L’Anne és una jove violoncel·lista de la London Symphony Orchestra. És imperfecta i caòtica, impacient i exagerada, impulsiva i una mica promíscua. Però hi ha una característica que sobresurt de la resta i que marcarà l’esdevenir de tot: la seva manca de puntualitat.
Arran d’un soroll estrany que sent a l’interior de la funda del seu instrument, l’Anne troba un objecte desconegut que la fa anar de corcoll. Aquesta troballa la porta a tibar del fil i a descobrir els seus orígens, lligats a la Barcelona dels anys 70 i a un nen que vol tocar el violoncel.
Hacía tiempo que no disfrutaba tanto con un libro como con La noia del violoncel. Me atrapó desde el principio, y aunque reconozco que hubo una parte, más o menos por el final del primer cuarto del libro que me desinflé, de repente me enganché como pocas veces me pasa con un libro cuando dio comienzo la “historia secundaria” o “la otra historia” del libro.
La historia de Vicenç me cautivó, no podía dejar de leer desde que comenzó esa otra historia, allá por la mitad del libro.
Me ha dejado un gran sabor de boca, sé que durante días seguiré teniendo en mi cabeza a Vicenç y a Anne, y sé que este será uno de esos libros que compraré en más de una ocasión para regalar. Estoy deseando que salga en castellano para recomendarlo enérgicamente, es uno de esos libros que dejan huella.
Gracias Francesc Miralles por recomendármelo, ha sido maravilloso disfrutarlo.
Anne es una violoncelista londinense dedicada a su pasión, impulsiva, caótica y que siempre llega tarde a todos lados. Un día, en la funda vieja de su instrumento descubre algo que la va a llevar de vuelta a sus orígenes desde el Londres actual hasta la Barcelona de los años 70. Todo hacer parecer al principio que es una historia ligera con algunos clichés, pero después la trama te va envolviendo, se va haciendo más profunda y te intriga hasta el mismo final.
M'ha encantat la història, o millor dit les dues històries que s'hi expliquen i que al final conflueixen. El segon final ha estat el millor, senzillament perfecte! M'ha deixat ben satisfeta i amb un somriure als llavis. Crec que els personatges després de tot el que han patit es mereixien aquest segon final, especialment el Julià, que m'ha robat el cor. Només hi he trobat a faltar un epíleg que ens mostrés què se n'ha fet dels personatges uns quants anys més tard. Això hauria estat genial! L'autor va fer bé de seguir el consell de la seva mare i afegir el segon final. No podia ser que l'Anne, que sempre arriba tard a tot arreu per definició, sigui puntual una única vegada a la seva vida i es tracti de l'única vegada en què el destí li giri l'esquena. Per sort, el segon final fa justícia. L'únic "però" que té la novel·la és que és massa descriptiva. L'autor explica amb massa nivell de detall tots els indrets on passa l'acció, totes les persones amb qui es creuen els protagonistes i no només les descriu físicament sinó que ens en fa també un retrat del seu caràcter i personalitat. És massa exhaustiu i de vegades no cal pas. La prosa de l'autor també és una mica massa rebuscada i poc planera, abusant de les metàfores, frases fetes i comparacions, que no ajuden a què la lectura sigui àgil i amena. Ara bé, la història que s'hi explica ho compensa amb escreix. És una novel·la molt recomanable!!! Gràcies a l'autor per la seva dedicatòria perquè realment he gaudit de la lectura!
Llibre que m'ha agradat moltissim. Enganxada desde la primera plana. Increíble la doble historia que m'ha portat a un dels temes que m'apasionen la postguerra i la memoria histórica d'aquest pais.
M'ha fet vibrar, m'ha emocionat, m'ha emprenyat i en algún moment ha saltat alguna llagrima.
El final, sorprenent. Com juga amb les decisions i el temps
Tambe m'ha agradat molt que la musica sigui el fil conductor. I el fet que tingui banda sonora es un regal pels sentits.
Me ha encantado el libro, la música esta siempre presente en el interior. És perseguir todo aquello que quieres y puede que al final logres lo que buscas.
3.5 M'és difícil valorar aquesta novel·la. Per una banda, m'ha encantat l'estil de l'autor, la manera d'embolcallar i descriure els personatges, la quotidianitat barrejada amb el misteri que es va desenvolupant. Per l'altra però, hi ha un xic de desconcert. No el típic de la novel·la policíaca, sinó una espècie d'embolic. Fets que semblen poc importants un moment apareixen per després acabar d'arrodonir-se estranyament. Un detall, no sé si és l'opinió de l'autor, que espero que no, però el que diu del bullying. Més aviat no del nom, sinó de l'apreciació del que opina que és un maltractament en l'àmbit escolar, que no és per res quatre baralles entre companys... M'ha posat la pell de gallina, perquè ve de cop també, sense veure's en la descripció del personatge, sense venir a tomb i sense ser la trama principal de la novel·la. En canvi, altres situacions les he trobat commovedores, encertades. Ha estat contradictori.