Tit Livi és la història de Roma amb majúscules. De la magna obra que constituïa Ab urbe condita , 145 llibres dels quals ens n'han arribat 35, en aquest llibre I s'expliquen els antecedents de la fundació de Roma i la primera organització de la ciutat, tant pel que fa a la religió i els cultes com a les lleis i la distribució social. Alhora s'hi expliquen esdeveniments cabdals de la història antiga de la ciutat, com ara les primeres guerres i aliances amb els pobles veïns i episodis ben coneguts en la tradició occidental com el rapte de les sabines, la traïció de Tarpeia, la lluita dels Horacis i els Curiacis, l'assassinat i profanació del cadàver de Servi Tul·li o la violació de Lucrècia.
Titus Livius (Patavinus) (64 or 59 BC – AD 17)—known as Livy in English, and Tite-Live in French—was a Roman historian who wrote a monumental history of Rome and the Roman people – Ab Urbe Condita Libri (Books from the Foundation of the City) – covering the period from the earliest legends of Rome before the traditional foundation in 753 BC through the reign of Augustus in Livy's own time. He was on familiar terms with the Julio-Claudian dynasty, advising Augustus's grandnephew, the future emperor Claudius, as a young man not long before 14 AD in a letter to take up the writing of history. Livy and Augustus's wife, Livia, were from the same clan in different locations, although not related by blood.