La Lívia és una jove traductora a qui no li agrada fer colla, i els homes els gasta com si fossin mistos: un clau i fora. En Marcel és un rellotger acabat de jubilar que funciona des de fa anys com un dels seus aparells: sembla la persona més previsible del món. Un dia qualsevol, la seva dona li diu que ja en té prou, d'avorriment, que vol separar-se i anar per lliure. Un altre dia qualsevol, els dos companys de pis de la Lívia diuen que marxen, ella se'n va de festa a pescar algun home i aquest l'acaba forçant al lavabo. Tal com ha anat la cosa, està convençuda que no la creuran si ho denuncia. Tots dos fugiran al mateix poble, en Marcel a una torre familiar i la Lívia a un antic coniller, i allà s'enceta el joc del gat i la rata.
Novel·la amb una idea de partida molt potent, però que no sempre acaba d’explotar tot el que promet.
Hi ha una escriptura sensible i cuidada, capaç de retratar bé els petits terratrèmols emocionals que acompanyen els canvis vitals. Tot i això, en alguns moments el ritme es fa irregular i certs passatges resulten massa continguts, com si la història no s’atrevís a anar més enllà.
Em va interessar especialment la manera com aborda les relacions i la sensació de desarrelament, amb detalls molt encertats i moments de gran lucidesa.
Un llibre correcte i honest, amb bones intuïcions, encara que em va faltar una mica més d’intensitat per acabar-me d’atrapar del tot
Des d’un principi, la relació entre els personatges no m’ha acabat de convèncer. No li he trobat gaire sentit a la diferència d’edat entre ells i això m’ha fet desconnectar una mica de la història en alguns moments, perquè no he acabat d’entendre del tot la dinàmica que es volia crear.
Tot i això, he de dir que m’ha agradat molt la manera com està escrit el llibre. L’estil de Gemma Sardà és àgil, cuidat i molt ben construït, cosa que fa que la lectura sigui fluida i agradable. També m’ha interessat la trama i com es van desenvolupant els fets, ja que manté cert interès fins al final.
El final m’ha deixat impactada i no he acabat d’entendre’l, sembla com si l’autora no sabés ben bé com acabar-lo
This entire review has been hidden because of spoilers.
Típica novel·la que enllaça dues històries que inicialment semblen totalment alienes entre elles. La narració és molt forçada i costa molt entrar dins la història personal de cada personatge, però el llenguatge és molt fresc i la lectura es fa molt àgil. M'ha agradat que hi hagi algunes referències culturals catalanes.
M’estava agradant prou fins que he arribat al capítol final. Bastant decebuda. 3 estrelles perquè és curt i es llegeix ràpid, però la sensació que m’ha deixat no és pas bona.
Tot i que és un llibre breu i amb un vocabulari senzill, no m'ha acabat de convèncer l'argument i el final, al meu parer, decepcionant. Sembla que l'autora no sàpigues com acabar-ho...