Espill

by Jaume Roig, Antònia Carré-Pons (Adapter)

Escrit en els mateixos anys que el Tirant lo Blanc, Espill (1460-1462) ha estat considerada amb justícia una obra cabdal de la literatura catalana de tots els temps. El seu autor, Jaume Roig, metge d’un enorme prestigi, va ser capaç de construir, al damunt d’una forma deliberadament arcaica, una obra de tal agudesa satírica que tendeix a assimilar-se a una comèdia. Les dificultats que deriven de la forma versificada en tetrasíl·labs, així com l’ús d’un estil peculiar, han fet que aquesta obra hagi estat considerada durant molts anys exemple de dificultat lectora. Antònia Carré ens l’ofereix en el present volum alliberada de bona part de les dificultats que l’han acompanyat al llarg dels anys. La presenta en la seva forma versificada original i l’acompanya d’una ajustada i utilíssima traducció al català contemporani. Un bon conjunt de notes aclaratòries acaben d’oferir-nos les claus per a la interpretació d’un dels textos més divertits i enginyosos del nostre passat literari.

896 pages, Paperback

Published January 1, 2006

About the author

Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor d'Espill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval. Quant a la seua vida professional, fon un metge de gran prestigi social que es vinculà amb les esferes del poder municipal i del poder reial de la Corona d'Aragó, en un context en què la medicina jugà un paper molt important com a ascensor social. Pel que fa a la seua trajectòria com a autor de literatura, destaca per la publicació d'una única obra: Espill, una obra composta per 16.247 versos tetrasíl·labs apariats enquadrada en la tendència misògina medieval.

Reviews

[Pili · Rating 4 out of 5]

I support women's rights, but most importantly I support women's wrongs ✊🏻✊🏻✊🏻✊🏻
Les parts 1, 2 i 4 xulíssimes. La de Salomó, infumable.
Oh to be una dona adúltera cuinant homes i fent-ne pastissos... Isabel Pellicer + Jaume Roig grumpy & sunshine ooooo vibes de ser nòvia de Rickyedit????? No m'ha quedat clar

[Yann · Rating 4 out of 5]

Aristote et Phyllis

Jaume Roig est un auteur du Siècle d'Or Valencien. Dans ce livre, Miroir, un vieil homme règle ses comptes avec le genre féminin. Il s'agit certainement du livre le plus misogyne que j'ai pu lire. Il compile l'ensemble des styles par lesquels le sujet peut être traité: des histoires édifiantes, des comédies de mœurs, des satires mordantes, des contes, des maximes générales tirées de la sagesse populaire ou des écritures saintes. Ce qui est plaisant, c'est de voir également une foule d'allusion relatives à la société dans laquelle elle a été écrite, l'Espagne médiévale d'avant les rois catholiques, alors que plusieurs confessions cohabitaient sur la péninsule.

Cette édition est servie par un excellent appareil critique, sans lequel les très nombreuses allusions érudites de Jaume Roig pourraient rester sans écho dans l'esprit du lecteur. Il est également complété par l'Unique femme, un essai savant essayant de tirer une morale de l’œuvre, et de l'élever au delà d'une lecture au premier degré, et d'en faire au final un manuel mystique. Jaume était, si l'on examine sa correspondance, tendrement épris de sa propre femme, Isabel Pellicer, et a sincèrement pleuré sa disparition. Cette nouvelle perspective ajoute de l'intérêt au texte, qui n'en manque déjà pas de par son invention, sa verve et son âge.

[Pau · Rating 5 out of 5]

Fuà, quina meravella, com he xalat, és ben bé que ja està tot escrit. I que de vegades mirant una mica enrere et venen més ganes de tirar endavant. Agraïment infinit cap a l'Antònia Carré.

[Dolors · Rating 3 out of 5]

Parafrasejant Jane Austen us diria, mestre Jaume Roig, que és millor no tenir enteniment que fer-lo servir malament, com feu vos.

[Sílvia · Rating 3 out of 5]

Posaria un 2,5, aprovat just.

A part de la misogínia és un llibre molt enginyós i la paròdia recau, per descomptat, en els personatges femenins, però també en el protagonista.

El fals Roig (perquè és una falsa autobiografia) és un home d’uns 90 anys que recepta el remei del mal d’amor per al seu amic Joan Fabra i, alhora, aconsella el seu jove nebot inexpert Baltasar Porcel, rememorant la seva desgraciada vida amb les dones (es casa fins a tres cops sense èxit de tenir descendència) fins que arriba l’autoritat del rei Salomó, mitjançant un somni, per adoctrinar-lo sobre quin camí ha de seguir la seva vida: primer, allunyar-se de les dones, segon, fer vida caritativa, humil i religiosa i, tercer, lloar l’única dona lloable, Mare de Déu.

En definitiva, el protagonista és una panoli que no n’aprèn dels fracassos matrimonials i retrata una societat masclista com era moda a l’època, amb enginy literari i estil còmic. El segle XV és el moment àlgid del debat pro i antifeminista.

[Carles · Rating 3 out of 5]

Roig va escriure un clàssic sense cap mena de dubte i, a dia d'avui, l'obra té un gran valor documental perquè permet fer una radiografia de l'època.

Crec que s'entén perfectament que Roig està desplegant una sàtira, i reconec que m'ha despertat certs somriures i pensaments com 'mira que ets animal, Roig'. Al segle XXI, però, s'ha de contextualitzar bé l'obra amb un prefaci d'advertència al lector per la misogínia deliberada que traspua.

D'aquesta edició, no m'ha acabat de convèncer que es saltessin tot un llibre sencer de caràcter més bíblic, tot i que entenc que hauria estat una estocada mortal per a una part dels lectors.

[Natalia · Rating 3 out of 5]

Me l'he llegit molt per damunt i estic psicològicament destruïda, massa contingut condensant en poques hores de lectura 💀 El fet que estiga tot en vers fa que tinga un 100/10, la de temps que tenia eixe home, mare meua!!

[joan · Rating 4 out of 5]

Feia molt que volia llegir aquest llibre (probablement des que en vam parlar a s. XV) perquè em semblava que l'etiqueta del "llibre més misogin de la literatura catalana" havia de ser, per força, exagerada.
Resulta que no. Jaume Roig té sort que va escriure el llibre al s. XV i que tot és una sàtira per acabar lloant la seva dona que acabava de morir i la Marededéu, perquè sinó... En qualsevol cas, m'ha agradat moltíssim, el llibre és realment divertit (si deixes de banda les concepcions actuals) i té alguns personatges que et quedes flipant de lo exagerats que arriben a ser.
Molt divertit i molt fàcil de llegir, sobretot amb la traducció en prosa. Content de llegir obres medievals :)

[oliviaassi]

No me gusta reseñar libros de clase pero este hacía falta. Nunca he leído algo tan repugnante y ni siquiera me refiero a la misoginia. Tostón impresionante, 180 páginas se han sentido como 400. Me importa bien poco el valor histórico, estoy harta de aplaudir obras que me dejan por los suelos, me ridiculizan y me indignan

[Estrella · Rating 2 out of 5]

Tan misógino que estuve planteándome seriamente que fuera una parodia. Obviamente otro contexto histórico pero horroroso. Interesante para aprender sobre el papel de la mujer y lo que se esperaba de ella.

[Marco Ruiz · Rating 2 out of 5]

Pim-pam. És que li la pela.

[judit · Rating 2 out of 5]

2⭐️

obligatorio

[Deyanira · Rating 3 out of 5]

Jo em sento tant malament per les dones que van haver d'aguantar-lo, no s'ho mereixien

[nataliaa;)) · Rating 1 out of 5]

1⭐️