"Sons bruts" és un llibre de sonets, iniciat el 2003 i acabat el 2018. L’autor els va començar a escriure, literalment, en veure que necessitava expressar-se dins la llibertat d’aquesta faixa mètrica per no estavellar-se contra una paret. Durant el procés s’emmirallava en Palau i Fabre, quan deia que si no hagués estat poeta i dramaturg hauria estat un assassí o un demagog. Arran d’una ruptura amorosa, Carles Rebassa engega la formulació de sentiments, mirades i exhalacions de l’esperit amb els poemes, que es repeteixen i s’amplien com una obsessió, un mirall esquerdat, una reiteració, un autoretrat que muda. El sonet és una forma clàssica que demana màxima precisió i coherència formal, però alhora permet irradiar significats i amplificar expressions quotidianes, lluites socials i personals, soliloquis i manifests. Sons bruts és un llibre d’amor i de mort, els dos materials d’aprenentatge i de conversa de la vida humana.
Poeta i escriptor de Palma. També ha escrit sota l'heterònim Bartomeu Matagalhs (Poezies, 2001).
Ha publicat els poemaris Requiescat in pace (1998, amb Pere Perelló), Poema B (2006), Els joves i les vídues (2006, premi Ausiàs March de poesia), Pluja de foc (2016) i Sons bruts (2018, premi Carles Riba de poesia).
Amb la seva primera novel·la, Eren ells (2016), guanyà el premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler i el Ciutat de Barcelona de literatura catalana.
Col·laborà braç a braç amb Antoni Artigues i la companyia Mag Teatre, a través de la qual escenificaren obres de Joan Oliver, Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, etc. També ha treballat amb el músic Toti Soler, concretament a l'espectacle Un home reparteix fulls clandestins (2004), un homenatge a Brossa. Tornaren a coincidir a l'espectacle Deu catalans i un rus (2005).