Un escriptor famós descobreix que el llibre més venut del dia de Sant Jordi és la seva autobiografia. Però ell no l'ha escrit, tot i que el seu nom apareix a la coberta. Qui l'ha suplantat? Per què? I què hi diu? Quins secrets revelarà? Jordi Cabré ens proposa un joc de miralls que enfronta un escriptor d'èxit amb una vida personal anodina amb el seu reflex, algú capaç de saltar-se les normes, de seduir el perill, de córrer riscos per trobar-se a si mateix. Un camí que transita entre Barcelona i Cadaqués i que li pot costar la vida.
Complexa i senzilla alhora, una reflexió sobre la ficció (reflicció?), sobre la veritat i la mentira, sobre els fonaments de tota novel·la. Metaliterària, hiperreferencial, culta, pop, pregona i fresca. Cabré fa un remake sexualitzat i adult de "La història interminable" d'Ende, on el punt de vista esdevé un trencaclosques, es capgira i juga amb el lector. A destacar-ne la prosa, fluïda, neta, aparentment senzilla (una pista: no ho és gens ni mica) i plena d'imatges encertadíssimes a cada pàgina. Un bon Sant Jordi.
Primer libro del club Qwerty que leemos este 2024, obra de Jordi Cabré y escrito originalmente en catalán. Recibió el premio Sant Jordi de novela por esta "Digues un desig" en el 2018. Precisamente San Jordi tiene mucho que ver con la historia, lo que me hace preguntarme si algo, aunque fuera un poco, pudo ayudar a conseguir ese premio. No es que no me haya gustado el libro, pero no es precisamente una novela sencilla, más bien todo lo contrario.
"Pide un deseo" (traducción de Josan Hatero) está considerada como un thriller psicológico en el que un autor se ve sorprendido por la aparición de una autobiografía suya de la que él no tiene nada que ver y que está siendo un éxito de ventas el día de San Jordi. El problema es que está arruinando toda su reputación y nadie parece creerle cuando él mismo niega su autoría, ni siquiera su propia familia.
Si leemos esta sinopsis, es normal que veamos la novela como un thriller, pero en realidad es un juego metaliterario centrado en el proceso creativo y sus monstruos. Es decir, creo que es un libro que interesará mucho a escritores o a lectores interesados en el proceso de crear, pero no enganchará muchos a aquellos que esperen un novela de misterio com tal. Es un ejercicio de metaficción al estilo de "Si una noche de invierno un viajero", de Calvino o "Niebla", de Unamuno, o gran parte de la obra de Borges. Todo esto teniendo en cuenta que estas novelas no tienen nada que ver argumentalmente con el libro de Cabré. También me gustan bastante más. "Pide un deseo" empieza muy bien, enganchándome con ese juego de espejos que tanto se anuncia en las críticas. La primera parte me parece muy buena, me atrapa con una argumento que juega al despiste pero que también enseña una parte muy interesante del arte de escribir. En cuanto el autor muestra sus cartas, para mí la novela pierde mucho fuelle pero sigue siendo un esfuerzo importante por salirse de una narrativa convencional.
Cómo curiosidad, intenté leerlo en catalán pero tuve que pasarme al castellano porque no era capaz de seguirlo completamente. Requería cierta concentración y cierto nivel lingüístico que no tengo. Sin embargo, no es una novela difícil de seguir ni mucho menos. Uno de los aciertos de Cabré es intentar innovar pero creando algo que puede ser disfrutable por todo lector, desde mi punto de vista. Otra cosa es que te interese el tema o te parezca más o menos absurdo.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Pots crear un personatge per interpretar-lo, a la teva vida? Pots fer veure qui no ets? I si algú t'escriu la vida? I si l'escrius tu mateix però no passa realment? I si realment passa? És una novel·la estranya, diferent, que et sedueix però t'aparta, que et desespera però t'enganxa. Com he llegit en alguna crítica, "no sé si l'he entès correctament, però el que he entès m'ha agradat".
5 estrelles. Poques vegades un es topa amb un llibre tan ben escrit. Aquest té a més una estructura complexíssima (que troba el seu reflex en La història interminable), que és el pilar sobre el que es fonamenta l'obra. La trama posa l'accent en el conflicte d'identitat d'un escriptor infidel i perdut en els quaranta. Per mi, senyal de que un llibre està ben escrit y de que l'autor té talent es la capaçitat d'absorbir un tema quotidià y aparentment senzill, y saber-ne extreure tots els matissos, tots els plecs. En qualsevol cas, la trama es només una excusa per parlar del procés creatiu y, més concretament, respondre a la pregunta de què queda de nosaltres (com a escriptors, o creadors en general) en una novela (o altres formes d'art) y les conseqüents pors. ''¿Qué pensarà de mi la gent? ¿Que hi veuràn?'' Es obligatori llegir-lo!
Decebedor i repetitiu.L'idea pot ser ingeniosa per a una aula de periodisme però per al lector mitjà és confusa (potser és buscat), reiteratiu i obsessiu en idees. La primera part de la trama és correcta, té moments de lucidesa lèxica que mantenen l'atenció del lector, alternades amb altres que deixen ben indiferent, si bé ben aviat es veu que no té cap sentit ni intenció de proposar una certa coherència per transmetre més enllà del salt constant en bucle entre "l'aparent realitat" de la novela i la ficció (dins de la ficció) a dins del propi llibre. Em sorprèn que fos la guanyadora del Sant Jordi 2018....Els darrers 30-40 fulls es fan ben feixucs i només els recorres amb l'esperança de capgirar una situació que naufraga per sí sola...Llàstima.
Magnífica obra plantejada com un joc de miralls, a voltes capriciós, a voltes surrealista (de fet, l'esperit de Dalí amara bona part de la trama, que pivota entre l'Eixample i l'Empordà). Dues narracions que llisquen perfectament i acaben encaixant com un trencaclosques. Pulcritud, ritme i bon domini del llenguatge. Final un xic insípid, però.
Crec que la milor ressenya del llibre la fa el mateix autor quan en aquest joc metaliterari diu que l'argument és un bon punt de partida: Un escriptor descobreix que algú ha escrit la seva autobiografia. Crec que és un bon principi, de seguida se sap per on van les realitats i les ficcions, però potser m'hauria agradat més una trama que no un joc literari. Tot i això, molt recomenable.
Una de las novelas más originales y adictivas que he leído últimamente. Le da una vuelta total a las novelas que hablan de la literatura y sobre escritores de una forma muy inteligente y admirablemente bien escrita.
Un llibre que m’ha enganxat des del principi, amb una estructura original i captivadora. No estic segura si he sentit compassió o ràbia cap al protagonista. Un cop acabat, no puc assegurar si he entès del tot el què significava, però no és això positiu? Un llibre que et dona per pensar i que et permet fins i tot imaginar-te fins a cert punt el final. Recomanable!
Lamentablement em vaig trobar una nit en una casa rural, volia llegir en català i només hi havia aquest llibre per llegir en un prestatge de la sala d'hostes. Vaig tenir així l'ocasió de llegir aquest llibre. No coneixia l'autor, però ja puc dir que absolutament prescindible.
Sincerament és un llibre que m'ha agradat molt! El format m'ha atrapat moltíssim! Aquest joc de miralls, en què unes parts formen part d''una realitat'' i l'altra part el relat d'un llibre és brutal!
M'ha agradat molt la història i com aquesta es desenvolupa. Malgrat això, trobo que el llibre queda entelat per un seguit de comentaris masclistes que obstaculitzen la lectura. Penso que l'autor podria haver prescindit d'ells ja que que el protagonista sigui o no partidari del masclisme no és un tret rellevant per la història que s'explica.
Una plantejament original, al principi ha despertar el meu interés , però després m'ha semblat repetitiu i amb la sensació que l'autor no sap com acabar l'història. Ara el que si ha demostrat és que és un bon coneixedor de l'art pintòric (?)
La veritat és que no l'he entés!! m'ha enganxat i l'he llegit en dos dies, però no sé.. alguna cosa no està bé.. te tocs masclites i acaba amb un crim masclista! calia???
Me'l va deixar un amic perquè feia temps que no llegia i volia alguna cosa interessant i la sinopsis m'ho va semblar. És entretingut però al final tampoc em va fascinar