(He llegit la versió catalana, portada amb els colors invertits. Lletres grogues sobre fons blau)
Condensada recopilació de 9 assajos de T. Nakahira en els quals reflexiona sobre l'art, la fotografia (sobretot surrealisme i contemporània - publicat originalment entre els 70-77), la intenció al fotografiar, captar el món o el jo, el paper del fotògraf, el de l'observador, la sacralització de la fotografia, així com el poder dels mitjans de comunicació per manipular les imatges enlloc de documentar (si s'ens imposa una mirada esteriotipada o tenim actitud crítica) i el com el llenguatge ens relaciona amb el món.
"La fantasia [les coses que es revolten i ens retornen la mirada] i l'emoció [mistificació sorgida dintre nostre quan girem l'esquena a la mirada] van una en contra de l'altra"
"El camp magnètic on la nostra mirada i la de les coses s'entrellacen: això és el món"
"...(Les coses) no són com esperàvem, sinó que són com són." (p.37)
"Ser conscient implica veure's un mateix com a altre" (p.44)
"Crear és ocultar el propi jo tant com es pugui partint de la realitat i acabant-hi tornant." (p. 89)
"Les fotografies no es valoraran per qui les ha fetes sinó per com mostren el món" (p.100)
"Als somnis perdem el jo (q no ens fa de centre), el jo q ordena i regula el món. El que connecta present amb passat i futur es trenca (p. 114)
I paro pq he omplert 4 pàgines de reflexions que fins que no ho rellegeixi tres cops ni m'ho hagués plantejat mai. Paraules que se t'enduen més enllà del llibre.