Jesús Tuson Valls (València, 1939) ha estat catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de Lingüística a la Universitat de Barcelona durant quatre dècades, fins a la jubilació el 2009. La seva docència ha abastat matèries com la Història de la Lingüística, la Semàntica, la Lingüística i Poètica i la Teoria i Història de l'Escriptura. És autor de diversos manuals sobre Lingüística i ha publicat, amb gran èxit entre els lectors, llibres d'assaig sobre diversos aspectes del llenguatge i de la comunicació humana; entre els quals, El luxe del llenguatge (1986), Mal de llengües (1988), Històries naturals de la paraula (1998), ¿Com és que ens entenem? (1999), Una imatge no val més que mil paraules (2001), Patrimoni Natural (2004), Lletres sobre lletres (2006), Això és (i no és) Allò (2008) i Paraules en la corda fluixa (2009).
Imprescindible, no només per als estudiants de la llengua i tots els que tenen un mínim d'esperit crític, sinó també per a aquells que comencen a qüestionar el seu entorn cultural i professen els ideals humanistes.
Sin duda alguna, el autor quiere mantener las lenguas al margen de todo tipo de valoraciones ajenas al hecho lingüístico (de poder, de cultura, de política). No hay lenguas mejores o peores, más ricas o más pobres. Las lenguas existen porque existen hablantes que les dan su razón de ser, su utilidad en su entorno, en su comunidad. Lo demás no tiene que ver con ellas y enturbia su verdadera valía.
És un bon llibre de divulgació de la diversitat lingüística, però -com a bon llibre de divulgació- no entra massa en detall i no aporta gaire informació nova a lectors amb formació lingüística.
No m’ha desagradat, però no té punt de comparació amb “Patrimoni Natural”, “Històries naturals de la paraula” o “Una imatge no val més que mil paraules”.
Em sembla que és un bon manual introductori contra l'autoodi lingüístic. Ens visibilitza que els prejudicis lingüístics són presents en tots els nivells i que ahir com avui cal combatre'ls aferrissadament.
Crec que ha estat molt instructiu i que em permetrà poder-m'hi referir quan faig afirmacions en certs debats sobre la llengua.