La pols

by Llàtzer Garcia

El pare s’ha mort. Això és el que ha sentit en Jacob quan ha despenjat el telèfon, tot i que dos minuts més tard se n’ha oblidat per complet. Ni tan sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu temporalment.
Aquest és el principi del llarg dia i mig que passa des de la mort del pare fins al seu enterrament. Són unes hores intenses per a cadascun dels personatges, que mostren les veritats més humanes que sovint ens entossudim a amagar en un text guardonat amb el Premi de la Crítica de Barcelona 2014 i el Premi Crítica Serra d’Or 2015.

Amb pròleg de Marilia Samper.

103 pages, Paperback

First published March 1, 2016

About the author

Llàtzer Garcia Alonso (Girona, novembre 1981) és un dramaturg, actor i director de teatre català.

Reviews

[Cinta Paloma Vila]

Una obra de teatre sobre conseqüències de traumes infantils (i segurament també de malalties mentals), però sense referències directes ni excessives —això é el que m'agrada més—. Fa posar una mica nerviosa que no hi hagi res gaire clar, però és que em temp que ni els personatges saben què els passa.

Bastant imperdonable que no m'hagués llegit aquest llibre. Pel Llàtzer, per la Maria, per la Tània i pel Nil. Ara ja sí :)

[Nuria]

No solo llegir obres de teatre, pero l’he gaudit i m’ha fet donar més d’una volta a com entenia cada personatge. Encara intento entendre el que els mou.

[Jane Rukas]

коротенька п'єса, де багато згадується Стейнбек. я в нього читала тільки "Про мишей і людей", мені не дуже сподобалось, тому ця п'єса теж не дуже, таке враження, що це вирізана частина щ іншого тексту.

[Maria]

Ha estat raro, pensava que entraria en temes que no ha entrat i viceversa. M’agrada com aborda la mort des de diferents angles i com se suposa que l’hem de viure. M’ha agradat el paralal·lisme amb el llibre de “El poni roig”

[Berta Borràs]

“I em cou el meu dins, tot el meu dins…Vull sentir dolor. Vull sentir dolor. I l’únic dolor que sento és perquè sóc incapaç de sentir dolor.”

-La pols, pg.88

[egunsentia]

no m'enrecordo de res només allò de les copes i tots aquells premis que es trenquen per a un dels personatges (¿¿¿) en llàtzer garcia és molt simpàtic btw!

[Araceli :)]

Profund, et fa volver analitzar el motiu de perquè fan el que fan i diuen el que diuen.