Nos hallamos en una época en que las imágenes y los datos, que compartimos a través de todo tipo de dispositivos tecnológicos, condicionan tanto nuestra vida privada como la dinámica de la esfera pública y la de las comunidades. Podríamos decir que el mundo ya es una interfaz virtual.
En el siglo xx, la fotografía, el cine y, sobre todo, la reproducción y reutilización de imágenes pusieron de relieve una determinada forma de leer el pasado y el presente; ahora, el presente se manifiesta a través de la virtualidad simbólica, y este ensayo explora sus efectos en nuestra vida hiperconectada.
Ingrid Guardiola cree que tenemos que hacer frente a los dictados hegemónicos neoliberales y al individualismo extremo que resulta de la mercantilización de la mirada. Y obre caminos, desde prácticas que surgen en los márgenes de las inercias del poder, para pensar el papel de las tecnologías en la generación de nuevos imaginarios colectivos, en la participación social y política, y en la necesaria reapropiación compartida del espacio público.
Ingrid Guardiola Sánchez (Girona, 1980) és una realitzadora, productora i assagista cultural catalana. Des d'abril de 2021 és la directora del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona.
Anàlisi profund de com ens hem convertit en la distopia més perversa que mai no ens hem atrevit a mal somiar i algunes reflexions lúcides sobre alternatives al curs que segueix la civilització decandent en la que habitem. Un llibre que et carrega de motius per ser antisistema si encara no ho eres. Per llegir-lo i tenir-lo ben present en el nostre dia a dia.
tot i que m’ha semblat intel·ligent i interessant, en acabar m’ha quedat un sentiment de decepció trista. no sé si esperava més o si simplement esperava una altra cosa.
m’ha agradat: quan parla de la ciutat i del turisme, de literatura, del llenguatge com a eïna de producció de valor.
no m’ha agradat: el to tan violentament moderat en certs punts, la conclusió sobre la comunitat a venir, la falta d’explicació o d’aprofundiment als primers capítols, la sensació -de vegades- de no llegir res de nou.
L'assaig m'ha semblat un recull de moltes notes que analitzen l'estat de la qüestió (el món!?) des de masses angles i tenint en compte masses punts de vista.
És un text que apunta a tort i a dret, quan el que vols és que se centri en temes concrets. Voldria tot un llibre seu sobre els herois i antiherois, o sobre el turisme. Però no, en 250 pàg. passa per Twitter, cinema alternatiu dels 70's, foto, etc, i moooolt name dropping.
La part final és la que m'ha semblat més estimulant. Del final m'ha entusiasmat quan diu que els "opinadors" s'han transformat en "odiadors". Llàstima que no ho analitzi amb deteniment, sobretot perquè pàgines més lluny, parlant de Bartleby, afirma que "la possibilitat de dir 'no' no entra a l'equació, qualsevol negativa és titllada de maleducada, de provocació, contra el sistema". Aquí hi veig xixa.
Per últim, tinc la sensació que tot el llibre es construeix al voltant d'una idea que se'm fa estranya, com si l'autora ens digués que les interfícies entre nosaltres i el món són una cosa d'ara, i no una mena de fatalitat eterna, que s'ha anat refinant i fent cada cop més complexa.
Comença bé i és interessant però el vocabulari sovint es recargola i s'embranca en adjectius poc comprensibles per un lector mitjà com jo. No li puc perdonar que defineixi els jocs olímpics com un "esdeveniment ludicofestiu", i fins aquí. També es veritat que despres de llegir-lo ha baixat bastant les hores que passo al mobil.
Me ha gustado muchísimo. La manera clara y directa de Ingrid de explicar hasta los conceptos más complejos consigue que sea un ensayo muy agradable de leer. Es refrescante aprender sobre algoritmos, no-lugares y comprender mejor el mundo virtual en el que nos movemos a diario.
Soc poc academicista, però el llibre m'ha entrat bé perquè el tema el trobo molt interessant. Podria dir que m'ha agradat més el fons que la forma. Guardiola fa un recorregut transversal dels significats i significances de la imatge, les dades i la comunicació en general.
Com que a vegades l'anàlisi és molt precisa i parla de referents concrets, es troben a faltar escenaris que han cobrat rellevància en els darrers cinc anys —l'assaig és del 2018 i jo l'estic llegint el 2023— com ara els reels d'Instagram, les stories amb filtres facials en temps real, els generadors de continguts assistits per intel·ligència artificial (Dall-e, Midjourney, ChatGPT…), els NFT, el metavers, l'auge de les videotrucades arran de la pandèmia, els verificadors o caçadors de notícies falses, els sistemes de reconeixement facial a escala… Segurament l'autora hi tindria molt a dir.
A mi m'han agradat especialment els paral·lelismes amb la pràctica artística i un cert to activista/esperançador/progressista/esquerranós que dona utilitat al relat i convida a resistir l'embat social i ser crític amb el nostre propi ús de les [noves?] tecnologies.
Un assaig que ens fa de mirall sobre el què ens hem convertit com a societat envoltada de pantalles. L’autora fa una reflexió sobre l’ús (i abús) de les imatges avui dia i al llarg de l’últim segle i de com la virtualitat ens ha convertit en mercaderia a favor de la lògica capitalista i ens aboca a una falsa idea de comunitat.
Pensadora molt fina, ja era hora, i ja en tenim cada vegada més exemples, de demostrar que el català pot servir per a alguna cosa més que per parlar de temàtiques autòctones i locals. Breu però molt interessant assaig.
Nos recomendaron esta obra para Crítica de la Cultura y, desde entonces, siempre la tengo a mano, es imprescindible como radiografía de nuestra sociedad . Por otro lado, el trabajo evidente que hay detrás de este ensayo es impresionante. Toda mi admiración a esta mujer... Y si pensáis que esto es pesimista, leed La Era del Vacío y pensaréis que Ingrid Guardiola es autoayuda.