyo Uno, fou considerada predecessora del moviment feminista al Japó.
Aquesta novel.la ens situa al Japò de començament del segle XX, era Taishõ.
La trama comença quan en Kanõ es troba casualment amb l’Ohan, al pont de Garyõ. L’esposa que va abandonar set anys enrere per anar a viure amb la Okayo, una gheisa que regenta un petit negoci al barri del plaer de Kajiya.
La vida d’en Kanõ es trastorna i des d’aleshores viu en una constant contradicció i vacil·lació. Situació que anirà “in crescendo” quan coneix en Satoru. El seu fill.
Aquesta circumstància és converteix en l’eix vertebrador de tot el fil conductor: la incapacitat d’un home de triar la vida que vol viure. Tornar amb la seva esposa i fer de pare, o bé continuar amb la vida cómoda que li ofereix l’Oyako. En Kanõ és un home covard i egoista i… la troca s’embolica molt.
Vull fer esment que l’autora utilitza la tècnica del “kikigay”, un narrador en primera persona masculí, (que interpel·la al lector en el decurs de tota la trama), Una innovació literària que ens aparta de la literatura del “jo”, per entrar en la ment d’en Kanô i , en el cas d’aquesta novel·la; els pensaments del protagonista (home) també transporten al lector, a les emocions dels altres personatges. Copsarem com la veu narrativa desafia el tabú que les escriptores japoneses, limitades a qüestions estrictament femenines.
La prosa és una meravella. El “ kigo” (estacions). La floració, la pluja, el fred, i les festes tradicionals, s’empren per emfatitzar: les decisions, els fets, les conseqüències, el transcurs del temps i la dualitat. Un recurs tan bell i immarcescible en la literatura japonesa. 🌸
Vols saber que farà en Kano? Doncs t’hauràs de llegir el llibre. 😀
Coneixies la Chiyo Uno? Deixa’m un comentari.😊
August 10, 2019
Com a experta en història japonesa, el llibre és una bona manera de veure la societat japonesa des de dintre i de manera real, cosa sovint difícil d'aconseguir en llibres escrits per autors estrangers.
Però, com és comú en literatura antiga japonesa, hi ha un gran contingut sexista. Això no és necessàriament dolent, des del punt de vista d'una lectura, com que ens permet entendre com era el passat (o com segueixen sent les coses en molts àmbits), però per alguns lectors pot ser difícil i frustrant de llegir. Per exemple, el protagonista viola una de les dones en el segon capítol però és tractat com una cosa normal, perquè és el marit, i no es pren gaire seriosament. Es pot dir que és semblant al llibre de Genji, en aquest sentit, si heu llegit aquell llibre també.
He llegit el llibre perquè és una coneguda al Japó i n'havia sentit a parlar, però personalment crec que hi ha llibres molt més interessants.
Però, com és comú en literatura antiga japonesa, hi ha un gran contingut sexista. Això no és necessàriament dolent, des del punt de vista d'una lectura, com que ens permet entendre com era el passat (o com segueixen sent les coses en molts àmbits), però per alguns lectors pot ser difícil i frustrant de llegir. Per exemple, el protagonista viola una de les dones en el segon capítol però és tractat com una cosa normal, perquè és el marit, i no es pren gaire seriosament. Es pot dir que és semblant al llibre de Genji, en aquest sentit, si heu llegit aquell llibre també.
He llegit el llibre perquè és una coneguda al Japó i n'havia sentit a parlar, però personalment crec que hi ha llibres molt més interessants.
This entire review has been hidden because of spoilers.
May 3, 2023
This book is my first introduction to Japanese literature. Although I am a big fan of manga, I had never been able to get to grips with the literature of this country before. Chiyo Uno is a writer whose "Ohan" was a success, so I was expecting something hard-hitting. I came out of my reading quite mixed.
Indeed, although the main character -never really named- is absolutely detestable, the lack of judgment in the narration sharpens the pity he inspires. I admit that I didn't connect with him and hoped that he would finally take matters into his own hands, but to no avail; we are treated to his continual whining, in which he admits how pathetic he is, but fails to overcome his lack of courage and fear - right up until the end. He is a lost character, surrounded but deeply lonely, who does not know what he wants. Despite the kindness shown by the two women around him, he does not try to reciprocate, deeply selfish to the point of preferring his own comfort to the brilliance that a direct confrontation with one of the women will bring. Ohan and Okayo, women as touching as they are pitiful for their devotion to this affable man.
Chiyo Uno's writing is poetic and fluid, the story carries well and transports us easily through the settings and the seasons. The main character tells us his story, speaks directly to us and involves us; this was quite enjoyable, even if the illusion of being able to intervene sometimes felt too real, to the point of frustrating me when I wanted to shake him to stop sinking into his selfishness and apathy.
It's a very short and quick novel that passes the time and allows a first confrontation with Japanese literature without becoming indigestible - because it's still quite particular for novices of the genre.
I will however be tempted by other of her novels, as she has a rather original style that easily lulls my eyes as a reader.
Indeed, although the main character -never really named- is absolutely detestable, the lack of judgment in the narration sharpens the pity he inspires. I admit that I didn't connect with him and hoped that he would finally take matters into his own hands, but to no avail; we are treated to his continual whining, in which he admits how pathetic he is, but fails to overcome his lack of courage and fear - right up until the end. He is a lost character, surrounded but deeply lonely, who does not know what he wants. Despite the kindness shown by the two women around him, he does not try to reciprocate, deeply selfish to the point of preferring his own comfort to the brilliance that a direct confrontation with one of the women will bring. Ohan and Okayo, women as touching as they are pitiful for their devotion to this affable man.
Chiyo Uno's writing is poetic and fluid, the story carries well and transports us easily through the settings and the seasons. The main character tells us his story, speaks directly to us and involves us; this was quite enjoyable, even if the illusion of being able to intervene sometimes felt too real, to the point of frustrating me when I wanted to shake him to stop sinking into his selfishness and apathy.
It's a very short and quick novel that passes the time and allows a first confrontation with Japanese literature without becoming indigestible - because it's still quite particular for novices of the genre.
I will however be tempted by other of her novels, as she has a rather original style that easily lulls my eyes as a reader.
January 5, 2025
És un personatge amb bona sort? Pots odiar al protagonista? Narració planera sobre els dubtes d'un personatge que no mostra cap bon sentiment, que tot ho fa sota un prisma d'obligatorietat, perquè toca, potser. Conèixer el fill que fa set anys que no veu, fa que es replantegi si vol fer-li de pare o no, i per això cal tornar a viure amb la seva dona, ja que viu a casa d'una Geisha.
Relat de lectura ràpida, sense estirabots. Lectura recomanada.
Relat de lectura ràpida, sense estirabots. Lectura recomanada.
January 10, 2019
Història japonesa explicada pel protagonista, un home que deixa la seva dona embaraçada per viure amb una geisha. Explica com ho viu ell, les dificultats i el no coneixer el seu fill. Història curta i poc creible per la cultura occidental però que explica la distància que hi ha entre la nostra cultura i la japonesa.
December 29, 2023
Curt i directe al pit
May 24, 2024
Que ben escrit i tramat i quina ràbia que fa el protagonista.
October 23, 2024
Intéressant, même s'il est parfois délicat de poursuivre une lecture avec un protagoniste aussi exécrable.
December 26, 2016
Un coup de coeur pour ce petit livre poignant. Le style d'écriture et l'habileté avec laquelle l'auteur nous fait détester et s'émouvoir pour son personnage minable est grandiose. L'histoire en elle-même n'a rien de particulier car c'est un triangle amoureux, un homme tiraillé par sa femme avec et son enfant et sa maîtresse, une geisha avec qui il vit en ménage depuis 7 ans. C'est vraiment l'ambiance et la manière dont c'est raconté qui sont fascinants.
March 28, 2024
Ohan💔... Una lectura intensa de 109 páginas que te rompe el corazón.Un hombre que ama a dos mujeres....la culpa,la cobardía,la traición,el reencuentro de una família perdida....un final inesperado...
Sumergirse en esta historia ha sido un placer.
Sumergirse en esta historia ha sido un placer.
March 12, 2016
Une histoire touchante d'un bon à rien hésitant entre deux femmes.
June 25, 2016
Très beau roman avec un personnage principal détestable mais pourtant attachant. La tragédie est très bien amenée. Je recommande à tout amateur de littérature japonaise.
January 5, 2022
Uno Chiyo spent more than ten years to write this small masterpiece! How amazingly portrayed human’s heart’s dillema. Especially in the men’s world.
Displaying 1 - 24 of 24 reviews