Satèl·lits

by Elisenda Solsona

Una nit, sense avís previ, la lluna no surt. Sota aquest cel inesperat transcorren vuit històries íntimes sobre separacions i retrobaments, narracions prenyades d’una bellesa estranya en què no hi manca el punt de fuga màgic. Històries com la dels amants que es busquen per una estació d’esquí abandonada durant la nit més fosca, o la del nen albí que espia el cel amb el telescopi del seu veí; com la de la noia a qui totes les amistats li recomanen que se separi, o la del primer sopar a casa els pares de la parella, una família amb uns rituals pertorbadors. Uns arguments brillants, on res no és el que sembla, que assenyalen la incomprensió mútua com l’escull amb què topen, una vegada i una altra, les relacions humanes.

Genres: Fantasy

221 pages, Paperback

Published May 1, 2019

About the author

Elisenda Solsona Margarit (Olesa de Montserrat, 1984) és escriptora i professora de secundària. És llicenciada en Humanitats i Comunicació Audiovisual. Té el Màster en Escriptura Cinematogràfica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha cursat diversos cursos a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i a l'Obrador de la Sala Beckett.

Reviews

[Colton Walworth · Rating 5 out of 5]

Una nit, la lluna no surt i el món torna boig. Amb aquesta premissa d’enllaç entre els vuit relats del recull, un portal de màgia obert i l’autora tracta temes molt diversos com el desig de ser un pare, l’obsessió pel reconeixement artístic, l’amor, expectacions equivocats i entre altres. Els relats són ben escrits amb personatges interessants i descripcions bastant poètiques. Alguns dels relats tenen punts del fantàstic més pronunciats que altres. Per raons diferents em van agradar tots els relats. Uns dels relats és bastant dur de llegir i em va fer plorar. El primer relat del recull va guanyar el Premi Ictineu per millor conte i el recull va guanyar per millor antologia. Són ben mereixedores d’aquests premis.

Moltes gràcies!

[El Biblionauta · Rating 4 out of 5]

No es tracta d’allò que entendríem per una novetat exactament recent, ja que el primer llibre de narrativa d’Elisenda Solsona du des de mitjans de maig a les llibreries, però sí que és un llibre fresc i tremendament recomanable per aquestes dates de canícula intensa que ja patim. Així que, malgrat tot, entenem que aquesta ressenya arriba en un moment ben oportú.

Podeu llegir completa la ressenya de Daniel Genís a: https://elbiblionauta.com/ca/2019/07/...

[Marc Pastor · Rating 4 out of 5]

Quina força té l'Eli. Amb un estil aparentment senzill però robust, l'Elisenda Solsona construeix uns relats units per l'absència (de la lluna, però també de molts vincles) i la dependència (de la lluna, però també de molts vincles), alguns de més breus (que són els meus favorits) i d'altres més extensos (que són emocionalment esgotadors).
Més màgic que fantàstic, la desaparició de la lluna no és tan important com endevinar que els satèl·lits som nosaltres.
El meu preferit: el dels coloms.

[Edgar Cotes Argelich · Rating 4 out of 5]

Tota una sorpresa, la veritat. Solsona té un estil meravellós, amb un català senzill i efectiu que flueix. I també ens planteja unes històries i unes situacions originals, que et desperten la curiositat des de la primera línia. Potser m’hauria agradat una mica més d’especulació i d’explicació del fenomen de la desaparició de la lluna, però aquest misteri és també la gràcia del llibre. Com totes els reculls de contes és irregulars i n’hi ha millors que d’altres, em quedo amb el relat dels coloms, segurament, m’ha produït in fàstic semblant a un famós conte de Calders. És una lectura més que recomanable que segur que té molt números de sortir nominada als Ictineu de l’any vinent.

[Carme A. · Rating 2 out of 5]

De lectura àgil i agradable (només puntualment repetitiva) la proposta de Solsona és, malauradament, un poc “hit and miss”. Del recull de contes hi ha dos de destacables, tres a molt estirar. La resta són prescindibles: es sacrifica el sentit global de la trama —present en els moments més brillants de Satèl·lits— pel xoc fàcil, una mancança que seria més fàcil d’ignorar si l’estil de la prosa fora més interessant. Ara bé, els que són bons, ho són molt: cada element encaixa delicadament amb la resta. Espere de debò que Solsona continue publicant després d’aquest primer recull. La seua capacitat per a imaginar móns, situacions fantàstiques i realitats altres promet.

[Raül · Rating 3 out of 5]

Històries que busquen un gir final sorprenent, però que no sempre ho aconsegueixen. Històries de parelles estranyes, amb relacions complicades. Em sembla que en totes les històries hi ha algú que fuma; té això algun sentit o intenció? Els primers relats no m'han agradat tant com els darrers, i aquest fet m'ha generat des de l'inici cert desagradament. En general, tampoc no m'ha agradat l'estil.

Engranatges, 2*
Rems, 2,5*
Vies, 3,5
Finestres, 3*
Balls, 4*
Sals de bany, 3,5*
Closques, 3,5*
Reixes, 4*

Premi Ictineu 2020.

[Antoni · Rating 3 out of 5]

És culpa meva, d'això n'estic del tot segur, però m'ha costat horrors connectar amb la prosa de l'Elisenda Solsona. Resulta molt interessant com l'autora lliga els relats a partir d'un esdeveniment ben estrany: la desaparició de la lluna és un fil narratiu que arrossega tots els seus personatges cap a un tour de force de sensacions i sentiments sovint autodestructius (els somnis muten en malsons), una espiral que per moments m'ha arribat a esgotar. Malgrat l'aparença simple alguns relats se m'han travessat. Crec que tot es deu a una evident falta de connexió que s'ha allargat fins a gairebé el final.

No em malinterpreteu pas! Els relats estan molt ben escrits: els seus textos són senzills, moltes vegades poètics, amb frases curtes que potser abusen de la reiteració (com si fossin mantres) i amb una innegable obsessió pels detalls més insignificants. I és que res és el que sembla en els textos de l'Elisenda Solsona: els mots, les lletres, amaguen capes d'una realitat fosca que sovint no es pot copsar.

No puc deixar de comparar-lo amb un altre llibre publicat pels nois de les Males Herbes, 'El parèntesi esquerre' de Muriel Villanueva, que en aquest cas sí que em va emocionar (notabilíssima novel·la, per cert). Malgrat tot m'he arribat a creure la història del Pere i l'Aveline, he gaudit de la intimitat de la Júlia i la Berta, m'he emocionat amb el Miquel i el seu fill i he connectat (aquest cop sí!) amb l'Alícia i la Violeta. En canvi no he arribat a entrar en alguna de les històries i d'altres personatges no me'ls he cregut ja d'entrada.

És una pena que l'amargor d'alguns bocins sovint ens espatlli la resta de l'àpat però sospito que amb 'Satèl·lits' m'ha passat precisament això. Crec que caldrà llegir un nou llibre de l'Elisenda per recuperar la il·lusió pels seus relats curts. Tant de bo no es faci esperar.

1) Engranatges 2/5
2) Rems 3/5
3) Vies 3/5
4) Finestres 4/5
5) Balls: 1/5
6) Sals de bany 4/5
7) Closques 3/5
8) Reixes 4/5

[La Central · Rating 4 out of 5]

"Elisenda Solsona ens ofereix una experiència il·luminadora en la foscor d’un cel en el que, una nit, no surt la lluna. A partir d’aquesta premissa l’autora teixeix una atmosfera desconcertant a través dels vuit relats d’aquest recull, carregats d’un encant colpidor i sorprenent. Un fotògraf persegueix frenèticament tot allò que no es deixa veure. Un vell pescador recorda amb deler i remordiments la seva enamorada. Una jove es veu sotmesa a una transformació salvatge després de conèixer a la pertorbadora família de la seva parella. Un nen albí s’escapa de la seva mare controladora cada nit per observar la lluna amb el telescopi del seu veí i trenta anys més tard s’haurà d’encarar amb la fràgil veritat d’aquelles trobades nocturnes.
L’absència de la lluna il·lumina l’abisme universal que ofusca les nostres relacions interpersonals i l’autora crida els lectors a acompanyar els personatges en busca de l’única possibilitat de claredat, que es troba en les ombres del turment que els obsessionen al llarg dels anys i d’aquestes històries. Quan desapareix la lluna, desapareixen el desig, la transparència i la confiança però alhora també desapareixen la vergonya i els dubtes, que se’ns escolen entre els dits, per acabar desemboirant, en un viatge del que no és fàcil retornar, els fonaments de la incomprensió humana. Solsona ens mostra que, en una realitat on hi manca la lluna, tot allò existent pot ser més excepcional que a la fantasia i, des de l’escriptura de l’autoconsciència, ens instiga a centrar l’atenció en les forces emocionals que ens atrauen i ens fan gravitar els uns al voltant dels altres". Clara Rosell

[Enric Herce · Rating 4 out of 5]

Quan la lluna desapareix qualsevol cosa pot passar i l'inesperat sorgeix de temes tan quotidians com el desig d'adoptar, el món de la parella i els sogres, les relacions entre germans i veïns o unes simples colònies d'estiu. El que més m'ha sorprès d'aquest recull és el talent de l'autora per crear atmosferes inquietants, per generar la sensació que alguna cosa està a punt de succeir. Quan aquesta finalment es produeix, el lector és lliure de decidir si ha sigut testimoni d'un fet terrible o d'un miracle.

[Mireia Crusellas · Rating 4 out of 5]

La nit en la qual la lluna desapareix és el punt en comú de tots els relats, però també ho són les relacions familiars. L'escriptora utilitza un estil molt senzill a l'hora d'escriure i una facilitat extraordinària per convertir les frases en imatges. Llegint els relats he plorat, he tingut ganes de vomitar, he experimentat sentiments molt diferents.

[maria · Rating 4 out of 5]

buenuuuu, em va agradar molt més mammalia si us he de dir la veritat. els contes com a concepte em costa una mica agafar-los però ho anirem treballant suposo. alguns contes no els he acabat de pillar, deu ser perquè alguns me'ls he llegit una mica en diagonal. en fi, el meu preferit ha sigut el de reixes crec. poc més, llegiu-vos-el eh!

[Mireia · Rating 4 out of 5]

Històries originals i especialment tètriques, crues en ocasions i adictives totes elles. Llegir-lo per la nit ha creat una atmosfera molt inquietant, també us ho dic.

Un 4,3.

[Natàlia Juan Abelló · Rating 4 out of 5]

M’ha encantat. La màgia envolta tots les contes i a la vegada dóna vida a personatges amb emocions, records i relacions molt reals.

[Carlos García Cádiz · Rating 4 out of 5]

Uns relats que juguen perfectament amb la línia que hi ha entre la realitat i la ficció per mantenir una tensió asfixiant i sorprendre al lector.

[Nandes · Rating 4 out of 5]

Molt bo, alguns relats m'han tocat molt la fibra.

[Víctor Juan abelló · Rating 4 out of 5]

Satèl·lits és un llibre preciós. Tots els seus contes giren al voltant d'una nit on la lluna no surt, i això ja els hi dóna una màgia molt especial. Històries molt molt humanes, sobre relacions, sobre el passat, escrits amb molta personalitat, talent i tendresa. Una autora amb un futur enorme!

[momo.casiopea · Rating 4 out of 5]

Satèl·lits és un recull de vuit relats que us deixaran clavats a la cadira. Quina potència, imaginació i posada en escena! Feia temps que tenia al punt de mira a la jove escriptora i ara entenc tot el que diuen d'ella: llarga vida a noves veus, trencadores, úniques i amb ganes de posar-ho tot cap per baix.

Tots vuit relats tenen un mateix punt de sortida: la lluna no ha sortit, ha desaparegut. I tots ells tenen un punt inversemblant, fantàstic i tenebra que m'ha encantat. El primer, amb el rerefons d'una estació d'esquí abandonada, ja ens avisa de tot el que vindrà! I la zebra, ai la zebra de la coberta que a l'interior ens farà abraçar a una jove molt jove a un campament d'estiu. Perquè menció especial es mereixen tots els personatges que lluiten contra els cànons, les esperances i el què s'espera d'ells. Així que sí, us recomano molt aquest recull de petites i inquietants històries!

[Sergi De la cruz · Rating 4 out of 5]

Quina frescor, magnetisme i enginy. L'he llegit amb dues tirades i cap relat deixa indiferent. Una qualitat molt regular amb un fil conductor subtil que adopta més o menys protagonisme. Emocionalment esgotadora en aquells relats més llargs i molt aguda en aquells més breus. Gran troballa!

[Isto360 · Rating 4 out of 5]

Molt bé! Contes que mesclen surrealisme, quotidianitat i elements una mica violents o incòmodes. Molt fi, sempre amb sorpreses preparades i moments introspectius. A vegades una mica sàdic, però ja va bé

[Míriam Freixas · Rating 5 out of 5]

M'encanten. Tots.

[Jordi J · Rating 4 out of 5]

Grata sorpresa! Fresc, sincer, nou, sentit... M’ha agradat molt!

[Natàlia Tomàs Anguera · Rating 4 out of 5]

3.7. Hi ha un parell d’històriques que m’han agradat molt.

[Elisabet Busquet · Rating 4 out of 5]

Històries molt colpidores.

[Hafid · Rating 2 out of 5]

Recull d'històries curtes, les que són bones ho són extremadament, les altres ... No tant, gust agredolç.

[Mercè · Rating 3 out of 5]

M'agrada l'ambient, el to i el plantejament generals del recull. A partir d'aquí, una mica com sempre, contes que bé i contes que no tant. Potser amb la sensació que cap m'ha superencantat.

[Eltostadón · Rating 3 out of 5]

la lluna només brillarà per les lesbianes

[Ramon Gil Arbós · Rating 5 out of 5]

M'ha sorprès molt. M'ha agradat molt l'atmosfera incerteses que crea a cada conte. M'ha enganxat en cada història.

[Paula López-Jurado · Rating 4 out of 5]

Els relats han sigut molt variats. Alguns m'han retorçat les entranyes, altres el cor. La majoria sento que lis faltava alguna cosa.

Ressenya completa: https://mis2spoiler.com/2023/07/12/hi...

[Elantris · Rating 5 out of 5]

L’autora aconsegueix posar-te dins cada història amb una facilitat simplement genial. Els finals no et deixen indiferent, la senzillesa amb què descriu i narra fa que experimentis tot plegat d’una manera tant intensa que només tens ganes de més! La sensibilitat encoberta que abraça cada conte i com desenvolupa temàtiques molt diferents dins de la lluna com a punt en comú demostren que l’autora no només assenyala directe cap a un futur brillant, sinó que assoleix pràcticament l’excel·lència amb una primera novel·la curta fantàstica.

[Saya · Rating 4 out of 5]

Qui em coneix sap que no m’agrada massa la fantasia que trenca les normes de la realitat per ficar-hi elements estranys sense sentit aparent (a excepció, potser, del realisme màgic de Haruki Murakami). Romance del ecuador de Brian Aldiss n’és un exemple, i aquest Satèl·lits n’és un altre i, com en el cas d’Aldiss, la nota seria d’entre un 3 i un 4. 3 perquè cap de les històries m’ha sorprès realment (ni tan sols “Balls”, la meva favorita; Junji Ito, Shintaro Kago o fins i tot Junichiro Tanizaki en tenen la culpa), i 4 perquè totes m’han deixat pensativa, també les que m’han semblat més simples, com “Engranatges” o “Vies”. Però ja se sap que, sobre gustos y colores... En qualsevol cas, llegir aquest llibre ha estat una experiència molt agradable i recomanable, i estaré atenta a més llibres d’aquesta autora.

En aquest llibre hi ha un teló de fons, que és la desaparició, sense explicació ni resolució, de la lluna, el satèl·lit de la Terra. Aquest fet canviarà les vides de diferents persones que, a la seva vegada, ja es veuen afectades per altres persones, els seus satèl·lits personals. En aquests relats hi ha una mica de tot: amor, terror, esperança, tristesa, i alguns girs inesperats que, encara que m’hagin semblat poc originals, funcionen molt bé en el seu contexte. A continuació, les meves breus anotacions sobre cada relat, com sempre amb spoilers i més dirigides a mi mateixa que una altra cosa.

“Engranatges”: No m’acaba d'agradar. No he suportat a l’egoista de l’Òscar, que m’ha recordat a un ex de fa molts anys, ni el Manel, que canvia massa de pressa de parer: primer vol tenir un fill amb l’Òscar i pox després es pregunta si no estaria millor vidu. M’ha semblat que també hi ha alguna contradicció dins el relat. El final té bastant força perquè queda obert (què dispara el Manel, l’escopeta o la càmera?) però per desgràcia no m’ha satisfet del tot perquè m’ha semblat un recurs poc original. La història de l’ossa m’ha semblat molt forçada. És com si tot el relat volgués explicar massa coses en poc temps. 2 de 5

“Rems”: Curt, bonic i tristíssim relat sobre un pescador i el seu amor perdut. Quan l’he llegit, el final m’ha confós moltíssim, i no ha estat fins més endavant en el llibre que he entès que la desaparició de la lluna havia fet que el mar hagués retrocedit. 5 de 5

“Vies”: Tot apunta a que es tracta d’una ruptura d’una parella, però no: són germanes siameses i una d’elles es vol separar, dormir sola, tenir por sola, ser independent. El gir m’ha semblat forçat; m’he sentir enganyada per la narració. De totes maneres com a reflexió sobre aquest tipus de relació, el relat funciona molt bé. 3 de 5

“Finestres”: En aquest relat s'entén que el fil conductor de tot el llibre és la lluna, que ha desaparegut. En aquest cas, la història, encara que també trista, té un final feliç de retrobament entre un pare i un fill que es van separar després de la mort de la mare. En aquest cas no hi ha gir intens, però el robatori a la masia se m’ha fet estrany. 3 de 5

“Balls”: El millor relat de tots fins ara! És una història ben estranya, on els humans es converteixen en coloms, inclosa la narradora. La descripció del fàstic que sent quan veu que els sogres han posat coloms per sopar, i com després a ella li està pujant un colom viu per l’esòfag… Quina meravella de relat grotesc! 5 de 5

“Sals de bany”: Relat de final massa previsible: un noi depressiu que escolta com la seva xicota li diu a una amiga per telèfon que el vol deixar; al dia següent, quan el llum se’n va, ell la invita a entrar a la banyera amb ell, i només quan torni la llum ella veurà tota la sang. Després dels coloms, aquest relat em sembla molt fluix i massa típic. 2 de 5

“Closques”: Relat llarg (el més llarg de tots) amb una càrrega simbòlica molt important, on es relata la infantesa d’un nen albí que passa massa temps amb el veí i el seu telescopi mirant la lluna. Història sobre secrets, abús sexual infantil, memòries perdudes i l’obsessió d’una mare per fer el millor pels seus fills, sense tenir en compte el que ells volen. No acabo d’entendre què li ha passat a l’Alfred, el germà petit del Feliu (el protagonista). I de rerefons, com a la resta dels relats, la lluna desapareguda. Se m’ha fet una mica repetitiu, i la part més fantàstica amb la tortuga Matilda se m’ha fet molt pesada, però funcionaria molt bé com a pel·lícula pels seus elements visuals. 3 de 5

“Reixes”: Per fi entenc la portada del llibre! La primera meitat d’aquest relat és genial, i seria un relat perfecte si fos cent per cent de terror, amb els llops que no existeixen… o sí? L’Alícia, una noieta amb moltíssima imaginació però en un contexte bastant negatiu d’una àvia que sempre la compara amb la seva filla morta, és un personatge rodó i el que més m’ha agradat de tot el llibre. A la segona meitat el relat canvia el to cap a una història d’amor que, encara que s’intuïa a l’inici, no m’esperava que fos el tema central. També m’ha fet recordar una mica l’episodi “San Junipero” de la sèrie Black Mirror. No m’agraden massa les històries d’amor, pero en general aquest relat és bonic. 4 de 5.