Jesús Tuson Valls (València, 1939) ha estat catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de Lingüística a la Universitat de Barcelona durant quatre dècades, fins a la jubilació el 2009. La seva docència ha abastat matèries com la Història de la Lingüística, la Semàntica, la Lingüística i Poètica i la Teoria i Història de l'Escriptura. És autor de diversos manuals sobre Lingüística i ha publicat, amb gran èxit entre els lectors, llibres d'assaig sobre diversos aspectes del llenguatge i de la comunicació humana; entre els quals, El luxe del llenguatge (1986), Mal de llengües (1988), Històries naturals de la paraula (1998), ¿Com és que ens entenem? (1999), Una imatge no val més que mil paraules (2001), Patrimoni Natural (2004), Lletres sobre lletres (2006), Això és (i no és) Allò (2008) i Paraules en la corda fluixa (2009).
No recordo la primera part perquè la vaig llegir fa mesos, però he llegit aquest matí la segona i tercera i m'han agradat prou! Bastant bàsic però trenca tots els mites típics de cuñao que et pots anar trobant campant pel món. Es podria llegir a totes les escoles!!!
És un llibre sobre sociolingüística, de caràcter divulgatiu. Molt fàcil d'entendre i amb exemples i dades interessants. Amb capítols molt breus. Es llegeix en un bufit. Que gran que era Tuson!
2,5⭐️ "De manera que, curiosament, les imatges tenen una capacitat discursiva limitada; mentre que les paraules, convertides en text, poden desvetllar images mentals sense límit. Donem, doncs, la volta al mitjó: «Unes poques paraules, ben agermanades, valen molt més que tot d'images.»"
Bueno, me he leído capítulos sueltos, la verdad, pero este libro me ha aburrido mucho. A pesar de que los capítulos son, literalmente, 3 paginas, no te entran ganas de leerlo y se hace eterno. Lo único bueno es que ALGUNOS temas son interesantes. Btw, algunas conclusiones del autor me parecen básicas y absurdas.
pd: por estas lecturas obligatorias del insti la gente deja de leer y odia la lectura 🥰
El pitjor que he llegit de Tuson. Els prejudicis que ell vol rebatre estan pobrament formulats. Molts d'ells els interpreta d'una manera simplista i els respon també de manera pobra i simple. Sembla fet a desgana. Hi ha alguna reflexió interessant, però és esporàdica.
Me he leído este libro como lectura obligatoria de clase y me ha resultado muy interesante la forma en que Tuson trataba ciertos tópicos. Muy entretenido para mi sorpresa.
⭐⭐És un llibre que t'incita a reflexionar, sobre els prejudicis lingüístics i sobre l'estat de la llengua catalana. La lectura és ràpida i no és fa gaire pesada, tot i tractar temes de sociolingüística.