El que cal entendre és que el significat de les imatges sempre l'hem entès aturat, fix i clavat a la paret. Amb Perejaume, i sobretot amb els transports que ha dut a terme, el que tenim és un intent d'alliberar aquests significats per posar-los en un sistema de circulació, tot arrossegant-los per una orografia molt particular. Això els obliga a tenir accidents, trobades i topades que exerceixen una violència productiva sobre el sentit que tenien adjudicat. Dit de manera molt sintètica, això és el que alguns han anomenat el pas d'un significat objectiu a un de trajectiu. No podem oblidar que aquesta mena de transports, per a Perejaume, constitueixen una modalitat d'escriptura. Ell és el representant del que podríem anomenar una escriptura total. Una escriptura que es desplega caminant, dibuixant o parlant, i que es fa vivint. És una escriptura que exigeix sortir dels espais que sovint protegeixen les imatges. Un cop a la intempèrie quedaran exposades a l'embat de l'imprevisible.'
És un llibre estrany. Cal llegir-lo a poc a poc, però no tan a poc a poc com he fet jo. No és ben bé un assaig, ni un llibre de viatges. És una obra inqualificable, una valoració sobre el llenguatge, sobre la natura, el paisatge....
Cultura, natura, llengua, tradició... el nostre millor artista, Perejaume, és també el nostre millor escriptor. I aquest, crec, és un bon llibre per començar a submergir-se en el seu món.