Una anàlisi a diversos nivells —històric, polític, sociolingüístic— que discuteix algunes qüestions crucials sobre el procés de normalització lingüística als Països Catalans i n'examina noves perspectives.
Una perleta de la sociolingüística catalana que, tot i ser força breu, trenca esquemes quant a idees molt esteses sobre l'estat del català als Països Catalans. A més, té un apartat bibliogràfic interessant. Ara bé, sí que m'ha semblat una mica vague el posicionament final de Vallverdú respecte de la qüestió que s'hi discutia, i crec que ha tocat de puntetes la situació fora del Principat de Catalunya —només tracta mínimament el cas d'Alacant— sense parar-se a reflexionar realment sobre els processos alternatius que han conduït a la situació del català en aquells territoris, amb la qual cosa a penes s'aplica realment el marc dels Països Catalans.