What do you think?
Rate this book
Los campos de concentración de Franco: sometimiento, torturas y muerte tras las alambradas
Los campos de concentración fueron la primera pata de un sistema represivo, un holocausto ideológico, que convirtió a toda España en una inmensa cárcel repleta de fosas. En ellos, presos políticos y prisioneros de guerra fueron asesinados, murieron de hambre y enfermedades, padecieron todo tipo de torturas y humillaciones. Los datos son necesarios y las pruebas documentales resultan fundamentales, pero nada tiene verdadero sentido si no somos capaces de entender que detrás de cada cifra, de cada listado, de cada campo de concentración franquista hubo miles y miles de hombres, de mujeres, de familias... «Una investigación tan heroica como necesaria. El nuevo libro de Carlos Hernández de Miguel me ha conmovido hasta las raíces.»
Ian Gibson «Los campos fueron parte de una compleja estrategia del terror dentro de un proyecto ideológico muy amplio para aniquilar la cultura política y moral de la España Republicana. Este tema tan crucial para la recuperación de la memoria histórica en España ha encontrado en Carlos Hernández de Miguel su cronista ideal. Nos ofrece una historia dolorosa pero necesaria, basada en una investigación exhaustiva y presentada en una prosa lúcida, del sufrimiento impuesto sobre miles de españoles y sus familias por Franco y sus seguidores.»
Paul Preston
Ian Gibson «Los campos fueron parte de una compleja estrategia del terror dentro de un proyecto ideológico muy amplio para aniquilar la cultura política y moral de la España Republicana. Este tema tan crucial para la recuperación de la memoria histórica en España ha encontrado en Carlos Hernández de Miguel su cronista ideal. Nos ofrece una historia dolorosa pero necesaria, basada en una investigación exhaustiva y presentada en una prosa lúcida, del sufrimiento impuesto sobre miles de españoles y sus familias por Franco y sus seguidores.»
Paul Preston
- GenresHistoryNonfiction
672 pages, Hardcover
First published March 14, 2019
34 people are currently reading
520 people want to read
About the author
Carlos Hernández de Miguel
10 books6 followersPeriodista y escritor
Licenciado en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid.
Inició su carrera profesional en Antena 3 Televisión como cronista parlamentario.
Posteriormente ejerció de corresponsal de guerra en diversos conflictos internacionales: Kosovo, Palestina, Afganistán o Iraq.
Entre 2003 y 2011 fue redactor jefe del semanario La Clave, asesor político y empresarial.
Entre los premios que ha obtenido destacan el Víctor de la Serna al mejor periodista de 2003, concedido por la Asociación de la Prensa de Madrid, y el Ortega y Gasset de periodismo, otorgado a los enviados especiales a Irak.
Su trayectoria como escritor comenzó en 2015 con "Los últimos españoles de Mauthausen". En 2017 publicó, junto al ilustrador Ioannes Ensis, el cómic "Deportado 4443" y en 2019 la obra Los campos de concentración de Franco. En diciembre de 2024 publicó su primera “no novela”: "¡Créeme! No es una novela. Es vuestro futuro".
Desde 2015 es colaborador de Eldiario.es
Licenciado en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid.
Inició su carrera profesional en Antena 3 Televisión como cronista parlamentario.
Posteriormente ejerció de corresponsal de guerra en diversos conflictos internacionales: Kosovo, Palestina, Afganistán o Iraq.
Entre 2003 y 2011 fue redactor jefe del semanario La Clave, asesor político y empresarial.
Entre los premios que ha obtenido destacan el Víctor de la Serna al mejor periodista de 2003, concedido por la Asociación de la Prensa de Madrid, y el Ortega y Gasset de periodismo, otorgado a los enviados especiales a Irak.
Su trayectoria como escritor comenzó en 2015 con "Los últimos españoles de Mauthausen". En 2017 publicó, junto al ilustrador Ioannes Ensis, el cómic "Deportado 4443" y en 2019 la obra Los campos de concentración de Franco. En diciembre de 2024 publicó su primera “no novela”: "¡Créeme! No es una novela. Es vuestro futuro".
Desde 2015 es colaborador de Eldiario.es
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 17 of 17 reviews
August 13, 2019
He tardado meses en leerlo por la dureza de lo que aquí se narra. Gran trabajo de investigación del autor. Me parece importante arrojar luz sobre uno de los periodos más oscuros que vivieron muchos de nuestros abuelos. Lo recomiendo
August 30, 2024
Este libro es de obligada lectura, de verdad. Esto se dice mucho en muchos casos, pero pocos son tan necesarios como es este. Las 3 estrellas ha sido por la experiencia del audiolibro, que es un libro complicado y complejo, con muchos datos, al que hay que prestar toda la atención y no me parece la mejor idea haberlo escuchado.
Pero sea como sea, leedlo.
Pero sea como sea, leedlo.
January 10, 2026
Libro muy bien documentado y completo pero de lectura muy densa.
July 13, 2019
Un increíble y exhaustivo estudio acerca de la extensa red franquista de represión que, sin embargo, es ampliamente desconocida en nuestro país. Cuando hablamos de campos de concentración, se nos vienen a la mente los de la Alemania nazi, de la mano de los de exterminio, pero (casi) nunca pensamos en los que tuvimos en nuestro propio país. Por ello, recomiendo encarecidamente esta lectura a todo el mundo, pero sobre todo a los españoles, que en estos momentos, necesitamos saber más que nunca de dónde venimos y conocer nuestra historia más reciente.
La única pega que puedo poner es que la primera parte de cada capítulo, cuando el autor se centra en cómo se fueron construyendo los campos, los entresijos del ICCP y el CGG y demás, es, aunque necesaria, bastante densa y dificulta un poco la lectura. Lectura que, en la segunda parte de cada capítulo, en cambio, se hace a todo correr. Que el autor haya construido esta obra en base a testimonios de diferentes presos la convierte en algo más impresionante si cabe, porque sus relatos y sus historias te acercan a una realidad (en muchas ocasiones, algo desagradable y no apta para estómagos sensibles) a la que de otra forma no podríamos acceder.
La única pega que puedo poner es que la primera parte de cada capítulo, cuando el autor se centra en cómo se fueron construyendo los campos, los entresijos del ICCP y el CGG y demás, es, aunque necesaria, bastante densa y dificulta un poco la lectura. Lectura que, en la segunda parte de cada capítulo, en cambio, se hace a todo correr. Que el autor haya construido esta obra en base a testimonios de diferentes presos la convierte en algo más impresionante si cabe, porque sus relatos y sus historias te acercan a una realidad (en muchas ocasiones, algo desagradable y no apta para estómagos sensibles) a la que de otra forma no podríamos acceder.
October 18, 2025
If I ever hear anybody talk about Paracuellos to say that the Republic was as bad or worse than the freaking Fascists, I will blow a gasket...
April 17, 2023
Durísimo y muy documentado estudio del sistema concentracionario español durante el franquismo. Cada capítulo se divide en dos secciones: en la primera se estudia un periodo concreto de la historia de los campos (1936, principios de 1937, resto de 1937, etc.), mientras que en la segunda se estudia un tema concreto de la vida en los campos (la llegada, la miseria, el hambre, la acción colectiva, la propaganda, etc.). Es decir, que en cada capítulo hay una parte que sigue un orden cronológico y otra que lo sigue temático. No se entiende muy bien esta decisión, como no sea para separar un poco entre sí las secciones sobre vida en el campo, que son absolutamente horripilantes.
Del libro se sacan varias conclusiones. La primera es que la represión fue siempre un objetivo del Estado de Franco: si hubo tantos campos de concentración (hasta 296 confirmados) es porque el régimen quería tener identificados, controlados y depurados a todos los que hubieran sido afectos a la república, aunque fueran simples soldados o incluso aunque nunca hubieran llegado a combatir. Pero que esa represión fuera un objetivo declarado y, a la larga, eficiente, no quiere decir que estuviera bien organizada: la improvisación y la descoordinación son señas generales de toda la historia de los campos de concentración franquistas.
La segunda es que cualquier edificio medianamente grande podía ser usado como campo: plazas de toros, estadios de fútbol, fábricas, conventos, cuarteles, manicomios, fincas donde se instalaban barracones e incluso, en unos pocos casos, pueblos enteros que se rodeaban de alambre de espino. La mayoría de esos lugares no están indicados y nadie hoy en día sabe que se usaron para esto. Menudo robo de memoria.
La tercera es que las condiciones en todos los campos eran similares, fruto de la ya mencionada improvisación, del ánimo represivo y de que a nadie le importaba ni una higa lo que les pasara a los presos rojos. Leer sobre campos de concentración es leer sobre sacas, sobre alimentación podrida, sobre recintos masificados y sobre una completa deshumanización.
Una obra necesaria, pero muy dura.
Del libro se sacan varias conclusiones. La primera es que la represión fue siempre un objetivo del Estado de Franco: si hubo tantos campos de concentración (hasta 296 confirmados) es porque el régimen quería tener identificados, controlados y depurados a todos los que hubieran sido afectos a la república, aunque fueran simples soldados o incluso aunque nunca hubieran llegado a combatir. Pero que esa represión fuera un objetivo declarado y, a la larga, eficiente, no quiere decir que estuviera bien organizada: la improvisación y la descoordinación son señas generales de toda la historia de los campos de concentración franquistas.
La segunda es que cualquier edificio medianamente grande podía ser usado como campo: plazas de toros, estadios de fútbol, fábricas, conventos, cuarteles, manicomios, fincas donde se instalaban barracones e incluso, en unos pocos casos, pueblos enteros que se rodeaban de alambre de espino. La mayoría de esos lugares no están indicados y nadie hoy en día sabe que se usaron para esto. Menudo robo de memoria.
La tercera es que las condiciones en todos los campos eran similares, fruto de la ya mencionada improvisación, del ánimo represivo y de que a nadie le importaba ni una higa lo que les pasara a los presos rojos. Leer sobre campos de concentración es leer sobre sacas, sobre alimentación podrida, sobre recintos masificados y sobre una completa deshumanización.
Una obra necesaria, pero muy dura.
December 4, 2019
"A lo largo de la investigación he identificado cerca de 300 campos de concentración repartidos por toda la geografia espanola. Por ellos, según mis estimaciones, pasaron entre 700.000 y un millón de prisioneros. El número de víctimas directas supera con creces los 10.000 y el de indirectas es incalculable si tenemos en cuenta que los campos fueron lugar de tránsito para miles y miles de hombres y mujeres que acabarían frente a pelotones de fusilamiento o en cárceles que, especialmente en los primeros anos de la dictadura, fueron verdaderos centros de exterminio"
Són les paraules de l'autor del llibre que, mogut per un deute amb el seu avi, per una necessitat de memòria i veritat històrica, ha fet un llibre des del rigor de consulta als arxius, els testimonis personals i les fonts bibliogràfiques existents. Com ens diu , és molt possible que moltes persones desconeguin que a tocar d'on viuen hi va haver la presència de camps de concentració més o menys duradors però que l'inexistència de voluntat política per recordar-los, ha anat cuallant en amnèsia col.lectiva.
Són les paraules de l'autor del llibre que, mogut per un deute amb el seu avi, per una necessitat de memòria i veritat històrica, ha fet un llibre des del rigor de consulta als arxius, els testimonis personals i les fonts bibliogràfiques existents. Com ens diu , és molt possible que moltes persones desconeguin que a tocar d'on viuen hi va haver la presència de camps de concentració més o menys duradors però que l'inexistència de voluntat política per recordar-los, ha anat cuallant en amnèsia col.lectiva.
This entire review has been hidden because of spoilers.
September 20, 2021
This book should be compulsory for high school student in Spain.
July 25, 2022
La guerra civil del 36 deixà Espanya convertida en una gran presó, atesa la pretensió dels rebels de porgar la societat dels elements d'ideologia republicana o esquerrana. En aquesta exhaustiva obra, el periodista i investigador Carlos Hernández analitza el panorama dels camps de concentració bastits per les forces franquistes arreu, escenari de múltiples humiliacions i maltractes, a partir de fonts diverses. Destaca l'ús de documentació oficial, que de forma directa o indirecte reflecteix la immunda situació del sistema penitenciari franquista, així com els múltiples testimonis de presos, veïns de les viles prop de les quals es situaren els camps i fins i tot d'alguns guardians.
El relat es desenvolupa en dos nivells, l'evolució del funcionament dels camps de concentració al llarg del temps i la situació que visqueren els presos.
El sistema de camps de concentració franquistes arrencà amb un procés de creació força caòtic, completament improvisat i mancat de les més mínimes condicions de salubritat, situació que en molts de casos no s'arribaria a resoldre en tot el període de funcionament dels diversos camps. La majoria dels camps es creaven utilitzant infraestructures preexistents (magatzems, fàbriques, casals, convents...), encara que alguns es crearen des de zero. D'aquests, el de Castuera (Badajoz) n'és el millor exemple. Aquest camp seguia el model dels camps de concentració alemanys coetanis, amb elements com els barracons de fusta i el doble filat espinós.
L'entitat responsable dels camps, la ICCP (Inspección de Campos de Concentración de Prisioneros), es va mostrar en tot moment superada per la magnitud del nombre de presoners i la poca capacitat per habilitar nous camps i que aquests comptessin amb uns condicions mínimes d'habitabilitat. Sovint hi havia problemes de proveiment d'aigua potable o les instal·lacions quedaven exposades al fred o a la pluja. A la incapacitat material si afegí l'obsessió del règim per investigar cada presoner, fet que conduí al col·lapse del sistema i a la intensificació de les condicions de vida dantesques que patien els reclusos. La màxima ocupació dels camps es donà a la primera quinzena d'abril de 1939, quan més de mig milió de persones eren recloses en camps de tot el país. Cal tenir en compte que són dades que els distints organismes militars consideren incompletes. A nivell sanitari la situació en tots els camps era molt dolenta, atès que eren instal·lacions deficients i no hi havia mitjans ni voluntat de tenir cura de la salut dels interns. No hi havia medicines ni metges i el règim es mostrava totalment despreocupat per la sort dels seus presoners, fins i tot amb malalties infeccioses com la tuberculosi o el tifus exantemàtic. La Creu Roja Internacional no va complir adequadament la seva tasca de supervisió; el seu delegat s Espanta, Jean d'Amman es limità a fer visites guiades sense indagar sobre la realitat dels camps.
Els presoners també varen ser emprats com a mà d'obra esclava, amb sistema com els batallons de treballadors. La finalitat dels batallons de treballadors havia de ser contribuir per mitjà de la feina al seu propi manteniment, reparar les destrosses produïdes pel seu bàndol i la reeducació del captiu segons els paràmetres de l'Espanya franquista. El febrer de 1939 uns 90000 presos penaven en aquests batallons. També es creà, més endavant, el patronat per a la redempció de penes, una forma de rendibilitzar els presos ja condemnats, que farien feina per redemir part de la seva condemna mentre l'estat rebia una paga de les empreses privades que els contractave amb un cost reduidíssim. Participaren en nombroses obres públiques i privades arreu de tota la geografia espanyola. Cas apart fou el dels batallons disciplinaris de soldats treballadors, que enquadraven a joves que havien servit a les files republicanes sobre els quals no es podien fer recaure acusacions polítiques. Eren obligats a fer el servei militar sota una extrema vigilància i duent a terme tasques diverses. El 1940 s'establí l'anomenada mili de Franco, que afectà tots els reclutes deles lleves de 1936 a 1941. Eren els que no havien estat durant la guerra en el bàndol rebel, i se'ls obligà a treballs forçats en condicions lamentables per la incapacitat del règim de proveir unes mínimes condicions de salubritat en els allotjaments i l'uniformitat necessària pels soldats treballadors.
Més enllà de la guerra, el sistema concentracionari es va continuar emprant. Per una banda per gestionar els batallons de treballadors enquadrats en el sistema de redempció de penes pel treball. Per altra, de forma més puntual, per acollir indigents, homosexuals, presos polítics i independentistes marroquins durant la guerra amb el Marroc de 1958. En tots aquests casos, el règim va continuar exhibint la seva incapacitat per gestionar de forma mínimament digna i eficient la població reclosa.
Pel que es refereix a la situació de la gent captiva, els relat que ofereixen els supervivents s'aproximen molt als que coneixem sobre els jueus a mans dels nazis. El trasllat als camps era brutal, en trens de mercaderies o de ramat sense les mínimes condicions sanitàries, talment les narracions sobre el trasllat dels jueus per part dels nazis. Tot això enmig de la brutalitat dels seus custodis, soldats i falangistes que sovint eren els que més s'acarnissaven amb la gent presa. Als camps, les condicions de vida eren terribles, per la brutalitat que patien i per manca absoluta d'instal·lacions sanitàries, fet que propiciava l'aparició de paràsits i de tot tipus de malalties. La mort podia arribar de forma arbitrària, quan escamots de falangistes o guàrdies civils treien presoners dels camps per afusellar-los, o bé els presoners eren sotmesos a tirotejos pel simple fet d'haver guaitat per les finestres o haver-se acostat als filats. Tots els presos eren sotmesos a interrogatoris, en el transcurs dels quals eren habituals les pallisses, d'una brutalitat tal que podien acabar amb la vida del pres. Els maltractaments eren freqüents, tant per part dels vigilants dels camps com de membres de Falange que anaven als camps per maltractar els presos. Les formes de la tortura eren diverses: formacions d'hores sota el sol abrusador o el fred més intens, banys en aigües gelades en ple hivern, trasllat de pesos, tasques absurdes...
Els que eren jutjats tampoc escapaven de l'arbitrarietat, ja que els tribunals militars eren una farsa per executar els presos, que eren jutjats per lots i condemnats per crims que no havien comès (llei de responsabilitats polítiques). L'única esperança era ser avalat per algun membre destacat del nou règim (falangista, sacerdot, membre d'un partit de dretes...).
Un cas apart fou el dels presoners que havien format part de les Brigades Internacionals, ja que foren sotmesos a una exploració de caràcter eugenèsic pel cap dels serveis sanitaris rebels, el psiquiatre Antonio Vallejo-Nágera, qui va cercar el que ell anomenava "gen roig". Manipulà les dades per poder oferir una imatges dels brigadistes com a una colla de degenerats intel·lectuals, morals i socials (semblant al que feien els nazis amb els jueus i eslaus).
Les dones no foren recloses de forma general en camps de concentració, sinó en presons. Amb tot, foren objecte de violència física, psicològica i sexual. A tall d'exemple, es coneixen casos de dones que havien d'accedir a actes sexuals amb guardians per poder entregar als seus esposos alguns queviures. A més, a les presons es produí el robatori de nadons, quantificat per l'Audiència Nacional en 30.960 infants. Tot i que es convertí en un negoci, inicialment era una pràctica orientada a aïllar els nadons dels ideals progressistes.
Als camps no es donà un moviment de resistència organitzat, sinó petits actes de resistència individual o de rebel·lia que no poques vegades acabaren de forma tràgica. Foren habituals els suicidis dels presos, atesos les ominoses condicions de vida. En alguns casos es tolerà que les poblacions de pobles veïns dels camps poguessin ajudar als reclusos, però no va ser el més habitual. Aparegué la figura de les "madrinas", dones que miraven d'atendre a un o varis presos en aspectes com la roba o l'alimentació, però moltes vegades els civils que intentaven alleugerir la situació dels reclusos eren víctima de càstigs.
En conjunt, el panorama que es dibuixa és el d'un règim polític venjatiu, que defuig qualsevol intent de reconciliació, i d'una incapacitat espantosa per organitzar-se, atesa la mediocritat dels seus dirigents en tots els nivells i els elevats nivells de corrupció que l'afectaven. Un règim criminal que provocà milers de morts entre els soldats ja derrotats, a més d'infligir humiliacions de tota casta sobre els seus familiars.
El relat es desenvolupa en dos nivells, l'evolució del funcionament dels camps de concentració al llarg del temps i la situació que visqueren els presos.
El sistema de camps de concentració franquistes arrencà amb un procés de creació força caòtic, completament improvisat i mancat de les més mínimes condicions de salubritat, situació que en molts de casos no s'arribaria a resoldre en tot el període de funcionament dels diversos camps. La majoria dels camps es creaven utilitzant infraestructures preexistents (magatzems, fàbriques, casals, convents...), encara que alguns es crearen des de zero. D'aquests, el de Castuera (Badajoz) n'és el millor exemple. Aquest camp seguia el model dels camps de concentració alemanys coetanis, amb elements com els barracons de fusta i el doble filat espinós.
L'entitat responsable dels camps, la ICCP (Inspección de Campos de Concentración de Prisioneros), es va mostrar en tot moment superada per la magnitud del nombre de presoners i la poca capacitat per habilitar nous camps i que aquests comptessin amb uns condicions mínimes d'habitabilitat. Sovint hi havia problemes de proveiment d'aigua potable o les instal·lacions quedaven exposades al fred o a la pluja. A la incapacitat material si afegí l'obsessió del règim per investigar cada presoner, fet que conduí al col·lapse del sistema i a la intensificació de les condicions de vida dantesques que patien els reclusos. La màxima ocupació dels camps es donà a la primera quinzena d'abril de 1939, quan més de mig milió de persones eren recloses en camps de tot el país. Cal tenir en compte que són dades que els distints organismes militars consideren incompletes. A nivell sanitari la situació en tots els camps era molt dolenta, atès que eren instal·lacions deficients i no hi havia mitjans ni voluntat de tenir cura de la salut dels interns. No hi havia medicines ni metges i el règim es mostrava totalment despreocupat per la sort dels seus presoners, fins i tot amb malalties infeccioses com la tuberculosi o el tifus exantemàtic. La Creu Roja Internacional no va complir adequadament la seva tasca de supervisió; el seu delegat s Espanta, Jean d'Amman es limità a fer visites guiades sense indagar sobre la realitat dels camps.
Els presoners també varen ser emprats com a mà d'obra esclava, amb sistema com els batallons de treballadors. La finalitat dels batallons de treballadors havia de ser contribuir per mitjà de la feina al seu propi manteniment, reparar les destrosses produïdes pel seu bàndol i la reeducació del captiu segons els paràmetres de l'Espanya franquista. El febrer de 1939 uns 90000 presos penaven en aquests batallons. També es creà, més endavant, el patronat per a la redempció de penes, una forma de rendibilitzar els presos ja condemnats, que farien feina per redemir part de la seva condemna mentre l'estat rebia una paga de les empreses privades que els contractave amb un cost reduidíssim. Participaren en nombroses obres públiques i privades arreu de tota la geografia espanyola. Cas apart fou el dels batallons disciplinaris de soldats treballadors, que enquadraven a joves que havien servit a les files republicanes sobre els quals no es podien fer recaure acusacions polítiques. Eren obligats a fer el servei militar sota una extrema vigilància i duent a terme tasques diverses. El 1940 s'establí l'anomenada mili de Franco, que afectà tots els reclutes deles lleves de 1936 a 1941. Eren els que no havien estat durant la guerra en el bàndol rebel, i se'ls obligà a treballs forçats en condicions lamentables per la incapacitat del règim de proveir unes mínimes condicions de salubritat en els allotjaments i l'uniformitat necessària pels soldats treballadors.
Més enllà de la guerra, el sistema concentracionari es va continuar emprant. Per una banda per gestionar els batallons de treballadors enquadrats en el sistema de redempció de penes pel treball. Per altra, de forma més puntual, per acollir indigents, homosexuals, presos polítics i independentistes marroquins durant la guerra amb el Marroc de 1958. En tots aquests casos, el règim va continuar exhibint la seva incapacitat per gestionar de forma mínimament digna i eficient la població reclosa.
Pel que es refereix a la situació de la gent captiva, els relat que ofereixen els supervivents s'aproximen molt als que coneixem sobre els jueus a mans dels nazis. El trasllat als camps era brutal, en trens de mercaderies o de ramat sense les mínimes condicions sanitàries, talment les narracions sobre el trasllat dels jueus per part dels nazis. Tot això enmig de la brutalitat dels seus custodis, soldats i falangistes que sovint eren els que més s'acarnissaven amb la gent presa. Als camps, les condicions de vida eren terribles, per la brutalitat que patien i per manca absoluta d'instal·lacions sanitàries, fet que propiciava l'aparició de paràsits i de tot tipus de malalties. La mort podia arribar de forma arbitrària, quan escamots de falangistes o guàrdies civils treien presoners dels camps per afusellar-los, o bé els presoners eren sotmesos a tirotejos pel simple fet d'haver guaitat per les finestres o haver-se acostat als filats. Tots els presos eren sotmesos a interrogatoris, en el transcurs dels quals eren habituals les pallisses, d'una brutalitat tal que podien acabar amb la vida del pres. Els maltractaments eren freqüents, tant per part dels vigilants dels camps com de membres de Falange que anaven als camps per maltractar els presos. Les formes de la tortura eren diverses: formacions d'hores sota el sol abrusador o el fred més intens, banys en aigües gelades en ple hivern, trasllat de pesos, tasques absurdes...
Els que eren jutjats tampoc escapaven de l'arbitrarietat, ja que els tribunals militars eren una farsa per executar els presos, que eren jutjats per lots i condemnats per crims que no havien comès (llei de responsabilitats polítiques). L'única esperança era ser avalat per algun membre destacat del nou règim (falangista, sacerdot, membre d'un partit de dretes...).
Un cas apart fou el dels presoners que havien format part de les Brigades Internacionals, ja que foren sotmesos a una exploració de caràcter eugenèsic pel cap dels serveis sanitaris rebels, el psiquiatre Antonio Vallejo-Nágera, qui va cercar el que ell anomenava "gen roig". Manipulà les dades per poder oferir una imatges dels brigadistes com a una colla de degenerats intel·lectuals, morals i socials (semblant al que feien els nazis amb els jueus i eslaus).
Les dones no foren recloses de forma general en camps de concentració, sinó en presons. Amb tot, foren objecte de violència física, psicològica i sexual. A tall d'exemple, es coneixen casos de dones que havien d'accedir a actes sexuals amb guardians per poder entregar als seus esposos alguns queviures. A més, a les presons es produí el robatori de nadons, quantificat per l'Audiència Nacional en 30.960 infants. Tot i que es convertí en un negoci, inicialment era una pràctica orientada a aïllar els nadons dels ideals progressistes.
Als camps no es donà un moviment de resistència organitzat, sinó petits actes de resistència individual o de rebel·lia que no poques vegades acabaren de forma tràgica. Foren habituals els suicidis dels presos, atesos les ominoses condicions de vida. En alguns casos es tolerà que les poblacions de pobles veïns dels camps poguessin ajudar als reclusos, però no va ser el més habitual. Aparegué la figura de les "madrinas", dones que miraven d'atendre a un o varis presos en aspectes com la roba o l'alimentació, però moltes vegades els civils que intentaven alleugerir la situació dels reclusos eren víctima de càstigs.
En conjunt, el panorama que es dibuixa és el d'un règim polític venjatiu, que defuig qualsevol intent de reconciliació, i d'una incapacitat espantosa per organitzar-se, atesa la mediocritat dels seus dirigents en tots els nivells i els elevats nivells de corrupció que l'afectaven. Un règim criminal que provocà milers de morts entre els soldats ja derrotats, a més d'infligir humiliacions de tota casta sobre els seus familiars.
January 31, 2022
Si te gusta la historia reciente de nuestro país, esa que nunca nos han contado de verdad durante nuestros años escolares, este libro es uno de los que tienes que leerte. Estamos hablando de la historia contada de verdad, no la que vende humo y blanquea el fascismo, la poca que nos enseñaron..
Un libro duro, sobre las penurias que vivieron los perdedores en la guerra civil y la posguerra visto desde el punto de vista de su encierro en los campos de concentración habilitados para los prisioneros rojos. Y sobre las muertes que allí se dieron, que esos miles de personas represaliadas no pueden siquiera lamentarse de aquellas penurias. Y digo penurias por no utilizar palabras más exactas, porque más bien fueron torturas y tormentos radicalmente graves.
Si eres de los que, a pesar de gustarte el tema, no quiere sufrir, quizá no te merezca la pena pasar un mal rato. Otro de esos libros que yo incluiría como lectura recomendadisima en los institutos. Hay que conocer para no repetir la historia (lamentablemente no parece que lo estemos consiguiendo).
Esta dividido cronológicamente, según avanza la guerra y tras esta, y en partes más teóricas sobre los campos que se completan con los testimonios de muchos afectados, testimonios nada fáciles de digerir en su gran mayoría.
Un libro duro, sobre las penurias que vivieron los perdedores en la guerra civil y la posguerra visto desde el punto de vista de su encierro en los campos de concentración habilitados para los prisioneros rojos. Y sobre las muertes que allí se dieron, que esos miles de personas represaliadas no pueden siquiera lamentarse de aquellas penurias. Y digo penurias por no utilizar palabras más exactas, porque más bien fueron torturas y tormentos radicalmente graves.
Si eres de los que, a pesar de gustarte el tema, no quiere sufrir, quizá no te merezca la pena pasar un mal rato. Otro de esos libros que yo incluiría como lectura recomendadisima en los institutos. Hay que conocer para no repetir la historia (lamentablemente no parece que lo estemos consiguiendo).
Esta dividido cronológicamente, según avanza la guerra y tras esta, y en partes más teóricas sobre los campos que se completan con los testimonios de muchos afectados, testimonios nada fáciles de digerir en su gran mayoría.
December 8, 2025
Un poco mosca con referencias cuanto menos tibias como "las duras condiciones de supervivencia, el trato vejatorio a los reclusos, el trabajo inhumano, la alimentación, el castigo y sus distintas formas, el hambre, el miedo, el ataque al pudor, y todas las formas posibles de humillación y sometimiento coinciden en el ánimo represor sea nazi, fascista, comunista o franquista", teniendo en cuenta los miles de asesinados comunistas que hubo durante el franquismo. Igualmente, muy buen trabajo de documentación.
February 10, 2021
Increíble trabajo de documentación, y muy necesario para ser consciente de hasta que punto se vivió la represión en España.
November 26, 2025
Leer este libro es tan terrible (por la dureza de los hechos que narra) como imprescindible
January 22, 2026
Libro muy duro de leer, muy bien documentado y en algunas partes algo denso. Sin duda muy buen trabajo por parte del autor y lo guardaré para en un futuro volver a consultar.
January 2, 2021
Exercici necessari de recuperació de la memòria històrica.
Un important estudi del que van representar els desconeguts camps de concentració del franquisme.
Un important estudi del que van representar els desconeguts camps de concentració del franquisme.
January 12, 2022
'Los campos de concentración de Franco' suponen una radiografía integral de la creación, desarrollo y desaparición de la red de campos de concentración implantados por el régimen franquista durante los últimos años de la Guerra Civil y toda la dictadura.
Se trata de una obra muy exhaustiva, muy bien documentada y muy prolija en datos, testimonios y localizaciones de las ubicaciones acreditadas de los campos de concentración que compusieron la red.
El libro se estructura en dos partes bien diferenciadas, que se complementan como un engranaje perfectamente engrasado. En la primera se desarrolla la creación y expansión de la red de campos durante el extenso período en el que estuvieron activos, analizando los cambios de denominación de los que fueron objeto a lo largo del tiempo; la segunda parte analiza todos (y cuando decimos todos, es todos) los aspectos de la vida cotidiana del campo de concentración: nutrición, condiciones de salubridad, relación con los guardianes, con los presos, ocio, educación, y un largo etcétera.
Como decimos, ambas partes se engranan a la perfección, siendo la primera más academicista y más densa, y la segunda más amena y humana, más alejada de los fríos datos y más apegada a los testimonios de quienes estuvieron en los campos de concentración o de sus familiares.
Al final del libro, el autor deja un listado de ubicaciones sobre las que existen sospechas de posibles emplazamientos de campos de concentración. Se trata de un interesante hilo del que pueden tirar otros investigadores interesados en esta época de la historia de España.
En definitiva, sorprende comprender lo cerca que hemos estado alguna vez de un campo de concentración: desde el que se ubicó en el Convento de San Marcos de León, en la actualidad Parador Nacional de Turismo, hasta el que se ubicaba en el del pueblo de al lado de nuestra madre, donde tanto jugamos cuando éramos niños. Afortunadamente, este libro desentierra en gran parte ese oscuro y desconocido pasado.
Se trata de una obra muy exhaustiva, muy bien documentada y muy prolija en datos, testimonios y localizaciones de las ubicaciones acreditadas de los campos de concentración que compusieron la red.
El libro se estructura en dos partes bien diferenciadas, que se complementan como un engranaje perfectamente engrasado. En la primera se desarrolla la creación y expansión de la red de campos durante el extenso período en el que estuvieron activos, analizando los cambios de denominación de los que fueron objeto a lo largo del tiempo; la segunda parte analiza todos (y cuando decimos todos, es todos) los aspectos de la vida cotidiana del campo de concentración: nutrición, condiciones de salubridad, relación con los guardianes, con los presos, ocio, educación, y un largo etcétera.
Como decimos, ambas partes se engranan a la perfección, siendo la primera más academicista y más densa, y la segunda más amena y humana, más alejada de los fríos datos y más apegada a los testimonios de quienes estuvieron en los campos de concentración o de sus familiares.
Al final del libro, el autor deja un listado de ubicaciones sobre las que existen sospechas de posibles emplazamientos de campos de concentración. Se trata de un interesante hilo del que pueden tirar otros investigadores interesados en esta época de la historia de España.
En definitiva, sorprende comprender lo cerca que hemos estado alguna vez de un campo de concentración: desde el que se ubicó en el Convento de San Marcos de León, en la actualidad Parador Nacional de Turismo, hasta el que se ubicaba en el del pueblo de al lado de nuestra madre, donde tanto jugamos cuando éramos niños. Afortunadamente, este libro desentierra en gran parte ese oscuro y desconocido pasado.
October 17, 2025
Lo tendrían que mandar leer en el instituto... Estas fueron las verdaderas escuelas de Franco, aquí enseñaban los valores del hombre nuevo cristiano: ¡callar y obedecer! Dios, Patria y Familia decían... más bien, ¡Campos, Hambre y Piojos!
Y no hay que olvidar cómo nacieron empresas como RENFE, Iberdrola y Endesa... a base de la mano de obra esclava de nuestros abuelos. Menudo chollo se montó Franco, ¡ni los faraones!
Y no hay que olvidar cómo nacieron empresas como RENFE, Iberdrola y Endesa... a base de la mano de obra esclava de nuestros abuelos. Menudo chollo se montó Franco, ¡ni los faraones!
Displaying 1 - 17 of 17 reviews