Sandville. Un poble qualsevol a l’interior dels Estats Units, on els habitants porten una vida senzilla, aparentment tranquil·la. Només aparentment, perquè en tot moment hi ha esclats de fúria i desamor, de desesperació i amistat, de traïció i connexió, de vida i mort. Hi ha guspires que il·luminen tota una vida. Hi ha buits que la xuclen. Hi ha freds que la congelen. El camí dels esbarzers té ànima de novel·la. Hi anirem retrobant els mateixos personatges: el nen tímid que hem conegut a l’escola és, després, l’enamorat d’una noia impossible i, finalment, serà el piròman que incendiarà els camps de blat. De relat en relat, les vides dels habitants de Sandville es van teixint, o esquinçant, o cosint, o apedaçant. I els sentim tan propers, malgrat la distància geogràfica, perquè justament aquesta distància ens revela nítidament que els seus sentiments són els nostres, que la seva vida quotidiana s’assembla tant a la nostra que ens hi reconeixem en cada petit gest, en cada emoció.
Alba Dalmau i Viure (Cardedeu, Vallès Oriental, 1987) és una escriptora catalana. Va estudiar Comunicació Audiovisual i un màster de creació literària a la Universitat Pompeu Fabra. L'any 2019 publicà El camí dels esbarzers, un aplec de 25 relats corals on recrea l'ambient conservador i decadent del poble estatunidenc i imaginari de Sandville. La universalitat de temes com l'amor incondicional, el dolor d'una pèrdua, la por de la diferència, les tensions familiars, el racisme o l'homofòbia es manifesta en un entorn d'aires carregats amb certa olor de resclosit.
Al principi cada capitol sembla un relat breu que parla de la vida o anècdotes de personatges. Arriba un moment que t'adones que tot està entrellaçat, que són petites històries, vides quotidianes dels habitants d'un petit poble dels Estats Units. A través d'ells et sents part del poble. És un llibre preciós que amb les històries dels personatges parla de coses com: la pèrdua, relacions familiars, racisme, masclisme, conservadorisme, vida rural, etc.
En certs moment m'ha recodat molt al poble de Holt de Kent Haruf. Els dos són 😍
I per curiosos com jo, en paraules de l'autora: "La paraula "camí" es refereix a la vida que avança en aquest poble i en els personatges que l'habiten, mentre que els "esbarzers" són la planta que punxa, com tot allò que fereix els personatges però que alhora també fa el fruit dolç".
És exactament el tipus de llibre que necessitava i tenia ganes de llegir-me ara mateix. M’ha recordat a altres llibres que expliquen les vides de les diverses personalitats d’un poble i al final totes estan relacionades. M’ha agradat molt i m’ha enganxat, és molt fàcil de llegir (en una tarda i un matí n’he tingut prou). M’ha agradat la idea d’aquest fil conductor que és el camí dels esbarzers. Com diu l’autora mateixa, el camí és la vida que avança en el poble i els esbarzers són allò que els fereix però que també fa un fruit dolç. I anar trobant-lo i lligant-lo amb cada personatge et fa anar més enllà i no et quedes simplement amb l’argument.
El llibre va explicant les històries entrelligades que ocorren al voltant de Sandville on en repetides ocasions apareix “el camí dels esbarzers”. Relata els aspectes més profunds, coneguts i no tant coneguts dels seus habitants. Jo he arribat a empatitzar amb les històries i a sentir-me una habitant més.
Personalment, a mi m’ha agradat molt ja que em vaig enamorar de l’autora amb l’obra “Amor i no” i aquesta no ha estat menys. L’Alba Dalmau te un estil senzill i planer, molt agraït de llegir i amb històries fidels a la realitat i poc fantasioses.
un entramat de petites càpsules, totes independents, que només se poden entendre quan se sumen per formar un poble amb ànima i batec. Alguns relats són sorprenents, alguns tendres, o divertits, o enigmàtics, o irreverents. Però cap és irrellevant.
Alba Dalmau en el seu llibre "El camí dels esbarzers" ens trasllada a un petit poble dels EEUU ple de personatges alguns entranyables, altres atormentats, tots marcats per la incomunicació. En aquesta novel·la cada casa és un món i realment passa allò que diem que mai coneixem realment del tot a ningú. L' autora ens diu que cada capítol és un conte, en el qual descriu les emocions, sentiments, pensaments, manera de ser, misèries i traumes de cada personantge i les interrelacions entre ells. Però finalment, quan t'has llegit el llibre té més estructura de novel·la perquè tots els personantges estan al mateix poble i hi ha personatges que surten a més d'un capítol. L'autora es va inspirar per fer alguns dels capítols del llibre en les fotografies d' Israel Ariño del seu projecte "Terra incògnita". L'estil de l'autora és natural , senzill , precís i immediatament et trasllada dins la trama d'aquesta novel·la en majúscules. 100% recomanable Els seus referents literaris, els seus escriptors preferits són: "El gat sota la pluja " d' Ernest Hemingway; "La broma" de Txèkhov i "Un dia esplèndid pels peixos plàtans" de J.D.SAlinger. Dels contes dels quals copia l' estructura narrativa.
El camí dels esbarzers es teixeix amb un conjunt d'històries de diferents personatges que s'entrellacen entre si gràcies a un denominador comú: el poble de Sandville. Hi ha històries molt plaents -els bessons Casey i Bexter, la relació de la Vera i l'Emma o l'evolució d'en Kevin- i d'altres que quasi no m'han fet ni fred ni calor com per exemple la història d'en Waldo. Al final, tot i que el llibre m'ha agradat, he notat que no hi he acabat de connectar. Amb alguns personatges m'hagués agradat saber-ne més i d'altres se'm feien feixucs pel que he tingut la sensació que em quedava a mig camí (mai millor dit), d'El camí dels esbarzers.
Passar uns dies a Sandville i conviure amb els seus personatges tan llunyans i tan propers. Perquè al nostre poble també hi trobaríem un camí dels esberzers on la vida passa i, a vegades, ens sorprèn.
En aquest llibre coneixem les històries dels habitants de Sandville, però sobretot, hem conegut un poble amb una identitat pròpia difícil d'oblidar. Quina meravella de narrativa i de construcció tant de la història com de tots els personatges.
El camí dels esbarzers és com seure cada dia amb un veí o veïna a fer un té i escoltar poc a poc les històries que amaguen cadascuna de les famílies de Sandville.
Després de llegir "Amor i no" no podia deixar passar gaire temps fins a llegir una altra obra d'Alba Dalmau, i no m'ha decebut.
Aquest cop no viatjarem per tot el món, ens quedarem a Sandville, un petit poble de l'interior dels Estats Units, de fet, hi viurem una temporada una vida aparentment senzilla, al costat dels seus habitants. Prendem alguna cosa al bar i passejarem pel camí dels esbarzers del final del poble.
M'ha agradat molt l'estructura del llibre, al començament sembla un llibre de relats on anem coneixent els habitants de Sandville, que l'Alba Dalmau ens sap fer molt propers, perquè té aquella habilitat (molt envejable) de saber transmetre amb paraules i frases senzilles sentiments que no ho són gens. Sabeu aquella sensació que passa a vegades quan en una escena d'una novel·la et sembla estar passejant amb els personatges, just darrere d'ells, escoltant-los, però sense que ells et puguin veure?, doncs això.
Després, aquests relats que semblaven inconnexes es comencen a entrellaçar, els seus personatges i ambients acaben conformant una història per a cada un d’ells i una història que és de de tots, en definitiva una petita novel·la que se’t fa massa curta. Si fos per mi, m'hagués quedat uns dies més a Sandville.
Petites histories d’un poble, de la seva gent, vivencies de personatges on ens hi podriem veure reflexats perfectament…perquè fins i tot el poble podria ser el nostre. L’autora aconsegueix que, ràpida i fàcilment t’enganxis al que t’explica, t’interessa saber “què l’hi passa” al protagonista de cada relat…i et sorprèn sobtadament amb un desenllaç que tot i que de vegades es previsible, et cau a sobre de sobte i ho aclareix tot. Per rellegir amb calma i redescobrir detalls!
Escriure una ressenya d'aquesta obra no és fàcil. És un recull de contes molt curiós. Tot passa en un poblet de l'Amèrica profunda, de la qual l'autora dóna mostres de ser-ne una bona coneixedora. De fet, estan tan ben escrits que un té la impressió (errònia) que, en comptes de llegir un original en català, està llegint una bona traducció de l'anglès.
Alguns contes, pocs, pareix que tenen poca substància. Altres, la majoria, et colpegen fort. I alguns, fins i tot acaben bé.
Molt recomanable ! Relats molt ben trenats al voltant d epersonatges d'un poble del Midwest americà que, en el fons, representa qualsevol perfil i forma de pensar d'una comunitat aïllada en qualsevol part del món amb el seu provincianisme i relacions viciades. També s'hi apunta sobre una societat mascliste amb homes maldestres i sense un deix de sensibilitat.
Un llibre molt encertat, curtet, fresc, fàcil, ràpid i entretingut. Cada una de les històries breus té un rerafons premeditat, i la interconexió de tots els personatges és magnifica! Molt recomanable.
Simplement brillant. El fil conductor dels contes m'ha deixat encantada i amb ganes de saber i coneixer més sobre els habitants de Sandville. Les históries son molt ben trobades, amb personatges creíbles i ben elaborats. Molt bona lectura!
M’he enamorat de tots els personatges d’aquesta novel·la que també podríem anomenar recull de contes sobre un poble de l’interior dels Estats Units, Sandville i els seus habitants. Personatges que em costarà oblidar, com els bessons Bexter, la Sara Light o el xèrif que es va tornant cec. Personatges que emanen humanitat, que podrien ser nosaltres mateixos malgrat viuen lluny en un paisatge que no ens és propi.
Persones que veiem en diferents facetes o moments al llarg de la novel·la, persones corrents i carregades de contradiccions (com tu o com jo) que a voltes són els personatges principals, a voltes els secundaris, i que plegats teixeixen històries humanes i universals amb la mort, l’amor i la vida com a teló de fons.
Llegir Alba Dalmau ha estat un descobriment feliç, un regal d’una tarda remenant les prestatgeries de la biblioteca. Hi tornaré, i tant, perquè ha estat una lectura que m’ha atrapat i m’ha commogut.
Puc dir que Dalmau ha sigut el descobriment de l'any. No espereu una novel·la amb un inici,transcurs i desenllaç. Cada capítol és l'història d'un habitant/s de Sandville i, a mesura que va avançant el llibre tot es va entrellaçant.