La mort lenta

by Xavier Mas Craviotto

"Imagina’t l’Aram, que a dins hi té tot un món d’ombres i abismes i precipicis. Imagina’t la Lena, que fa veure que és forta, com totes les persones del món. Imagina’t el pare, que mai no hi és. Imagina’t la mare, que fa temps que ja no és la mare. Imagina’t una carretera de bosc recta i plena de boira. Imagina’t els arbres dels vorals, alts i amb arrels grosses com tentacles. Imagina’t la llum del món, que entra molt a poc a poc pels vidres i es refugia en un pis de Sants. Imagina’t un balcó, com una boca oberta a la ciutat. Imagina’t la vida quan s’encalla i se’ns fa fang a sota els peus. Imagina’t la mort, que és líquida com l’aigua i ens navega lentament les esquerdes de la culpa i de la por."

Genres: Fiction

256 pages, Paperback

Published March 13, 2019

About the author

Xavier Mas Craviotto (Navàs, 11 d'abril de 1996) és un novel·lista i poeta català.

Reviews

[Ada · Rating 4 out of 5]

4,2

M'ha agradat la poesia constant i retrobar-me amb algunes imatges de Renills de cavall negre. M'han agradat molt certes descripcions, sobretot la de l'accident dels pares. És una de les millors morts que he llegit mai. M'ha agradat la construcció dels personatges i la relació entre l'Aram i la Lena. M'ha agradat la narració desordenada de la novel·la, que mica en mica ens va donant la imatge sencera. M'ha encantat la relació dels pares vista a través dels ulls dels nens. M'ha encantat la lentitud de tot plegat.

[Edgar Cotes Argelich · Rating 3 out of 5]

Tinc sentiments encontrats amb aquesta novel·la. És un llibre meravellosament escrit, que desprèn poesia i filosofia per tots els porus, i més sabent que l’ha escrit un jove de 23 anys. Però pel que fa a la trama va decaient, i fent-se repetitiva, possiblement per aquesta estructura d’anar endavant i endarrere, que et fa tenir una sensació d’haver llegit ja les coses. Mas Craviotto, sens dubte, té un futur prometedor en la literatura catalana, i més si aconsegueix casar aquest estil tan ben definit que té amb una trama més poderosa.

[Anna · Rating 5 out of 5]

Increïble. Craviotto, no em trec el barret perquè no en duc.

[Ferran Errando · Rating 4 out of 5]

Molt ben escrit i molt rodó (literalment).
Suggeriment per l’autor i els seus dits que cavalquen: ¿vol que li paguem més per exemplar perquè mostri una mica de pietat pels lectors i tingui en compte que som gent sensible a les angoixes i pors d’aquest món?

[Dani Lliboutry · Rating 5 out of 5]

Un 10 de llibre, molt relatable💔. Si aquesta és la primera novela de Xavier Mas, les últimes prometen molt. Llegiré més d’ell 100% segur.

[Raul · Rating 4 out of 5]

No diré res sobre l'edat de l'autor perquè no importa gens ni mica. Com si una persona pel fet de ser jove no pogués fer obres que parlin de sentiments o fer literatura. De fet, crec que habitualment les millors obres dels autors, al menys els que més m'agraden, no són les que fan quan són més adults sinò a la seva joventut. El que sí diré és que en aquest llibre hi ha més literatura sobre els sentiments en una pàgina que en tota la bibliografia de Federico Moccia. També penso que la distribució dels capítols és un encert i que si es llegís lineal seria una mica pal. Gran debut novel•lesc.

[Gerard Solé · Rating 5 out of 5]

"I en diem absència, però és com una presència, perquè la notes més que mai i és com si estigués feta de matèria i fos viva."

[Carli · Rating 4 out of 5]

Els límits es dissolen, i la vida els és un caos sense centre ni llindars, i se senten tan lliures que volarien. Poden expandir-se cap aquí i cap allà, perquè no hi ha marges, ni confins, ni principis ni finals. Només una expansió immensa de possibilitats.

[OmarCP · Rating 4 out of 5]

“I ara els comencen a caure les primeres llàgrimes galta avall perquè sembla que se’ls acabi el món. I el que no saben, en canvi, és que el món, el seu món, tot just comença.”

[Sara · Rating 5 out of 5]

4,5 ⭐
Em va costar una mica entrar-hi, però és una història espectacular, increïblement construïda i escrita d'aquesta manera tan especial que té l'autor.

[Carla Freixes Rodrigo · Rating 4 out of 5]

Tot el llibre pren una cadència parsimoniosa, com la mort que sempre arriba, sigui lentament en vida: uns pares que no s'estimen; o sigui precoç: uns pares que moren esclafats per un camió. La mort lenta és una novel·la a dos temps: la infantesa i adolescència se superposen amb la joventut de l'Aram i la Lena. D'aquesta manera s'aconsegueix un teixit porós on els records, les reflexions, les pors, els dibuixos i escrits infantils constitueixen una ombra que s'ajaça molt a poc a poc sobre la ciutat.

Hi ha molts indicadors que et fan saber que t'has fet gran: no poder aixecar-te del sofà de cop i volta perquè el genoll o l'esquena et fallen, que comenci a agradar-te el dolç, etc. Però res és igualable a veure que gent més jove que tu ha escrit un llibre d'aquesta magnitud: sincer, amarg, real i colpidor.

[Irene Dela · Rating 5 out of 5]

Quines ganes de seguir coneixent les obres d'aquest autor.

En aquesta ocasió, coneixem la Lena i l'Aram, dos germans que arribarem a conèixer en profunditat, tot i que ens quedin molts buits i dubtes.

Tot el llibre està ple de filosofia i, en certa manera, de poesia. L'ordre no seqüencial dels capítols és un gran encert per conèixer la vida dels dos germans d'una manera ben diferent, així com l'originalitat dels capítols anomenats "Annexos".

El que més em captiva de l'autor són les reflexions i les expressions de les emocions humanes, relatant-les amb una sensibilitat i força que rebs com punxades dins del teu cos. Estic segura que estaré molt temps reflexionant envers el significat de "la mort lenta".

[dipotorro · Rating 4 out of 5]

M’ha agradat bastant. És molt guai com tota la història passa principalment al pis de Sants de l’Aram i la Lena, i com pots palpar la relació de germans que tenen en els dos primers capítols. M’ha fet reflexionar molt sobre la solitud, la percepció que tens de tu mateixa, les relacions… Molt ben aconseguit.

[Dani Vilaró · Rating 4 out of 5]

Molt bo. Estructura i engranatge laberíntic, però ben precís i armat, que funciona a la perfecció tot i l’aparent desordre i els salts temporals constants. Més reflexió i mirada introspectiva sobre els personatges que no pas trama, molt mínima.

El llibre es devora: llengua precisa, esmolada, i un ritme i un alè poètic molt marcats. Es nota que l’autor també és poeta. En algun moment, però, diria que hi ha massa imatges i metàfores desplegades, com si es volgués reforçar innecessàriament una idea que ja queda prou ben fixada.

És una bona novel·la, que m’he empassat gairebé sense adonar-me.

[Nandes · Rating 3 out of 5]

3,5/5

[Elna · Rating 5 out of 5]

Imagina’t uns personatges perforats pel dolor. Imagina’t una història punyent.
Imagina’t una escriptura rítmica.
Imagina’t… molta sensibilitat de l’autor.

[Laura · Rating 3 out of 5]

Estructura molt original, i ben desenvolupada. Per mi, la trama va decaient cap al final.

[Joan Planells · Rating 5 out of 5]

Hi ha llibres que un no hauria d’agafar de la biblioteca. Aquest és un d’ells. Perquè si no hagués agafat La mort lenta de Xavier Mas Craviotto de la biblioteca, l’hagués pogut guixar, subratllar, omplir de marques i doblegar-ne dotzenes de pàgines per les cantonades. Però havent de retornar-lo, no puc fer-ho. I això és una llàstima. Perquè La mort lenta és un espectacle. Mas Craviotto no l’ha escrit. L’ha compost. És una obra d’artesania, brodada paraula a paraula, escena a escena, imatge a imatge.

La mort lenta és una història a dos temps. D’una banda, tenim el temps present, la història curta que ens descriu què passa quan al pis de Sants on viuen els germans Aram i Lena, s’hi instal·la la Laia, l’ex de l’Aram, que torna a Barcelona vuit mesos després d’haver-lo deixat i marxat a Suïssa.

Intercalada dins les escenes d’aquesta història, que avança gairebé linealment, trobem la història llarga, que se centra en l’Aram i la Lena, en la seva infantesa, la seva adolescència, els seus pares i com el seu vincle, la seva relació fraternal, va molt més enllà, fins a convertir-se en quelcom tan sòlid, tan dens i tan ple de nusos, que acabarà sent l’única constant dins el món d’incerteses que descobreixen que és la vida adulta.

Ressenya completa, aquí.

[SergiFàbregas · Rating 4 out of 5]

«Aquelles paraules l'han ferit i se li han clavat a l'entranya. Les durà uns quants dies perforant-li els budells, i les passejarà amunt i avall, ensangonades, i li pujaran de l'entranya al cervell, i es marejarà.»

«L'Aram sempre s'ha imaginat la veritat com un eclipsi, com una esfera mig de llum mig d'ombra, amb una línia rectíssima al bell centre que, com una frontera, la migparteix en dues meitats perfectament simètriques.»

[momo.casiopea · Rating 5 out of 5]

Empezaré diciendo que me ha gustado mucho, muchísimo y que lo recomendaré a quien me pregunte. Una de las mejoras lecturas de los últimos meses. Tiene un estilo poético cautivador y una manera de saltar del pasado al presente sutil.

La historia se centra en dos hermanos, Aram y Lena. Viven juntos en un piso de Sants y tienen dos visiones distintas de lo que es la vida y qué esperar de ella. El lenguaje delicado y delicioso va definiendo magistralmente los personajes, a los que cada vez conoces más gracias a los recuerdos pasados.

El tema de trasfondo, aunque principal, es la muerte. La muerte del amor, de los cuerpos, de los sueños ... Dicotomía de la muerte y la vida en un libro precioso que para muchos todavía es mejor porque el autor es joven; muy joven. Para mí la edad del escritor es indiferente. Pero no su valía. Ojalá vuelva a escribir pronto. Yo le seguiré la pista.

[Nora Massegú · Rating 5 out of 5]

apf pro com has d’escriure així cabró… sincerament trasbalsada… ahir llegint fins les 3 del matí… no sé com trobar un altre llibre a l’alçada d’aquest. si us dic la veritat el vaig començar amb 0 fe, el meu pare me’l va donar i em va dir “l’he deixat a mitges perquè no val no un duro” enfin un cop més 0 unitats de criteri masculí. 100% recomanat, jo estic corrent a buscar tot el que hagi escrit aquet home❤️

[Vicenç Estruch · Rating 3 out of 5]

Interessant, amb una forma i una metria originals, amb molta sensibilitat, i filosoficament explica uns fets i unes relacions entre germans, envers els pares i l'entorn.Si bé també he de dir que a mesura que avançava la seva lectura a baixat el meu nivell d'engrescament, tot i axó, molt bona novel.la

[Georgina Sala · Rating 5 out of 5]

El treball dels personatges és d'una profunditat increïble. En imatges alternes de present i pssar es dibuixen dos germans molt diferents i units pel desgast del temps. Una mort lenta del binomi que ens porta cap al despertar de l'individu, en el qual esperem que brilli l'intel•lectualitat de l'Aram i la fortalesa de.la Lena.
Narrativa poètica, amb detall i subtilesa que enganxa i no decep.

[Mercè · Rating 5 out of 5]

Uaa! L'he gaudit molt. La manera com està construït, l'ús poètic del llenguatge, la complexitat que explica des d'una certa senzillesa, les reflexions de fons. Hi he trobat un cert joc i una connexió amb el plaer estètic i sensorial. Algun recurs acabes integrant-lo per la repetició, malgrat la novetat inicial, però no se m'ha fet pesat. Ha estat un gust llegir-lo.

[dou · Rating 5 out of 5]

L'Aram és un personatge difícil d'entendre. A la Lena li he agafat carinyo. I a la Laia, a diferència de l'Aram, és un personatge amb el que sí que puc emfatitzar. M'estimo sobretot a la mare de l'Aram i la Lena. Admiro a l'autor, el llibre gaudeix d'una prosa magníficament escrita.

[Helena Cortés · Rating 2 out of 5]

M’ha agradat sobretot el llenguatge i el to del llibre, m’hagués agradat aprofundir una mica més en la trama però entenc que el focus és en els personatges i el seu món interior. En alguns moments el format d’alguns capítols se m’ha fet una mica feixuc.

[Marian · Rating 4 out of 5]

3.5/5
La estructura tan original, la combinación de referentes culturales generacionales y pasados, el estilo tan natural y a la vez tan metafórico y el tono tan descarnado, desencantado y pesimista… Wow. Esta novela te deja mal 💔💔💔💔

[Alba · Rating 5 out of 5]

Molt recomanable.

[Mireia · Rating 5 out of 5]

Quanta poesia en cada pàgina, i quines imatges més potents, originals i engrescadores. Un debut molt prometedor. Espero amb candeletes més novel•les d'en Craviotto.

[Júlia · Rating 5 out of 5]

M’ha agradat molt!!! La història és molt trista però m’ha encantat que sigui tan fàcil submergir-te en la vida dels protagonistes.