Jump to ratings and reviews
Rate this book

Steine in meiner Hand: Roman

Rate this book
Aufgewachsen in Algier, baut sich die junge Erzählerin in Paris ein eigenständiges Leben auf. Als anlässlich der Hochzeit ihrer Schwester ein Besuch in der Heimat bevorsteht, wird sie von ihrer Vergangenheit, den Erwartungen der Familie und ihren eigenen Ängsten und Fragen an die Zukunft eingeholt. Klug und bisweilen schwankend zwischen Nostalgie und frechem Witz durchleuchtet sie ihre traditionelle Erziehung ebenso wie ihre Freuden und Leiden in der europäischen Großstadt. Vor allem aber macht ihr das halbfreiwillige Singledasein als Dreißigjährige zu schaffen.
In ihrem zweiten Roman beobachtet Kaouther Adimi den Balanceakt einer jungen Frau, die ihre Identität zwischen unterschiedlichen Welten und Lebensentwürfen sucht. Wunderbar selbstironisch und humorvoll umkreist sie diese großen Fragen des Lebens und lässt dabei tief in die Befindlichkeit einer ganzen Generation blicken.
Nominiert für den Prix de la littérature arabe 2016.

180 pages, Hardcover

First published January 1, 2019

8 people are currently reading
604 people want to read

About the author

Kaouther Adimi

12 books145 followers
Kaouther Adimi, (born 1986 Algiers) is a writer, graduate in modern literature and human resources management. She works today in Paris, where she has lived since 2009.
Kaouther Adimi was born in Alger, Algeria, in 1986. From the age of 4 to the age of 8, she lived with her family in Grenoble, France. It's during this period that she discovered the pleasure of reading, by going to the public library every week with her dad

In 1994, she returned to Algeria, which was then under the influence of terrorism. Having very few opportunities to read, she started to write her own stories.
While she was studying in the Alger university, she entered a writing contest organized by the French Institute, for the young writers in Muret (Haute-Garonne). The short story she submitted held the attention of the jury who published it in a collection alongside the other laureates' productions. Thanks to this contest, she was invited to Muret then Toulouse and finally Paris, where she met with les éditions Barzakh.

She has a degree in modern literature and human resources management.

In 2009, she wrote her first novel L'envers des autres. The same year, she left Alger for Paris.

She worked for a time in the human resources field for L'Oréal. Now, she's working for the L'Oreal Foundation as skincare program supervisor.

Ratings & Reviews

What do you think?
Rate this book

Friends & Following

Create a free account to discover what your friends think of this book!

Community Reviews

5 stars
93 (10%)
4 stars
295 (34%)
3 stars
361 (42%)
2 stars
95 (11%)
1 star
11 (1%)
Displaying 1 - 29 of 133 reviews
Profile Image for Maria.
216 reviews49 followers
February 15, 2022
"Yo siempre estoy en el medio, ni a favor ni en contra. Esa extraña mezcla de alto el fuego y RAI, de mujeres con velo y en bikini.."

Piedras en el bolsillo es la historia de alguien plantado en el medio. De una mujer atrapada entre dos culturas, entre dos ciudades. Argel es la ciudad que la vio nacer y a la que su madre siempre querrá que vuelva para casarse. En realidad, no es solo un deseo de su madre como ella misma confiesa: "Mi madre desprecia a las solteronas. Y yo también para ser sinceros". Y así, su vida trascurre en Paris a medias, con el temor a acabar sola. Sin contentar a unos, a otros, ni siquiera a ella misma.

Un detonante, la boda de su hermana pequeña, nos invita a descubrir estos temores y anhelos de la protagonista los días previos a su vuelta a Argel. Pero no solo a descubrirlos, también a vivirlos. Porque si algo consigue Kaouther Adimi en cada una de sus novelas es que sientas el dolor, la pena, la frustración, las alegrías de sus protagonistas aunque tus circunstancias o vivencias en nada se parezcan a las suyas. Y lo hace con una enorme sencillez.

Piedras en el bolsillo es una novela en la que no pasa nada y al mismo tiempo pasan muchas cosas. Las conversaciones telefónicas entre madre e hija son maravillosas, los recuerdos de su infancia te arrancan siempre una sonrisa y su mundo interior te invita a reflexionar tanto sobre esa dignidad que nos entregan de pequeños y que tan pesada resulta llevar a veces después como de ese amor que siempre sentimos por el lugar del que procedemos aunque nos empeñemos en distanciarnos de este.


Profile Image for Seher Andaç.
107 reviews1 follower
July 19, 2024
“Bu, güvenle birleşecek başka bir çizgi bulmayı başaramayan orta çizginin hikayesi.”
Kitaptan alıntıladığım cümle üzerine düşündüğüm cümle oldu. Neden? Çünkü evrenin hareketi helezon. Epey bir zaman önce bir fotoğrafçının, Giorgia Hofer’ın yaptığı bir fotoğraf çalışması aklıma geldi. Hep aynı yerden aynı zamanda 28 gün boyunca Ayın fotoğraflarını çekiyor. Hepsini birleştirince ortaya çıkan şekil görülmeye değer.
Bu yüzden kendi ömür zamanı içinde bir kadının veya insanın kendisini çizgisel/ noktasal düşünmesi bana kendine haksızlık gibi geldi.
“Döngüsel bir zaman mı , geleneğin yaptırımıyla kesişen bir zaman mı?” diyorum. Cevabımız cebimizdeki taşları boşaltsın:)
Profile Image for Pedro.
825 reviews333 followers
August 18, 2023
"Bienaventurados los mansos, porque heredarán la tierra"

La narradora se ha ido desde hace unos años de Argel para radicarse en París.
Tiene un empleo que permite tener un buen pasar económico, pero, tímida e indecisa, no logra forjar vínculos sólidos. Y pesa en su cabeza la permanente cantilena de su madre: "Ya te estás poniendo vieja; tienes que conseguir un marido antes que sea tarde".

Durante sus visitas a Argel le generan rechazo la grosería, el machismo, la miseria, la mediocridad y la desidia; y no ve la hora de volver a París. Pero al volver, extraña los vínculos, la calidez y le pesa más la soledad. Está atrapada, sin poder tomar una decisión.

"Durante toda la semana me preguntan: '¿Estás a favor o en contra?' Yo siempre estoy en el medio, ni a favor ni en contra. Esa extraña mezcla de alto el fuego y rai*, de mujeres con velo y en bikini, es lo que sin duda hace que siempre esté en el medio."

Al final, como epígrafe a manera de postfacio, una cita de Marguerite Yourcenar:
“A veces hace falta un ataque de locura para construirse un destino”.

Una novela breve, correcta, agradable, muy bien escrita, con momentos casi poéticos.

* El rai es un género músical de protesta, tradicional y propio de Argelia.

Kaouther Adimi nació en Argel en 1986; en 2009 se trasladó y radicó en París; ya había pasado parte de su infancia en Francia.
Profile Image for Larnacouer  de SH.
890 reviews199 followers
January 5, 2022
Düne kadar benzer zorbalıklar, daima can sıkıcı muhabbetler. Çoğumuzun çevresi “evlen, evde kaldın” muhabbeti yapmayı bıraksa da hala maruz kalanların varlığını hissediyor ve sabır diliyorum.

Adimi’nin yazım tarzı beni büyülüyor bu anlamda. Kafamın içinde böyle, kağıda dökerken bambaşka bir yerdeyim. Gibi.

Öneri listemde bulunmayacak bir kitaptı fakat okuduğum için memnun kapatıyorum son sayfasını. Karnım acıktı.
Profile Image for Öznur.
45 reviews16 followers
October 11, 2020
"Kalmalı mı? Gitmeli mi? Yaşamalı mı? İnancını yitirmeli mi?"

Klasik bir Orta Doğulu sorunu ve aynı şekilde gülüyoruz ağlanacak halimize.
Profile Image for Hulyacln.
987 reviews567 followers
March 16, 2020
“Bu küçük anılar;beni ağırlaştıran cebimdeki taşlar. Kederi ve sıkışan kalpleri anımsatıyorlar.”
.
Virginia Woolf misali..Hepimizin ceplerinde ruhlarımızı ağırlaştıran taşlar var aslında. Bilhassa kadınların. Her adımımızda hissettiğimiz, kimimizin onlarla birlikte nefes almayı öğrendiği, kimimizin giderek dibe batmasına sebep olan. Evlilik de o taşlardan biri.
.
30 yaşına gelmiş, Cezayir’de ailesini bırakıp Fransa’da düzenini kurmuş bir kadın. Bir gün annesinden bir arama geliyor. Yanıtlıyor ve şunu öğreniyor: Kendinden 4 yaş küçük olan kız kardeşi evleniyor. Annesi devam ediyor:
“Duydun mu? Bir tek sen kaldın!”
Ve tabii ki kardeşini bu özel günde yalnız bırakmaz, Cezayir’e gitmesi gerek. Hem de tüm bekarlığıyla!
.
Zenginliklerimiz (ki çok sevmiştim!) ile tanıştığım yazar Kaouther Adimi yine Cezayir-Fransa ikileminde kalan bir karaktere odaklanıyor. Göçmenlik ve ait olamamak ile birlikte kadın olmaya dair de yazıyor bu eserinde. Bilhassa kadınlara dayatılan “evlenmezsen bir başına ölürsün, belki seni kedilerin yer ve 6 gün sonra ölü bedeninle karşılaşır komşuların” cümlelerinden, “birinin eşi, birinin annesi olmadan tek başına ilerleyen” kadın olmaktan bahsediyor.
Oldukça sade,kimi yerlerde tüm acı gerçekliğe rağmen gülümseten bir eser Cebimdeki Taşlar.
.
Zenginliklerimiz’i dile kazandıran Damla Kellecioğlu, Adimi’nin bu eserinde de bizimle.
.
Kapak tasarımı ise Burak Tuna çalışması.
Profile Image for Juan Carlos Pascual -  TOC Libros .
143 reviews191 followers
April 2, 2021
Mi primer acercamiento a esta autora ha sido a través de su última novela.
Aquí encontramos a una joven argelina que ronda la treintena y que lleva varios años viviendo sola en París.
Una llamada familiar en la que le anuncian la próxima boda de su hermana menor pone en marcha su regreso temporal a Argelia, así como una serie de recuerdos de cómo era la vida en su niñez y adolescencia. También reflexiona de su vida actual en ese exilio elegido, y de cómo la independencia soñada puede tornarse en un fracaso personal.
Su educación en un país donde la mujer es relegada ante el hombre siempre estuvo orientada a un futuro matrimonio, y actualmente se encuentra sola y sin previsión de tener pareja.
Me ha gustado mucho la manera sarcástica de utilizar el humor para contarnos sus penas (esas conversaciones con su madre son geniales) y la nostalgia que se desprende de sus recuerdos familiares.
Novela corta, ligera, de capítulos breves (alguno de ellos mínimo) que se lee en un suspiro.

Una frase: 'Cuando me fui de mi ciudad, mis carcajadas se hicieron menos bonitas, menos fuertes, menos sinceras'.

No es desde luego una de las mejores lecturas de mi vida, pero la manera de mezclar lo liviano con lo profundo hace que me interese seguir leyendo a Kaouther Adimi.
Profile Image for Ivan Ruiz.
366 reviews52 followers
September 26, 2021
Aquesta és una d'aquelles novel·les que semblen escrites per un algoritme millenial (manllevo aquesta frase d'Anna Pazos). Una novel·la d'aquelles que demostren la teoria de Stephen Marche sobre la literatura contemporània escrita pels joves d'ara: l'abandonament de la Veu literària i l'auge del Posat o Postureig ("the Pose"). Estic molt d'acord amb el tema que Adimi tracta aquí (la pressió social a la qual se sotmet les dones que entren en la trentena per casar-se), però no hi ha res en aquest text que em demostri que aquest llibre l'està escrivint Adimi i no l'algoritme suara esmentat. És un estil molt correcte, calculadament poètic en certs moments i calculadament sec i realista en altres, sense ànima. I, a sobre, no es mulla gens en el seu desenllaç, descafeïnat i avorrit.
Profile Image for Iris L.
430 reviews59 followers
March 6, 2024
“A veces hace falta un ataque de locura para construirse un destino”

Una mujer Argelina viviendo en Francia, en Paris como ella lo dice “la ciudad más bonita del mundo” pasa sus días trabajando para una pequeña editorial y después de 5 años de haber emigrado su vida se ha dividido entre dos mundos.
Llena de recuerdos de su país retrata las situaciones que viven las personas migrantes, también por otro lado refleja los estereotipos culturales que cargan las mujeres sobre el matrimonio, la madre de la protagonista no pierde oportunidad de recordarle que aún sigue soltera y que ya es tiempo de que se busque un esposo, eso me hizo profundizar sobre sistema machista que aún sigue instalado en muchos países en donde la meta de un futuro seguro para una mujer siempre incluye un marido.

La historia es sencilla y ágil, nos va contando sobre la preparación de un viaje de vuelta a Argelia para celebrar el matrimonio de la hermana más joven.

“Debería estar prohibido que las hermanas pequeñas se casen antes que su hermana mayor.”

La protagonista se ve rebasada por las presiones familiares, culturales y los roles de género en la sociedad y nos relata sobre varios aspectos por los que ella cree que no ha encontrado una pareja estable, también enfatiza en su aspecto físico y en cómo su mamá le recuerda con críticas sobre su apariencia que “así no va a encontrar un esposo”

El final me gustó, la manera en la que relata la aceptación propia me complació, la visión de un futuro en donde lo más importante es ella, siento que su referencia a piedras en el bolsillo hace alusión a las expectativas que generalmente se nos inculcan en casa y que cargamos a donde quiera que vayamos.
Definitivamente quiero leer más de la escritora 💜

3.5 ⭐️
Profile Image for Aslıhan Çelik Tufan.
647 reviews197 followers
February 2, 2020
Kültürümüze çok yabancı olmayan Cezayir'den bir kadınlık hikayesi.

Çok aşina olduğumuz, küçük kız kardeşin önce evlenme hikayesiyle başlayan bir iç döküş adeta bir hesaplaşma.

Bir kadın ve bir kız evlat gözünden kadın olmak ve toplum baskına karşı ayakta durmanın nasıl olduğunu anlamaya çalışmak için okumalısınız.

Kitap vermek istediği mesajı, kültürel farklılık ve durumları anlatımı ile yerinde Paris betimlemeleri ile çok güzel. özellikle Parislileri ve göçmenlere bakış açısını çok net aktarmış burda ne abartı ne ajite vardı çok beğendim.

Kadın hikayelerinin daha fazla okunması gerektiğini düşünüyor, tavsiye ediyorum.

Keyifli okumalar!
Profile Image for emre.
431 reviews334 followers
May 17, 2022
fransa'da hayatta kalmaya çalışan mağripli kadınların hem edebiyat hem sinemayla anlatacak ne çok öyküsü var. iki kültürün erkeklik pratiklerine dair beklentileri çok da aman aman farklı olmadığı için belki, kadınlar yaşadıkları arafı, aradalığı çok daha derinden kavrıyor ve anlatıyor. bu bakımdan cebimdeki taşlar, tunus'ta bir divan ve adn filmlerinin yanında yerini aldı içimde.

adimi'nin hüzünle harmanladığı mizah, kitabı evlenmediği için çevresince yadırganan bir kadının hissettiklerine dair klişe bir anlatı olmaktan çıkarmış bence. tek eleştirim, o kadar apar topar bitti ki "nasıl ya niye bitti şimdi" dedim.
Profile Image for Els Book Hunters.
480 reviews434 followers
March 26, 2021
La nostra protagonista és una jove algeriana que viu a París des de fa cinc anys. És autosuficient, independent, viu sola i és soltera, una situació bastant insòlita al seu país d'origen. Tot se li capgira, però, quan la seva mare la truca per anunciar-li que la seva germana petita es casa. L'imminent viatge a Algèria per assistir al casori, juntament amb les trucades insistents de la mare que li recorden qui és i què se n'espera, d'ella, seran un neguit constant. A partir d'aquest moment l'acompanyarem en la seva lluita interna, on descobrirà que potser no té tan clar què vol, i que deslliurar-se de les convencions socials i el què diran no és tan senzill.

A 'Pedres a la butxaca', Kaouther Adimi ens descobreix la societat algeriana i com n'és de forta, encara, la pressió social sobre les dones per trobar marit i casar-s'hi. Sobta pensar que el relat està ambientat en l'època contemporània, com la solteria és encara un reflex de que "no t'ha volgut ningú". El llibre és curtet i es llegeix molt ràpid, però he de dir que he anat avançant esperant-ne alguna cosa més, que finalment no ha arribat. No m'ha acabat d'atrapar la personalitat de la protagonista, desdibuixada, sense cap idea clara. Està perduda entre convencions socials i desitjos, i no acabem de saber ben bé què vol. També tinc la sensació de ser una mica injusta, perquè ser forta i decidida ha de ser molt difícil quan, com una gota malaia, plana un discurs sobre com la teva vàlua cau en picat si ets o no a mans d'un home. El tema està bé, però m'hi ha faltat alguna cosa. De l'autora, en recomanaria molt més "Les nostres riqueses". Per mi, fluixet, per ser un Periscopi.

(LAIA)
Profile Image for Javier Gil Jaime.
422 reviews51 followers
February 25, 2023
'Piedras en el bolsillo' es una novela breve que funciona bien, por la construcción de la voz narrativa, pero que sin embargo, se queda lejos de los propósitos a los que podria haber llegado. Como si en último término, la voz quedara entrecortada o encorsetada y no pudiera expansirse y el lector se queda con las ganas de querer saber más.
Profile Image for نور | NOUR .
303 reviews251 followers
May 1, 2018
Une triste histoire pleine de nostalgie d' Une jeune femme de trentaine d'origine algérienne, habitant Paris...
#Extrait :
Je ne reverrai pas cet homme qui n'a pas envie de regarder la pluie tomber. Ma mère aura le cœur brisé. Je rêve d'un homme qui aime les vieux groupes de rock que plus personne n'écoute. Qui me laissera dormir avec mon tee-shirt troué que j'adore _et mes collants en laine. Qui se réveillera à quatre heures du matin pour arroser l'olivier parce qu'il saura que j'oublie toujours de le faire. Qui autorisera les animaux à boire des cafés. Qui m' achè-tera des frites. Qui ne s'ennuiera jamais. Qui aura lu Miller, Salinger et Desnos. Et aussi · Kateb, Mammeri et Mahfouz. Qui, à r aube, prendra un train avec moi sans en connaître la destination. Qui se fichera que les yaourts soient périmés depuis la veille. Qui saura se mettre en colère et rire en même temps. Qui chantera faux. Qui aimera la mer et la cam-pagne et peut-être même la montagne, aussi.
Profile Image for Rocio.
105 reviews4 followers
February 11, 2023
"¿Me oyes? Ya solo faltas tu"
Un libro perfecto para leer sola en San Valentín 🤣. Trata de como una mujer siente el deseo de tener un marido, para dejar de ser una carga para su madre. Ella vive perfectamente económicamente. No le causa ningún problema. Solo no esta casada siendo ya mayor de edad. Para colmo su hermanita ya está preparando su boda.
Te entretienes mientras te va narrando los hechos. Te deja reflexionando como en algunos lugares todavía se nos exigen más cosas. Se nos exigen tener un marido y por consiguiente hijos.
El libro te narra perfectamente esta situación de impotencia y vacío que siente la protagonista.
Es corto pero da para debatir de varios temas. Incluso habla de los inmigrantes, como es volver a su país natal. Después de tanto tiempo se la considera una extraña.
Profile Image for natura.
462 reviews65 followers
January 30, 2021
Es una obra muy corta que se lee en nada, a base de capítulos breves que consiguen engancharte con facilidad a la vida de esta mujer argelina con problemas de autoestima y nostalgia patria. Tiene un agudo sentido del humor, y mucha poesía al contar sus sueños, sus esperanzas, sus miedos... Centrada en el “gran problema absoluto” de ser una mujer de casi treinta años, sola y sin perspectiva de matrimonio, Adimi pega un buen repaso a los cambios que ha sufrido Argel, su familia, su trabajo, la ciudad en la que vive... Un episodio en la vida de alguien que intenta sobrevivir con los palos que le han tocado en suerte. Nada mal.
Profile Image for Leire Escalada.
28 reviews4 followers
March 8, 2021
Una novela inteligente y bien contada, protagonizada por una joven argelina, residente en París, soltera y a punto de cumplir los 30, que regresa a Argel para el compromiso nupcial de su hermana pequeña. Una historia narrada con humor y muy crítica con las convenciones sociales y la presión que tantas mujeres sufren todavía en cualquier lugar del mundo. Una historia verdadera.
Profile Image for Cristina.
423 reviews307 followers
December 8, 2022
Novela de lectura ligera pero de fondo profundo y actual.

Temas como la identidad, la soledad en las grandes ciudades, las expectativas versus la realidad en múltiples direcciones, la precariedad laboral o ser mujer en Europa y en Argelia.

Recomendable.



Profile Image for Meritxell Català Dordal - llegirperviurevides.
290 reviews41 followers
September 30, 2022
Ressenya completa: http://llegirperviurealtresvides.blog...

Pedres a la butxaca de Kaouther Adimi és la narració en primera persona d’una dona algeriana que viu a París des de fa uns anys i és soltera. Té 30 anys i un dia rep la trucada de la seva mare, que li diu que la seva germana petita s’ha promès i es casa... però i ella? A què espera? Quan tornarà a Alger?

A través d’una escriptura àgil i uns capítols força breus, Adimi retrata el contrast cultural entre Algèria i París, així com la pressió social de trobar un home i contraure-hi matrimoni. I malgrat que el tema em sembla molt interessant, la novel·la no m’ha acabat de convèncer i m’hi ha faltat alguna cosa.

Els capítols m’han semblat un punt massa repetitius i he tingut la sensació que la història no acaba d’esclatar; m’ha passat una cosa similar amb alguns personatges que van apareixent al llarg de la novel·la, però que no acaben d’agafar cos.
Profile Image for kübra terzi.
252 reviews20 followers
September 10, 2021
" Bu küçük anılar, beni ağırlaştıran cebimdeki taşlar. Kederi ve sıkılaşan kalpleri anımsatıyorlar."


"Anneme hiçbir şey söylemedim. Evli kadınlar kırık bir kalbin ne olduğunu hatırlamaz."


Cebimdeki Taşlar ; Cezayirli bir kadının memleketi ve yaşadığı, çalıştığı şehir Paris arasında arada kalmış hayatını ve ağırlaşan kadınlık yükünü anlatıyor.
Toplumsal ve kültürel baskının hem bedenlerini hem de zihinlerini esir ettiği kadınların cesur ve samimi sesi olmuş Adimi.

Tanıştığımıza memnun oldum.
Profile Image for zoe arenós.
122 reviews9 followers
September 10, 2022
he tardat poquíssim a llegir-lo, és molt fresc amb capítols molt curts i un llenguatge molt senzill. tot i així m'ha agradat molt i crec que té la justa mesura: aprofundeix en la ment de la protagonista sense deixar de banda la realitat ni fer-se feixuc.

la història és molt senzilla i passa en poc temps, m'ha agradat molt la metàfora del títol: pedres a la butxaca. l'he trobat molt bonica.

de la mateixa autora també he llegit "les nostres riqueses", que, com aquest, recomano molt.
Profile Image for La Repisa de Elena.
322 reviews78 followers
February 17, 2021
Piedras en los bolsillos hace referencia al peso que llevamos por presión de la familia en que debemos hacer en nuestra propia vida. Argel, país que vive con una mentalidad bastante machista respecto a las mujeres. Odio que impongan que una mujer tiene casarse para ser alguien en la vida o tener hijos. La protagonista argelina de esta historia se marcha a vivir a Paris, allí visualiza un estilo de vida totalmente diferente en el que ella se siente en medio , en medio de Argel y Paris, tiene su autoestima baja y no sabe qué camino tomar. Lectura muy amena y fácil de leer. Recomendable.
Profile Image for Una pila de llibres.
202 reviews4 followers
June 24, 2023
M'ha agradat, però he trobat que li ha faltat una mica de profunditat. Trobo que passava de puntetes pel tema. Tot i això, crec que és molt necessari parlar del trma que tracta el llibre.
Profile Image for Jostein.
41 reviews4 followers
April 16, 2016
» Je suis une barre médiane: bien au milieu, pas devant, pas derrière, pas laide, pas magnifique. Coincée entre Alger et Paris, entre l’acharnement de ma mère à me faire revenir à la maison pour me marier et ma douillette vie parisienne. »

La narratrice a quitté Alger pour aller travailler là-bas, à Paris. Elle est responsable iconographique dans une maison d’édition d’un magazine pour enfants, vit dans un petit appartement, rue des Martyrs. A part, Clothilde, une vieille SDF avec laquelle elle discute chaque jour sur un banc, elle a peu d’amis. » Clothilde, femme de rue, femme d’amour, au fichu rouge, est la lumière de mes matins. »
Lorsque sa mère l’appelle pour lui annoncer les fiançailles de sa jeune sœur, c’est une nouvelle occasion de lui rappeler qu’elle est encore célibataire à trente ans et qu’il faudrait qu’elle rentre au pays. Chaque appel intempestif de sa mère lui rappelle la même chose, comme un tir de missiles.
» C’est l’histoire d’une barre médiane qui n’arrive pas à trouver une autre barre à laquelle s’accrocher en toute confiance. » Pas facile de se faire des amis à trente ans dans une ville étrangère. Alors, elle traîne des pierres dans la poche, ces souvenirs de son enfance. Quand elle raconte Alger la blanche à ses collègues, elle embellit. Elle tait la misère, les couvre-feu et la peur, oublie ses peines de cœur laissées au pays.
» On ne quitte pas Alger comme on quitte un autre pays. »
Et si la nostalgie la gagne souvent en pensant au père, aux fourmis rouges, à son amie Amina, elle craint aussi le retour au pays, de peur d’être devenue une autre, de ne plus supporter ces policiers de l’aéroport qui n’aiment pas ceux qui vivent là-bas ou cette idée fixe des filles à vouloir se marier sous la pression des mères.
Ce roman est un peu le journal intime d’une jeune célibataire solitaire avec ces pierres dans la poche comme autant de souvenirs qui alourdissent son quotidien. Son éducation, l’annonce du mariage de sa sœur et de son amie lui rappellent cruellement sa solitude.
Mais c’est aussi avec beaucoup d’humour, d’autodérision que cette jeune femme raconte et finalement espère un jour pouvoir retourner à Alger seule sans que cela soit un drame
Profile Image for Sevim Tezel Aydın.
806 reviews54 followers
March 20, 2020
"Clothilde bana mutluluğun küçük, mükemmel anların bir bütünü olduğunu anlatıyor. Karşıma çıktıklarında onlardan iyice faydalanmamı salık veriyor. İnsanda bir doluluk hissi yaratıyorlar. Hava bile değişiyor. Hiçbir eksik kalmıyor. Küçük, mükemmel anlar..."

"Ve sevmek için iki kişi olmak gerek, yoksa adı aşk değil ziyan olur... Bu küçük anılar, beni ağırlaştıran cebimdeki taşlar. Kederi ve sıkışan kalpleri anımsatıyorlar."

Kaouther Adimi Cebimdeki Taşlar'da Paris'te yaşayan 30 yaşındaki Cezayirli bir kadının hikayesini anlatmış. Kahramanımız iki kültür, iki yaşam tarzı arasında arafta... Bir yanda kadını sadece eş ve anne olarak gören, sadece bu kimlikleri ile kadına değer veren, insanı asla yalnız bırakmayıp, hayatına sürekli müdahale eden geleneksel kültür; diğer yanda insanı ötekileştiren, yalnızlaştıran, yalnız bırakan modern kültür... Bir iç konuşma şeklinde geçen kitabın konusunu, anlatımını çok beğendim. Kadın, kimlik, aidiyet, kültür çatışması, göç gibi günümüzün önemli meseleleri başarıyla harmanlanmış. Son bir not, kahramanımız ile annesi arasında yaşananlar, diyalogları büyük ölçüde bizim toplumumuzda da aynıyla mevcut. Kitabı bu açıdan ayrıca ilginç buldum.
Profile Image for Eyra.
53 reviews1 follower
June 9, 2021
Preciós!
No hi ha paraules suficients com per descriure aquest llibre. La visió de la protagonista que viu entre dos cultures de països diferents: Algèria i França.
Escrit des del punt de vista d'una persona emigrant del seu país que redacta el que sent, l'enyorança, la por... i la forma en com está expressat, tan poètic i somiador!
Et fiques a la seva pell des del primer moment!
Profile Image for Malak Souama.
303 reviews32 followers
December 9, 2020
My latest read " des pierres dans ma poche" was a hefty one. It spoke directly about the problem without filtering it in the name of fiction. Well? What's the problem? Marriage.
When you reach a certain age in a judgmental society that expects you to have children by your 30s, you start putting expectations for yourself too. Kaouther Adimi had a lot to say and you can bet she said it all. It didn't mean that she didn't want marriage but she knew she wasn't made for it. However, everyone made her feel guilty for it to an extent where she said how am I supposed to live in a world where everyone is coupled.
One of my favorite quotes is when she talked about how war would be more canning, violent, filthy and evil if it was between women.
Another was when she talked about how women abandoned what they believed in only to be married to the men they fear.
Displaying 1 - 29 of 133 reviews

Can't find what you're looking for?

Get help and learn more about the design.