Un llibre fantàstic. La veritat és que no sé si sabré explicar perquè aquesta novel·la em sembla tan rodona. En primer lloc, la història. Enganxa des del principi i tot i que d'històries semblants segurament n'haurem llegit moltes, està explicada d'una manera que tot sembla nou, i donada la professió de l'autor, amb un grau de versemblança elevadíssim que permet que tant la ucronia com els tocs sobrenaturals siguin del tot creïbles, i en conjunt, tot sigui d'allò més consistent. En segon lloc, els personatges. I dic personatges perquè l'obra en la meva opinió és absolutament coral. És cert que s'atura més en algun dels mossos (Abraham Corvo, per descomptat) però tots els personatges tenen el seu rerefons i el llibre, encara que només tingui poc més de 400 pàgines, té més desenvolupament de personatges que moltes de les més aclamades sèries de l'HBO, per exemple. En tercer lloc, l'estil. Descripcions precises, mai allargades, atmosfera envolupant, diàlegs vius, humor esmolat, referències per a tothom i gens forçades; poques vegades havia vist totes aquestes virtuts juntes. El llibre no està mancat de defectes, òbviament, però personalment no en trobo cap de destacable. Això sí, m'agradaria afegir un parell de detalls. El primer és que a la mínima que es pugui, el llibre s'ha de llegir en català (no sé si n'hi ha versió castellana disponible encara) que és l'única manera de gaudir del típic "bilingüisme barceloní". El segon és que a les primeres pàgines s'ha d'estar especialment atent davant de l'allau de personatges, unitats dels Mossos, departaments governamentals, etc., que estan implicats en la trama.