Barcelona, 1952. En Pachi Saura fa més d'un any que s'ha traslladat a la ciutat per estudiar a l'Escola de Belles Arts. Instal·lat en un cau prop de la Plaça Real, mira de construir la vida que ha somiat lluny dels dictats familiars. Els primers mesos comparteix el plaer de l'existència i de la música, una de les seves grans aficions, amb algunes noies del barri que li fan de model a canvi de pocs diners. A través de la seva mirada transforma la misèria que l'envolta en petits tresors, en una recerca quasi obsessiva de la bellesa. Però dues dones marcaran per sempre el seu destí: la Neus, casada per agraïment, a qui en Pachi rescata de la càrrega de la Guàrdia Civil durant la vaga general del 12 de març de 1951. I l’Àngels, filla d’un editor exiliat a França, intel·ligent i d’una bellesa andrògina per la qual sent una atracció que va molt més enllà de la pulsió entre sexes. Un profund secret els uneix, però hauran de passar molts anys perquè la veritat els trobi i descobreixin la seva resposta.
La felicitat depèn de la qualitat dels records o de la fortalesa per suportar-los? L’art és una forma de concentrar-se en la bellesa i defugir l’horror, o és una eina per transformar la realitat? Sabran algun dia els vencedors el que és la derrota? I finalment, la gran pregunta, si l’amor ho és tot, per què ha de tenir límits?
Entre el cel i la terra és una novel·la que deixa sense alè en un magnífic exercici literari que sorprendrà. Els secrets només són presents als ulls de qui els guarda i els veu créixer invisibles, fins que s’alcen com murs al seu voltant.
És un llibre que comença amb un ritme lent i que costa d'entrar. Un cop hi entres és molt bonic i emocionant. És una novel·la amb tanta càrrega històrica i plena de detalls que et sembla que els seus protagonistes han d'haver existit de veritat. És un llibre ple de música. Els que eren joves als noranta els portarà grans recórds.
Entre el cel i la terra segueix la historia de tres personatges principals al llarg del temps. Tres personatges relacionats amb l'art i de vida bohèmia.
És un llibre on hi ha molta informació i diferents personatges, al principi costa de situar-se però un cop hi entres no el pots deixar. Fas un recorregut per la història del nostre país, tot passant per la literatura, l’art i sobretot per la música, aquest llibre està ple de música a cada pàgina. Els personatges estan treballats, al final semblen reals i els hi agafes carinyo. La primera part del llibre és més lenta la segona part té un ritme més ràpid, tot i així és un llibre que és llegeix fàcil ja que enganxa molt. El recomano.
He acabar el llibre i ha sigut preciós. Era la primera vegada que llegia aquest autor i la veritat és que ha valgut molt la pena. He plorat, he rigut, m’he enfadat, he viscut un munt d’emocions i estaria encantada de tornar-les a viure-les.
A més, he pogut repassar alguns temes d’història, ja que feia referència a situacions que van ocurrir fa uns quaranta anys.
No li poso 5 estrelles perquè a vegades era una mica pesat i em feia un embolic amb alguns personatges. Però el final ha estat bestial.
3’5 Partim de que no soc del tot objectiva i ho sé però… Realment potser no sigui una gran historia però és una historia que respira i això importa… Els marcs són casa i les époques son plenes de relats que he sentit tant a la meva avia com a la meva mare… I no fets que hem llegit en llibres tots no… sino moments que varen viure en el seu dia a dia dins lepoca els que la visqueren (concerts, sortides…). Per a mi ha estat un llibre en el que he pogut llegir la influencia d’altres histories, i que en si mateix mha semblat conex, ben escrit i lleuger.
La passió per la música i la virtut d'escriure es mesclen a aquest llibre. Realment m'ha encantat com els diferents personatges mostren passió per allò que senten i volen lluitar per aconseguir-ho. Que la música i la literatura ens acompanyin a aquells que tenim aquestes passions.
La verdad es que si no me lo hubiesen regalado no creo que me hubiese animado a comprarlo, porque el tema del que trata no me suele llamar la atención. Por suerte, no desistí en la lectura y seguí avanzando. Y menos mal que no dejé de leerlo, porque me enganchó de tal forma que me era imposible parar de leer. De hecho, a veces tenía que parar (aunque no quisiera), porque tenía que dormir o desayunar.
PDS Historia de dos germans que no es coneixen ni saben que són germans. El pare ( Pachi) va compartir una part de la seva vida amb le seves respectives mares i coneix l’existència de la filla però no del fill. Els joves es troben per atzar i desvetllen l’entrellat de les seves històries.
Sin duda, la gran protagonista de la historia es la banda sonora que es acompañada por la historia de estos personajes que se van cruzando. Me costó un poco ubicarme en las tramas paralelas. Creo que es una historia muy variable, con algunos momentos en donde te engancha el argumento, pero que en otros te hace perder el interés.
Una historia a ratos un poco forzada y a la que le sobran algunas páginas para mí gusto, eso sí, está muy bien escrito. Lo leí porque el autor era quien era y sentí curiosidad, no lo tenía yo controlado como escritor, solo como músico.