«El pare va néixer mort.» Així comença aquest relat a mig camí de l’èpica i l’epopeia: la història d’uns éssers marcats per l’estigma i l’absència. Una dona cerca el seu marit desaparegut poc després d’iniciar-se el conflicte que manté el poble enfrontat. Acompanyats de tot un mostrari de personatges tan genuïns com estrafolaris, els fills bessons Jacob i Jeremies, la tia i l’oncle, el jutge i l’ecònom, el padrí i n’Alba… configuren el mosaic humà i l’espectre psicològic d’aquest dens univers amarat d’esperança. Al llarg de la novel·la, podem trobar interrogants a l’entorn de conceptes com la pèrdua i la follia, el dubte i la recerca, el misteri i la revelació…, i per parlar-nos-en, Pere Joan Martorell aconsegueix un exercici líric d’alt voltatge que crea una atmosfera a voltes carregada de culpes i traïcions però també a l’encalç d’anhels i somnis.
Una novel·la amb un llenguatge molt poètic, que a estones t'obliga a seguir llegint per una qüestió de bellesa literària, i en altres te desconnecta brutalment.
Ho complica doblement, amb dues línies de temps diferents, que no s'arriben a ajuntar fins molt a lo darrer, i que sovint confon més que una altra cosa.
Toca molts pals diferents, grans temes encara actuals. Tan crua que s'hi mostren situacions que escarrufen, i fins i tot acaba caient en normalitzar sa violació en algunes escenes.
Me qued en què ha estat una altra cara de sa guerra i sa post-guerra, viscuda des d'una gent que hi vol tenir poc a veure, però que no deixen de ser d'aquella majoria que la va perdre.
Recomanació den Joan, a qui li agraesc fer-me llegir un llibre que segurament no hagués triat per jo mateixa. M'ha agradat molt i alhora gens. Una sensació massa rara.
Salut!
This entire review has been hidden because of spoilers.