Humanitats en acció recull les propostes de l’Aula oberta, un cicle de conferències dirigit per la filòsofa Marina Garcés en col·laboració amb l’Institut d’Humanitats de Barcelona.
Humanitats en acció és pensar les humanitats des del seu potencial transformador i com un actiu positiu per al conjunt de la societat. Les humanitats no són un conjunt de disciplines acadèmiques en extinció, sinó que són el conjunt d’activitats amb les que donem sentit a l’experiència humana, des del punt de vista de la seva dignitat. Per aquest motiu, a l’Aula oberta s’han convocat una vintena de ponents d’àmbits molt diferents per reflexionar sobre les seves respectives línies de treball, els seus límits i els seus reptes. Artistes, acadèmics, activistes, periodistes, cineastes, científics, entre d’altres, han participat en aquest projecte, cadascun i cadascuna des de la seva disciplina, mirada i trajectòria.
El resultat és aquest conjunt de vint veus, que presenten una aposta generacional i renovadora sobre el discurs i les pràctiques de les humanitats actualment, i sobre quin pot ser el seu futur.
Diversos autors: David Bueno, David Casassas, Lúa Coderch, Eduard Escoffet, Eudald Espluga, Oriol Fontdevila, Marina Garcés, Marcos García, Raül Garrigasait, Ingrid Guardiola, Albert Lladó, Pablo La Parra, Irene Masdeu, Joana Masó, Karo Moret, Manel Ollé, María Ruido, Mireia Sallarès, Victoria Szpunberg i Brigitte Vasallo.
Marina Garcés es filósofa y ensayista, profesora titular de Filosofía en la Universidad de Zaragoza. Es una de las impulsoras del proyecto colectivo de pensamiento crítico y experimental Espai en Blanc.
"Emancipación, atención, curiosidad, miradas, mediación, amor, obstinación, azar, valor, negación, generosidad, inoperancia, memoria, vida, uno, tradición, laboratorios, sentido, alter-i-dad(es) y retorno. Estas son las 20 palabras que articulan cada artículo de este libro, intervenciones que desde ángulos y autoras muy divergentes confluyeron en el Aula Abierta del Instituto de Humanidades del CCCB. Y que ahora se encuentran por escrito para hacer la reflexión extensiva a todas las que no pudimos asistir y así, sistematizar unas consideraciones que no paran de abrir nuevos caminos.
Humanidades en acción es un ejemplo de lo que explora: el potencial transformador de las mismas en el mundo actual. Marina Garcés es la coordinadora y una de las voces de este volumen que edita Rayo Verde. Empezamos el libro con una advertencia suya sobre lo que nos puede ocurrir al considerar las humanidades parte de esta dicotomía: un mero valor patrimonial “con nostalgia retroutópica” o bien, “la actitud hipercrítica distópica” que sería pensar las humanidades como un conjunto de herramientas productivas que (exclusivamente) critican el sistema. ¿Qué proponemos? Buscar su fuerza insubordinada incorporando el qué, el desde dónde y lo cómo." Jara de Tomás
‘Humanitats en acció’ recull vint ponències que es van fer a l’Aula oberta en un cicle sobre repensar les humanitats dirigits per la filòsofa Marina Garcés. Cadascun dels ponents centra el seu text en un concepte: emancipació, atenció, curiositat, mirades, mediació, amor, obstinació, atzar, valor, negació, generositat, inoperància, memòria, vida, u, tradició, laboratoris, sentit, alteritat i retorn. Personalment, els textos que m’han interessat més són els de Marina Garcés, Íngrid Guardiola, Eduard Escoffet, Raül Garrigasait i Marcos García. He apuntat noms que no m’han interessat tant però que vull tenir més informació sobre el que escriuen.
D'una innocuïtat alarmant. Exemple de com omplir-se la boca de termes grandiloqüents per no acabar dient res que no sabéssim o res que aporti quelcom significatiu. En el millor dels casos només veig floritures per descriure el "com estem". Soc filòleg en procés i aquí no he vist res més que la típica deriva cap a enlloc que veig dia a dia en molts acadèmics i "agents culturals" d'aquesta generació (d'edats compresses entre 30 i 50 anys normalment): somiatruites amants de les paraules maques que no porten enlloc i carregats de hipsterisme. I tot salpebrat amb cites a aquest autor i a aquell altre, només per demostrar que llegeixen. En comptes d'humanitats en acció he vist més aviat humanitats mirant-se el melic i donant voltes els uns i els altres al voltant de res en concret.
Només se salva el text de Manel Ollé, que fa una radiografia encertada que entronca amb el sentit de la meva ressenya, i el de David Casassas, l'únic que aporta SOLUCIONS reals i tangibles per fer avançar l'estudi de les humanitats. N'hi ha un parell més (ja no recordo ni de qui són) que són interessants. També m'ha servit per rescatar alguns conceptes que desconeixia i que incorporaré al meu dia a dia, com el d'humanitats zero al text de Marina Garcés.
Si hagués de definir-lo amb una única paraula, diria que és un assaig pusil·lànime.