Una novel·la de Ramon Solsona sobre el passat ocult dels que tenim a prop
Abans de morir sobtadament, el Péter va deixar un encàrrec a la Mei, la seva parella dels últims "No malvenguis els pianos". El Péter es dedicava a la restauració i a la compravenda d'aquests instruments. La Mei té una agència de viatges però es proposa complir la missió del seu home com un deute d'amor i vendre els pianos d'un en un. Per la botiga de música passaran personatges de tota mena, i la Mei s'enfrontarà a situacions inesperades, còmiques o tràgiques, que li obriran algun interrogant, alguna sorpresa. Un cop venuts tots els instruments restaurats pel Péter, la Mei voldrà tancar el cercle i fer un viatge fins als orígens del seu home, conèixer la mare, la germana, l'entorn... el passat del Péter, en definitiva. Però de vegades el passat fa por, perquè no és passat.
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, 1950) és un escriptor, periodista i publicista català. Llicenciat en Filologia Romànica i professor de secundària en excedència, destaca pel seu estil irònic i per les nombroses collaboracions amb mitjans de premsa escrita (Avui, Diari de Barcelona) i de ràdio (Catalunya Ràdio), actualment és collaborador al programa de ràdio El món a RAC 1, de l'emisora Rac 1, en la secció "La paraula del dia".
També ha estat poeta (satíric) amb el pseudònim Lo Gaiter del Besòs. La seva novella Les hores detingudes va conquerir tres premis literaris el mateix any i va ser traduïda al castellà. Per a la televisió, ha treballat com a guionista per les sèries Agència de viatges i Estació d'enllaç, emeses per TV3.
Ramon Solsona i Sancho (Barcelona, 1950) is a Catalan writer, journalist and publicist. He has a PhD in Roman Languages. He is renowned for his ironic style. He has also written poetry under the pseudonym Lo Gaiter del Besòs.
La primera part del llibre és interessant, però quan comença a avorrir en la meitat del llibre fa un gir decisiu i el llibre es torna emocionant. El vocabulari és ric i una mica complexe. Respecte a la escriptura dels diàlegs són difícils de llegir, estan separats per un punt i seguit enlloc de per guions. La novel·la aprofita per denunciar les dictadures.