Que la vida al nostre bellíssim i blavíssim planeta Terra és fràgil, ens ho recorden constantment el cinema i la literatura, que han imaginat -sovint amb escasses dosis de ciència- tots els escenaris possibles de destrucció i l'impacte d'asteroides, les pandèmies globals, la invasió d'extraterrestres, el canvi climàtic, la rebel·lió de les màquines intel·ligents... Per a la humanitat, el color del futur només pot ser negre. Però, i si passem totes aquestes amenaces catastròfiques pel sedàs de la ciència i l'humor? És el que han fet Màrius Belles i Daniel Arbós -carregats de coneixements i arguments científics- per escriure un llibre que ens posa els pèls de punta i, un segon després, ens fa pixar de riure; i dos segons més tard, ens fa cagar de por; i tres després, no som capaços de controlar les rialles.
Ensenya moltes coses impprtants que no sempre es tenen presents i que jo penso que si no ens ho fem mirar una mica el nostre futur i el de la terra no va cap a bon camí