Evasions no és un llibre de fugides, sinó més aviat del que en diríem desconnexions. I ens equivocaríem. Evasions és un llibre de trobades, de connexions amb el més íntim, de tastos de la realitat més fonda. De petites illes refugi on retrobar-nos per descansar de les nostres pròpies vides. Ja siguin paraules o il·lustracions, les finestres són aquí, convidant-nos a obrir-les, a enfilar-nos-hi, i a sortir enfora.
A vegades, aquests llibres són necessaris. Com una persona que és capaç d'escriure et va dient: "No sóc perfecta i m'equivoco. Tu també, i què?" una escriptora que es despulla emocionalment, amb una delicadesa descarnada. Contradictori com la vida mateixa. Una mà a l'espatlla, totalment. Vaig començar aquest llibre ahir i vaig mirar l'any de publicació expressament. No sé si va ser un llibre creat a poc a poc per l'autora, però l'any de publicació em parla d'un moment molt complicat per l'Eva, i això fa que em senti més a prop encara del que m'hi diu. Ep, i quasi m'ho deixo, acompanyat d'unes il·lustracions perfectes per mi. Fa un munt d'anys vaig llegir un altre llibre d'ella que em va agradar molt, i en tinc un altre pendent de llegir. És el típic cas en què penses que fas que no en llegeixes més...
---
A veces, estos libros son necesarios. Como una persona que es capaz de escribir te va diciendo: "No soy perfecta y me equivoco. Tú también, ¿y qué?" una escritora que se desnuda emocionalmente, con una delicadeza descarnada. Contradictorio como la vida misma. Una mano en el hombro, totalmente. Empecé este libro ayer y miré el año de publicación a posta. No sé si fue un libro creado poco a poco por la autora, pero el año de publicación me habla de un momento muy complicado para Eva, y eso hace que me sienta más cercana aún de lo que me dice. Ah, y casi me lo dejo, acompañado de unas ilustraciones perfectas desde mi punto de vista. Hace un montón de años leí otro libro de ella que me gustó mucho, y tengo otro pendiente de leer. Y es el típico caso en que te quedas pensando que haces que no le lees más...
3,5 ⭐️ He allargat la lectura d’”Evasions”, crec que és un llibre que s’ha de llegir a poc a poc. Segueixo sense sintonitzar amb Piquer, ella explica des de dins i les seves vivències, que són molt diferents a les meves. Compartim poc, o això em sembla.
No m’agrada haver de fer aquesta ressenya, i no m’agrada per mi, perquè és un llibre bonic amb el qual no he connectat, i em sap greu criticar-lo (a vegades em passa), però em dec a mi mateixa, i la meva màxima quan vaig fer aquest compte d’instagram va ser la sinceritat, ser sempre sincera i, si alguna cosa no m’agrada, dir-la sense embuts, igual que diria i celebraria que una altra cosa m’ha agradat.
Així doncs, sentint-ho molt, «Evasions» ha sigut un llibre que, tot i ser molt bonic, amb uns textos que conviden a la reflexió, i unes il·lustracions delicioses, no m’ha agradat, no hi he connectat gens, i crec que sé quin és l’origen d’aquesta no-connexió: sembla un llibre d’autoajuda. I els ODIO.
Tot i presentar moments bons i petits problemes quotidians que podrien ser els de qualsevol, conviden a unes reflexions fàcils que, més que reflexionar, sembla que pretenguin encaminar-te cap a unes reflexions concretes, igual que ho fan el llibres d’autoajuda, i ho sento estimada Eva Piquer, però tot i que m’agrada com escriu, tenia unes expectatives molt altes en aquest llibre, sobretot pel que fa als seus textos i, un cop llegits, queden desinflats, sense aquella força que esperava trobar-hi.
Pel que fa a les il·lustracions, només podria dir-ne coses bones. Són molt, molt, molt boniques, i molt encertades. I sí, casen a la perfecció amb els textos i els seus continguts. I tot i el que cabo de dir, em contradic, i crec que els textos no fan justícia a aquestes il·lustracions que es van acabar convertint en l’element que em va ajudar a acabar aquest llibre.
I, tot i que no vaig saber connectar amb aquest recull de petits relats, us convido a llegir-lo i a compartir-ne les vostres opinions.