What do you think?
Rate this book
Entre Ítaca i Icària: Reflexions sobre Catalunya, Espanya i les esquerres
Reflexions sobre Catalunya, Espanya i les esquerres.
Aquest llibre estableix una reflexió sobre l'experiència viscuda en els últims anys de tensionament polític entre Catalunya i Espanya i el decurs del catalanisme popular i d'esquerres en temps incerts. Es tracta en aquest sentit d’analitzar el que hem viscut a cavall de Barcelona i Madrid i establir quins futurs possibles podem albirar i pels quals val la pena seguir construint.
- GenresNonfiction
231 pages, Kindle Edition
Published April 4, 2019
3 people are currently reading
21 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
November 26, 2019
Cuando necesito entender algo de verdad, siempre me echo a los brazos de un libro porque nada como un texto largo que profundiza en una tesis concreta; cuando es una cuestión política, lo mejor es leer las diferentes perspectivas sobre la cuestión, por eso leí el Diccionario de lugares comunes sobre Cataluña: Breviario de tópicos, recetas fallidas e ideas que no funcionan para resolver la crisis catalana, escrito desde la perspectiva torticeramente denominada constitucionalista, y ahora leo este, más cercano a las ideas que creo que tengo, y al que debo hacerle la típica crítica izquierdista: no nos vamos a poner de acuerdo ni para atrás y no vamos a llegar al público objetivo mientras la discusión se mantenga en términos academicistas. Tampoco digo que el discurso populista sea el más correcto, pero a veces en Roma se necesitaban dictadores (entiéndase la metáfora en sus términos).
Algunas de las posturas presentadas me han parecido correctas; otras, sobre todo las del debate entre alianzas con la izquierda española o el independentismo catalán de cualquier color, me han parecido bien presentadas pero las segundas me chirrían en sus presupuestos. La mejor, la que desviste la posible entrada de la derecha extrema en las instituciones como una cuestión con cabida en el ámbito constitucional, sobre todo al compararla con la situación homóloga de la extrema izquierda en el pasado (ya que esta obra es anterior al preacuerdo de Gobierno entre el PSOE y Unidas Podemos).
Salgo más iluminado en algunas cuestiones; salgo más confuso en otras. Y, al final del día, mantengo mi posición respecto a esta historia, probablemente porque me hago mayor.
Algunas de las posturas presentadas me han parecido correctas; otras, sobre todo las del debate entre alianzas con la izquierda española o el independentismo catalán de cualquier color, me han parecido bien presentadas pero las segundas me chirrían en sus presupuestos. La mejor, la que desviste la posible entrada de la derecha extrema en las instituciones como una cuestión con cabida en el ámbito constitucional, sobre todo al compararla con la situación homóloga de la extrema izquierda en el pasado (ya que esta obra es anterior al preacuerdo de Gobierno entre el PSOE y Unidas Podemos).
Salgo más iluminado en algunas cuestiones; salgo más confuso en otras. Y, al final del día, mantengo mi posición respecto a esta historia, probablemente porque me hago mayor.
June 24, 2019
El llibre és una conversa entre Joan Tardà i Xavier Doménech poc després de les eleccions d'Andalusia del 2 de desembre de 2018 a casa de la periodista Àngels Barceló, que modera, pregunta i intervé de manera professional i incisiva tot endreçant i orientant aquest llibre-debat tant singular.
En la conversa s'aborden diverses qüestions, com ara què és el catalanisme, el paper de les esquerres o el de l'espai polític de CiU, la monarquia i l'ineludible debat entre independència/reforma constitucional/plurinacionalitat. Finalment a la cinquena part arriba un capítol essencial: "Les solucions".
Un debat entre dos homes d'esquerres, honestos, profunds coneixedors de la Història de Catalunya i Espanya (la conversa està farcida d'exemples històrics) i, a més, bones persones. Dos homes frontissa entre dos móns que, sobre el paper, s'haurien d'entendre però que en la realitat estan clivellats de prejudicis, malentesos, malvolences i la maledicció centenària de la divisió de l'esquerra. Tardà i Doménech tenen més punts d'acord que de desacord i comparteixen que el futur de Catalunya i Espanya, estretament relacionats, passa per la República/ques i la sobirania del "demos" a que tots dos donen molta importància. Aquest escenari ha de passar necessàriament per la col·laboració entre els dos espais polítics que representen Comuns i l'independentisme d'esquerres.
Anoto finalment una citació de Xavier Doménech amb la que hi estic totalment d'acord: "Crec que hi ha, malgrat les contradiccions a nivell d'Estat, un nucli d'aliança forta possible que passa per Catalunya, que és el nucli d'aliança que, en el camp del catalanisme passa pel que ha estat el catalanisme popular i d'esquerres. Jo soc dels que penso que aquesta tradició és la que ha configurat de veritat el país, ha configurat la idea d'un sol poble, ha configurat la possibilitat de construcció de l'emancipació social, de l'emancipació nacional. I crec que aquest és el nucli bàsic de l'aliança pensada en termes catalans. I per mi això significa ajuntaments -i evidentment l'Ajuntament de Barcelona és clau-, i també significa en un futur molt immediat la Generalitat de Catalunya" (pàg. 218).
Es fa feixuc llegir aquest paràgraf després de l'elecció de l'alcaldessa de Barcelona el 15 de juny de 2019. Malgrat això, com es desprèn de les pàgines del llibre i com sovint deia el mestre Fontana, cal perseverar.
En la conversa s'aborden diverses qüestions, com ara què és el catalanisme, el paper de les esquerres o el de l'espai polític de CiU, la monarquia i l'ineludible debat entre independència/reforma constitucional/plurinacionalitat. Finalment a la cinquena part arriba un capítol essencial: "Les solucions".
Un debat entre dos homes d'esquerres, honestos, profunds coneixedors de la Història de Catalunya i Espanya (la conversa està farcida d'exemples històrics) i, a més, bones persones. Dos homes frontissa entre dos móns que, sobre el paper, s'haurien d'entendre però que en la realitat estan clivellats de prejudicis, malentesos, malvolences i la maledicció centenària de la divisió de l'esquerra. Tardà i Doménech tenen més punts d'acord que de desacord i comparteixen que el futur de Catalunya i Espanya, estretament relacionats, passa per la República/ques i la sobirania del "demos" a que tots dos donen molta importància. Aquest escenari ha de passar necessàriament per la col·laboració entre els dos espais polítics que representen Comuns i l'independentisme d'esquerres.
Anoto finalment una citació de Xavier Doménech amb la que hi estic totalment d'acord: "Crec que hi ha, malgrat les contradiccions a nivell d'Estat, un nucli d'aliança forta possible que passa per Catalunya, que és el nucli d'aliança que, en el camp del catalanisme passa pel que ha estat el catalanisme popular i d'esquerres. Jo soc dels que penso que aquesta tradició és la que ha configurat de veritat el país, ha configurat la idea d'un sol poble, ha configurat la possibilitat de construcció de l'emancipació social, de l'emancipació nacional. I crec que aquest és el nucli bàsic de l'aliança pensada en termes catalans. I per mi això significa ajuntaments -i evidentment l'Ajuntament de Barcelona és clau-, i també significa en un futur molt immediat la Generalitat de Catalunya" (pàg. 218).
Es fa feixuc llegir aquest paràgraf després de l'elecció de l'alcaldessa de Barcelona el 15 de juny de 2019. Malgrat això, com es desprèn de les pàgines del llibre i com sovint deia el mestre Fontana, cal perseverar.
Displaying 1 - 2 of 2 reviews