Un escriptor vell que veu com el temps se li escurça entrega al seu veí una sèrie de notes amb els plantejaments argumentals de les novel·les que ja no podrà escriure. El jove intenta posar-hi ordre, tot reflexionant sobre les possibilitats de les històries. Així passa a formar part, sense saber-ho, del procés d’escriptura. Testament és l’obra més ambiciosa de Joaquim Carbó. Veiem com els seus dots innats d’observació i la seva passió desmesurada per la fabulació es donen la mà amb tota una polifonia de gèneres i estils, des del relat neorealista fins a la ucronia, des de la novel·la històrica fins al costumisme de barri tan grat a l’autor, tot adobat amb una perspectiva plena de melancolia i nostàlgia.
Joaquim Carbó va néixer el 1932 a Caldes de Malavella, el poble de la seva mare, però ha viscut sempre a Barcelona. Lector de qualsevol paper imprès, s'inicia com a narrador a finals dels anys cinquanta, a les acaballes del realisme social, i hi aporta certa dosi d'humor (Els orangutans, 1967). Vinculat a Cavall Fort des del primer número (1961), forma part del consell de redacció de la revista i desenvolupa una extensa dedicació als llibres per a infants i joves, que alterna amb narracions i novel·les per a adults (és a punt d'arribar al centenar de títols). És un històric del col·lectiu Ofèlia Dracs. Treballa en el moviment associatiu dels escriptors. Va coordinar el sector del llibre infantil del Congrés de Cultura Catalana. És soci del PEN i va formar part de les primeres juntes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). L'any 2002 va rebre el premi Memorial Jaume Fuster pel conjunt de la seva obra.
Quatres projectes inconclusos serveixen a Joaquim Carbó per dibuixar la història d'un vell escriptor que podria ser la seva, a partir de la mirada nova d'un jove. Una novel·la històrica d'un castrati, un retrat de la Barcelona dels 60-70 amb pinzellades de memòries, una ucronia de la Guerra Civil i el costumisme de La vorera són les novel·les en potència que ja mai ho seran i que es troben en diferents estats de desenvolupament. En alguns casos podrem llegir fragments del resultat final, com en el cas de La vorera, gairebé enllestida, i en altres només declaracions d'intencions i accés a la documentació de suport, com en el cas de la ucronia. Ningú pot posar en dubte el mestratge de l'autor, i Testament, té el valor afegit de permetre'ns accedir al taller de l'artesà, tafanejar la seva caixa d'eines i veure'l treballar.