«El frente pasó y la guerra también, como tantas otras, porque ninguna guerra es la última; quizás no haya carnicerías, pero los hombres se tienen que tragar una humillación diaria y repetida, y no se puede hacer nada más que encajar los golpes que recibes mientras los intentas devolver, porque ninguna guerra se detiene jamás; en la tierra todo continúa y pasa sin importancia, porque lo que a los hombres nos parece desproporcionado, a la tierra le parece poca cosa, jamás se ha detenido el sol por la muerte de nadie.» Tercera parte y broche final de la trilogía De estiércol y de mármoles, publicada íntegramente en esta colección
Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 22 de desembre de 1972) és un escriptor franjolí en llengua catalana establert a la Garrotxa. La seva obra literària inclou títols com De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008), Contes russos (2009) La pell de la frontera (2014) o La casa de foc (2020). Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d'altres. Col·labora habitualment al diari Ara i a altres mitjans de premsa escrita. Entre 2016 i 2021 fou director de la Residència Faber, a Olot. El juny del 2021 fou nomenat director de l'Institut Ramon Llull, del qual ja era director de l'Àrea de Creació des del desembre del 2018. Tot i això, mesos més tard renuncià al càrrec per motius personals i el 5 de novembre de 2021 es nomenà Pere Almeda com a director de la institució.