"El poble gris, en el fons, és un llibre tan aterridor com Els sots feréstecs d’en Casellas": així sentenciava la crítica l’aparició de l’obra. Aterridor, terrible i devastador, són adjectius habituals en les ressenyes que van acompanyar la publicació. El poble gris (1902) és un recull de trenta narracions en les quals la mirada irònica, relativista i escèptica que les recorre de cap a cap, actua de filtre homogeneitzador. Són mostres representatives de la literatura de viatges amb què l’artista es va iniciar en el terreny de la literatura i que mai no va deixar de conrear. És una visió de la realitat més punyent com més efectiu és el joc literari que proposa l’obra, amb la construcció d’una veu narrativa distanciada, subtilment irònica, que constitueix un gran encert.
Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista. Va iniciar la seva carrera creativa com a pintor, i amb posterioritat es va dedicar a la literatura amb més de noranta títols de tots els gèneres. En teatre, primer va fer petits monòlegs i, de seguida, obres com L'alegria que passa (1891) i El Jardí abandonat (1900), d'alt contingut simbolista. Format a París, va ser un dels precursors del modernisme a Catalunya, amb plataformes com El Cau Ferrat, a Sitges, o Els Quatre Gats, a Barcelona. Es va convertir en un dels escriptors més reeditats de la seva època. D'una de les seves novel·les més conegudes, L'auca del senyor Esteve (1907), en va fer una versió teatral, que ha esdevingut un clàssic del teatre català.