«¿Qué quemas?», me preguntó. Esta vez le oí la voz claramente. «Fotografías», le respondí. «¿Por qué quemas fotografías?», me volvió a preguntar. «Porque soy fotógrafo», le dije.
Takuma Nakahira was a Japanese photographer and photography critic.
While working as an editor at the art magazine Today's Focus (Gendai no me), Nakahira published his work under the name of Aki Yuzuki. Up through the publication of the phonebook For a Language to Come (Kitarubeki kotoba no tame ni) in 1970, Nakahira had been well versed in a style in the vein of Daido Moriyama's Are, bure, boke (rough, blurred, and out of focus). In 1973, he published Why an Illustrated Botanical Dictionary (Naze, shokubutsu zukan ka), shifting away from the style of Are, bure, boke and instead moving towards a type of catalog photography stripped of the sentimentality of handheld, or a photography resembling the illustrations of reference books.
(He llegit la versió catalana, portada amb els colors invertits. Lletres grogues sobre fons blau)
Condensada recopilació de 9 assajos de T. Nakahira en els quals reflexiona sobre l'art, la fotografia (sobretot surrealisme i contemporània - publicat originalment entre els 70-77), la intenció al fotografiar, captar el món o el jo, el paper del fotògraf, el de l'observador, la sacralització de la fotografia, així com el poder dels mitjans de comunicació per manipular les imatges enlloc de documentar (si s'ens imposa una mirada esteriotipada o tenim actitud crítica) i el com el llenguatge ens relaciona amb el món.
"La fantasia [les coses que es revolten i ens retornen la mirada] i l'emoció [mistificació sorgida dintre nostre quan girem l'esquena a la mirada] van una en contra de l'altra"
"El camp magnètic on la nostra mirada i la de les coses s'entrellacen: això és el món"
"...(Les coses) no són com esperàvem, sinó que són com són." (p.37)
"Ser conscient implica veure's un mateix com a altre" (p.44)
"Crear és ocultar el propi jo tant com es pugui partint de la realitat i acabant-hi tornant." (p. 89)
"Les fotografies no es valoraran per qui les ha fetes sinó per com mostren el món" (p.100)
"Als somnis perdem el jo (q no ens fa de centre), el jo q ordena i regula el món. El que connecta present amb passat i futur es trenca (p. 114)
I paro pq he omplert 4 pàgines de reflexions que fins que no ho rellegeixi tres cops ni m'ho hagués plantejat mai. Paraules que se t'enduen més enllà del llibre.
"Crear no es en absoluto hacer aparecer algo de la nada. Cómo vives mientras pasas por el lugar que te han asignado, o por el lugar que has escogido: eso es la creación."