En Bertran Bartra, un home gris i amant de la rutina, ha guanyat un creuer pel Mediterrani en una rifa de Nadal. Ara viatja sol a bord d’un vaixell ple de tripulants esmunyedissos i passatgers excèntrics. Però el Pioneer of the Seas amaga un misteri inexplicable, un enigma que trasbalsarà el viatge del nostre heroi i que convertirà les seves vacances en un malson. Després de rebre l’aplaudiment unànime de crítica i públic amb els reculls de contes Polpa i La biblioteca fantasma, Jordi Masó Rahola ens ofereix una novel·la divertidíssima a partir del fèrtil microcosmos d’un creuer: personatges extravagants, situacions còmiques i aventures que, en clau d’humor, reflecteixen la neurosi de l’home modern.
La prosa d'en Masó Rahola em sembla realment prodigiosa. L'autor té una capacitat enorme per ajuntar paraules i fer interessant el que escriu. Aquesta novel·la, per exemple, s'aguanta força bé gràcies a això. Ara bé, personalment he trobat a faltar alguna cosa. Fins a la meitat aconsegueix la gràcia dels relats de Calders (estranyesa, absurd), però en la resolució, que ocupa de manera excessiva al meu entendre la segona meitat del llibre, o sobren pàgines o falta argument. Interessant, això sí, però em quedo amb els seus contes.
Després de donar-hi moltes voltes navegant en creuer per la mediterrània, amb situacions inversemblants buscades expressament, posant a prova el tarannà dels humans en situacions de conflicte personal en un espai de què no pots fugir, ens tanca el llibre amb un final que he trobat de mestre, d'alçada literària comparable a narradors clàssics, que bé podria ser l'inici d'un llibre amb història intimista o no, de com es pot viure en una illa perduda i diminuta. Jo espero aquesta novel·la del Jordi, una que s'aparti del seu admirat mestre reconeixible, i ens apropi als altres mestres que du dins i que pot portar-nos a un fet narratiu molt més intens, i personal del Jordi, que en aquest final queda força palès que hi és. No vull dir que se'ns torni un narrador seriós, perquè jo mateix no vull ser titllat de seriós, però sí que m'agradaria que el seu estil personal quedés més reflectit com a seu, i personal. M'ha agradat, i no sé com dir-ho per a no ser mal interpretat, però sé que pot fer una novel·la on no li calgui donar tantes voltes al mateix fet. La base la té i és indiscutible, sense deixar del tot l'absurd que tan bé domina. Sols cal que vulgui fer-ho, per a contentament dels seus lectors. Que quedi per endavant la meva admiració per la feina feta.
Tot i que està escrit amb una prosa impecable i resulta molt divertit, trobo que és més un exercici literari (ben reeixit, val a dir) que no pas una novel·la en el sentit estricte del terme. És com si l'autor hagués col·locat una sèrie de contes inacabats dins un vaixell-coctelera i els hagués posat a tots a navegar pel mediterrani. La sensació romanent a l'arribar al final de la història és de poca profunditat (potser s'hauria arreglat amb un submarí? -> acudit dolent) i de quedar-te a mitges, encara que aquest darrer extrem l'autor no l'oculta en cap moment. Tot i així, sempre val la pena llegir qualsevol escrit de Jordi Masó pel domini absolut de la llengua que posseeix i pel seu meravellós sentit de l'humor.
Si en algún moment es volgués adaptar aquesta novel·la al cinema, el director perfecte per a dur-la a terme seria Woody Allen, i és que a L'hivern a Corfú, en Jordi Masó ens presenta un personatge, en Bertran Bartra, que és la cosa més avorrida i insípida del món, però que li toca viure una situació surrealista a bord d'un creuer pel Mediterrani, i això farà que hagi de sortir obligatòriament fora de la seva zona de confort.
La lectura de la novel·la és força agradable i entretinguda per la quantitat de situacions que viurà en Bertran Bartra en el creuer i per la gran quantitat de personatges estrafolaris amb els que interactuarà. També cal aplaudir, una llicència de l'escriptor, trencant la cuarta paret per parlar-nos en primera persona, i a cau d'orella, de com ha pensat segons quina escena i de com ho hauria d'haver fet segons els cànons, em sembla una idea molt original i refrescant.