What do you think?
Rate this book
El fibló
Tres germans. Una casa. Un descobriment.
«Era possible que aquella casa, a la qual havíem anat a parar els meus germans i jo arrossegant l’ànima i que havíem trobat tan deteriorada, com un espectre del que un dia havia estat... era possible que guardés l’ànima de les coses bones del passat que s’esborrava, l’essència dels anys lluminosos, que ens connectés amb un batec latent que encara érem a temps de recuperar?».
Tres germans hereten la casa d’Alella on van créixer i decideixen anar-hi a viure. Serà el temps de la reconstrucció.
«Hi havia dies que desitjava que una rierada s’ho endugués tot, les recances, els llibres del pare amb les dedicatòries, les cadires del jardí que la mare s’estimava, la noguera malalta, les abelles».
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
«Era possible que aquella casa, a la qual havíem anat a parar els meus germans i jo arrossegant l’ànima i que havíem trobat tan deteriorada, com un espectre del que un dia havia estat... era possible que guardés l’ànima de les coses bones del passat que s’esborrava, l’essència dels anys lluminosos, que ens connectés amb un batec latent que encara érem a temps de recuperar?».
Tres germans hereten la casa d’Alella on van créixer i decideixen anar-hi a viure. Serà el temps de la reconstrucció.
«Hi havia dies que desitjava que una rierada s’ho endugués tot, les recances, els llibres del pare amb les dedicatòries, les cadires del jardí que la mare s’estimava, la noguera malalta, les abelles».
Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
- GenresFamily
304 pages, Hardcover
Published February 13, 2019
About the author
Sílvia Soler Guasch
42 books132 followersSílvia Soler Guasch (Figueres, 5 d'octubre de 1961) és una periodista i escriptora catalana.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 52 reviews
June 9, 2019
M'agrada la prosa tranquil·la i propera de la Silvia Soler, però havent llegit ja unes quantes de les seves novel·les crec que hauria d'evolucionar i arriscar-se a fer canvis. Totes em semblen el mateix...
En aquesta en particular trobo els personatges forçats al voltant d'un secret que s'intueix gairebé des del començament. Sé que el que dic va en contra de la majoria d'opinions, però l'autora té prou talent com per fer un canvi de registre i proposar coses noves als lectors. L'animo a fer-ho.
En aquesta en particular trobo els personatges forçats al voltant d'un secret que s'intueix gairebé des del començament. Sé que el que dic va en contra de la majoria d'opinions, però l'autora té prou talent com per fer un canvi de registre i proposar coses noves als lectors. L'animo a fer-ho.
June 11, 2023
M’agraden molts els llibres on la família és el fil conductor de la novel·la. L’evolució dels personatges ha sigut molt humana, encara pot haver alguns que t’agradin més que els altres. Un lectura refescant i molt recomenable.
June 20, 2019
Una vez más, Sílvia Soler me ha encandilado con sus problemas familiares, sus recuerdos y sus casas en el Maresme.
Una novela de recuerdos, de ausencias, de secretos, de una familia que no cumple con el tópico de familia feliz que nos venden las películas de Hollywood. Sientes la soledad de Laura y sus ganas de conocer por qué su familia ha estado siempre tan desmembrada y qué se esconde entre las baldas de la biblioteca. Me encanta volver a las letras de Sílvia. Otra vez, gracias por tus novelas con historias tan reales, tan sencillas pero a la vez complejas, siempre es un placer sumergirse en ellas. Más en: https://miviajeliterario.blogspot.com...
Una novela de recuerdos, de ausencias, de secretos, de una familia que no cumple con el tópico de familia feliz que nos venden las películas de Hollywood. Sientes la soledad de Laura y sus ganas de conocer por qué su familia ha estado siempre tan desmembrada y qué se esconde entre las baldas de la biblioteca. Me encanta volver a las letras de Sílvia. Otra vez, gracias por tus novelas con historias tan reales, tan sencillas pero a la vez complejas, siempre es un placer sumergirse en ellas. Más en: https://miviajeliterario.blogspot.com...
September 10, 2020
M'ha fet passar una bona estona
February 24, 2023
La valentia de tornar a unir la família que fa anys que no ho està i de crear vincles nous. Una història sobre el dol i la duresa de les relacions humanes. Amb personatges realistes i mancats d’amor. M’ha enganxat des de la primera pàgina i m’ha sorprès gratament.
May 17, 2024
Comença molt molt fluix i que costa rnganxar-s'hi però hi ha un punt que começa a accelarar-se i a funcionar. Bon exercici de simbolismes. Està bé, alguns moments bons, però està bé, passes una bona estona.
April 9, 2022
Una novel·la trista i tendra, amb personatges en moments de transició, que miren al passat per poder entendre als seus pares i seguir amb la seva vida.
July 20, 2025
Una famíla, un casa i tots els sentiments que floreixen de les relacions familiars.
October 6, 2025
Com me agrada la Sílvia Soler, és un segur per la lectura
August 22, 2022
"Al damunt del meu cap, les branques horitzontals teixien una mena de dosser que no deixava passar les primeres gotes. Un cobricel fet de confiança, d'ingenuïtat i d'amor."
"Ningú s'havia cuidat de debanar el fil i anar-lo cabdellant pacientment i amb delicadesa."
"Ningú s'havia cuidat de debanar el fil i anar-lo cabdellant pacientment i amb delicadesa."
May 25, 2025
Lo abandoné al 38%. No entiendo muy bien hacia dónde va y tampoco me atrapa su forma de estar escrito. Parece demasiado simple.
May 12, 2024
Tothom amb qui he parlat m'ha dit que aquesta no és la millor obra de Sílvia Soler i que el tema és molt repetitiu d'altres obres. I és cert que la trama s'assembla una mica massa a la de l'Estiu que comença. Tot i això, i tenint les expectatives tan baixes, aquest ha estat el llibre que necessitava per un cap de setmana de tranquil·litat i lectura. M'ha enganxat moltíssim i pràcticament l'he llegit d'una tirada. Hi he connectat potser una mica més que el primer llibre que en vaig llegir a nivell argumental i la part en què revisa la biblioteca m'ha semblat genial. Normalment soc molt exigent amb les novel·les que parlen de literatura, perquè considero que només serveixen perquè l'autor demostri com de llegit és. Però en aquest cas m'ha entretingut i m'ha fer gaudir moltíssim.
Sé que no és el millor llibre que un pot llegir, però crec que en el meu cas ha arribat en el moment ideal.
Sé que no és el millor llibre que un pot llegir, però crec que en el meu cas ha arribat en el moment ideal.
March 11, 2019
Una historia familiar donde se demuestra que nos marca nuestra infancia siendo adultos. Una familia atormentada. Los padres muerden y sus hijos tienen que decidir que van a hacer con la casa familiar y esa biblioteca que posee tanto misterios. Precioso!!!
September 21, 2019
Al principio me costó meterme en la historia pero luego te engancha y disfrutas de la evolución de los personajes y los descubrimientos que van haciendo sobre su familia
April 10, 2019
La casa que agonitza.
L’Helena Faura és la mare a El fibló, una dona que mor després de la malaurada picada d’una abella, quan els seus tres fills són petits: la Laura, germana gran, a penes comença a entrar en l’adolescència. En Sebastià Sureda, el seu marit, un exitós escriptor teatral, decideix abandonar sentimentalment als seus tres fills allunyant-se definitivament d’ells, atès que la seva distància havia començat molt temps ençà. D’aquesta manera, els tres germans pateixen una doble pèrdua parental, quedant-se orfes a una edat molt primerenca.
Anys més tard, amb la mort del pare a una edat ja octogenària, els germans es retroben a la que havia sigut la casa familiar d’Alella, que els hi és llegada en herència, i es veuen obligats a conviure-hi per restaurar-la i posar-la a la venda. La casa és la gran protagonista familiar, l’epicentre del terratrèmol que està a punt de sacsejar els ciments esmicolats d’una família que en realitat no ha existit mai com a tal. Aquest casalot es troba ara en ruïnes, el seu pare amb tots els anys solitaris que hi ha viscut des de la marxa espaordida dels fills l’ha deixat morir lentament, des de les parets fins a les bigues, des de la galeria fins a les finestres sorolloses o les rajoles que es van esquerdant lentament. La mort ho emplena tot, fins al jardí, aquell ésser orgànic que tant estimava i cuidava la mare, el lloc on al capdavall va trobar la mort però que per a ella era la font de vida, el cor de la unió familiar. Una vella i imponent noguera presidia aquest espai, l’obaga de la qual donava aixopluc als Sureda Faura. Però aquest arbre, tant estimat per la mare, també és el símbol de tota la decadència familiar: arbre malalt des de fa anys -com tota la casa-, s’ha de tallar de soca-rel perquè s’ha anat podrint amb el seu abandó i a més, de per sí posseeix (com el pare) una naturalesa intrínseca malèvola i destructiva amb les espècies que l’envolten: “És un arbre egoista”, diu el jardiner. En Sebastià Sureda és com el demiürg solitari que es tanca a la seva biblioteca per crear les seves obres, amagant-se de qualsevol vincle familiar o afectiu, aquell qui escapa i menysprea obertament als seus fills per haver-se dedicat a “succedanis” professionals relacionats amb la dramatúrgia en comptes de fer-ho a la creació teatral més genuïna, com ha fet ell mateix i pel que és a bastament reconegut. Aquesta figura gairebé monstruosa per als seus, tancada en la seva caverna/biblioteca es va desvetllant lentament com a ésser humà per mitjà dels llibres que la Laura hi tria, de les dedicatòries que els altres l’hi varen professar o d’alguna foto perduda en les pàgines d’alguna de les obres. El vell volia morir amb la casa, desintegrant-se en la podridura del que havia estat la seva vida personal, tan plena d’elogis a la seva obra com de misèries dintre del seu cor. Arribat el seu final, en Sebastià va decidir acomiadar-se- amb uns versos de Màrius Torres, fragments de poemes que només troben el seu sentit per als fills que acaben per intuir el seu significat: Entrar sol en un jardí... Pot ser el mateix jardí que simbolitza el regne en el que habita la mare? Retornar a trobar-se amb ella? Amb la seva Julieta?
La Sílvia Soler escriu El fibló des de la nostàlgia dels seus personatges, d’aquests tres germans que es retroben i que comencen realment a conèixer-se i a acceptar-se mútuament després de molts anys de fredor entre ells. L’autora parla des del cor amb delicadesa i molt d’amor: fraternal, compartit amb aquells que també patiren la pèrdua, cadascun a la seva manera. Tots tres sobrevisqueren emocionalment com varen poder o saber, sembla dir l’autora amb una veu potser autobiogràfica. Es tracta segurament d’un aprenentatge continu, atès que per a l’autora també “als germans s’ha d’ensenyar a estimar-los” La Sílvia Soler deixa finalment un lloc en el seu relat per als que quedaran, els que venen al darrera i busquen conèixer els seus orígens, els nebots adolescents que tracten d’omplir buits i buscar sentit a preguntes a penes formulades. Són misteris vitals, arrels necessàries per a la construcció de la pròpia identitat. Són nous començaments, futures noves oportunitats... Aquest llegat esdevé imprescindible per evitar la metamorfosi que el temps i els mals records imprimeixen sobre tot allò viu, transformant-lo en decrèpit i podrit. Un relat que convida a pensar en la importància, no només de les relacions fraternals, les seves vivències compartides, les bones i les dolentes, sinó també del llegat deixat als nouvinguts, aquell que s’ha d’anar construint a poc a poc, fent neteja de tant en tant del passat i obrint els porticons de la casa de cara a un jardí sa i net de males herbes.
Sandra Otto
@sandraotto1972
https://www.nuvol.com/noticies/la-cas...
L’Helena Faura és la mare a El fibló, una dona que mor després de la malaurada picada d’una abella, quan els seus tres fills són petits: la Laura, germana gran, a penes comença a entrar en l’adolescència. En Sebastià Sureda, el seu marit, un exitós escriptor teatral, decideix abandonar sentimentalment als seus tres fills allunyant-se definitivament d’ells, atès que la seva distància havia començat molt temps ençà. D’aquesta manera, els tres germans pateixen una doble pèrdua parental, quedant-se orfes a una edat molt primerenca.
Anys més tard, amb la mort del pare a una edat ja octogenària, els germans es retroben a la que havia sigut la casa familiar d’Alella, que els hi és llegada en herència, i es veuen obligats a conviure-hi per restaurar-la i posar-la a la venda. La casa és la gran protagonista familiar, l’epicentre del terratrèmol que està a punt de sacsejar els ciments esmicolats d’una família que en realitat no ha existit mai com a tal. Aquest casalot es troba ara en ruïnes, el seu pare amb tots els anys solitaris que hi ha viscut des de la marxa espaordida dels fills l’ha deixat morir lentament, des de les parets fins a les bigues, des de la galeria fins a les finestres sorolloses o les rajoles que es van esquerdant lentament. La mort ho emplena tot, fins al jardí, aquell ésser orgànic que tant estimava i cuidava la mare, el lloc on al capdavall va trobar la mort però que per a ella era la font de vida, el cor de la unió familiar. Una vella i imponent noguera presidia aquest espai, l’obaga de la qual donava aixopluc als Sureda Faura. Però aquest arbre, tant estimat per la mare, també és el símbol de tota la decadència familiar: arbre malalt des de fa anys -com tota la casa-, s’ha de tallar de soca-rel perquè s’ha anat podrint amb el seu abandó i a més, de per sí posseeix (com el pare) una naturalesa intrínseca malèvola i destructiva amb les espècies que l’envolten: “És un arbre egoista”, diu el jardiner. En Sebastià Sureda és com el demiürg solitari que es tanca a la seva biblioteca per crear les seves obres, amagant-se de qualsevol vincle familiar o afectiu, aquell qui escapa i menysprea obertament als seus fills per haver-se dedicat a “succedanis” professionals relacionats amb la dramatúrgia en comptes de fer-ho a la creació teatral més genuïna, com ha fet ell mateix i pel que és a bastament reconegut. Aquesta figura gairebé monstruosa per als seus, tancada en la seva caverna/biblioteca es va desvetllant lentament com a ésser humà per mitjà dels llibres que la Laura hi tria, de les dedicatòries que els altres l’hi varen professar o d’alguna foto perduda en les pàgines d’alguna de les obres. El vell volia morir amb la casa, desintegrant-se en la podridura del que havia estat la seva vida personal, tan plena d’elogis a la seva obra com de misèries dintre del seu cor. Arribat el seu final, en Sebastià va decidir acomiadar-se- amb uns versos de Màrius Torres, fragments de poemes que només troben el seu sentit per als fills que acaben per intuir el seu significat: Entrar sol en un jardí... Pot ser el mateix jardí que simbolitza el regne en el que habita la mare? Retornar a trobar-se amb ella? Amb la seva Julieta?
La Sílvia Soler escriu El fibló des de la nostàlgia dels seus personatges, d’aquests tres germans que es retroben i que comencen realment a conèixer-se i a acceptar-se mútuament després de molts anys de fredor entre ells. L’autora parla des del cor amb delicadesa i molt d’amor: fraternal, compartit amb aquells que també patiren la pèrdua, cadascun a la seva manera. Tots tres sobrevisqueren emocionalment com varen poder o saber, sembla dir l’autora amb una veu potser autobiogràfica. Es tracta segurament d’un aprenentatge continu, atès que per a l’autora també “als germans s’ha d’ensenyar a estimar-los” La Sílvia Soler deixa finalment un lloc en el seu relat per als que quedaran, els que venen al darrera i busquen conèixer els seus orígens, els nebots adolescents que tracten d’omplir buits i buscar sentit a preguntes a penes formulades. Són misteris vitals, arrels necessàries per a la construcció de la pròpia identitat. Són nous començaments, futures noves oportunitats... Aquest llegat esdevé imprescindible per evitar la metamorfosi que el temps i els mals records imprimeixen sobre tot allò viu, transformant-lo en decrèpit i podrit. Un relat que convida a pensar en la importància, no només de les relacions fraternals, les seves vivències compartides, les bones i les dolentes, sinó també del llegat deixat als nouvinguts, aquell que s’ha d’anar construint a poc a poc, fent neteja de tant en tant del passat i obrint els porticons de la casa de cara a un jardí sa i net de males herbes.
Sandra Otto
@sandraotto1972
https://www.nuvol.com/noticies/la-cas...
This entire review has been hidden because of spoilers.
July 12, 2020
I should have hated this book, taking into account that the main characters are a bunch of privileged and artistic people who have what has come to be termed 'first world problems' and who worry about which kind of wine to read or the book they will talk about in the book club.
Kudos then, to Soler for making the story so interesting that I could 'suffer' those characters without throwing the book out of the window. Her writing, and her plot development, make this story about three siblings who go back to their parents' house to live together and who have to face their inner and outer fears, engaging, fun and worth reading. It is not outstanding, but it will be a good afternoon read.
The best: the writing
The worst: not a fan of those über-privileged characters
Alternatives: Jaume Cabré is the closest to this kind of novel in Catalan, and he is really good
6/10
(Catalan)
Kudos then, to Soler for making the story so interesting that I could 'suffer' those characters without throwing the book out of the window. Her writing, and her plot development, make this story about three siblings who go back to their parents' house to live together and who have to face their inner and outer fears, engaging, fun and worth reading. It is not outstanding, but it will be a good afternoon read.
The best: the writing
The worst: not a fan of those über-privileged characters
Alternatives: Jaume Cabré is the closest to this kind of novel in Catalan, and he is really good
6/10
(Catalan)
August 27, 2019
És una trama familiar trista explicada d’una manera molt propera.
La família és l’eix principal de la novel·la a partir del qual s’explica la vida de cada un dels membres. Parla de sentiments, positius i negatius, de records...
Parla de tres germans que creixen mancats de la figura maternal i amb un pare, un dramaturg exitós, que no ha sabut portar bé el dol. Aquests germans, tot i no haver perdut el contacte, es retroben al cap del temps arran de la mort del pare, i es tornen a acostar mentre reviuen moments del passat i fan algunes descobertes sobre la vida dels seus progenitors.
Si aquest llibre me l’hagués llegit abans de tenir fills m’hauria agradat molt, però ara, la veritat és que m’ha fet patir una mica.
La família és l’eix principal de la novel·la a partir del qual s’explica la vida de cada un dels membres. Parla de sentiments, positius i negatius, de records...
Parla de tres germans que creixen mancats de la figura maternal i amb un pare, un dramaturg exitós, que no ha sabut portar bé el dol. Aquests germans, tot i no haver perdut el contacte, es retroben al cap del temps arran de la mort del pare, i es tornen a acostar mentre reviuen moments del passat i fan algunes descobertes sobre la vida dels seus progenitors.
Si aquest llibre me l’hagués llegit abans de tenir fills m’hauria agradat molt, però ara, la veritat és que m’ha fet patir una mica.
June 16, 2024
Per motius diferents, tres germans que s'han anat separant al llarg dels any acaben vivint junts un altre cop a la casa de la seva infància i rememoren la seva història, el què els ha configurat actualment com a persones, la relació amb un pare distant i una mare que va morir massa jove.
Llibre correcte, ben escrit i que passa bé, però té poc que el distingeixi de tants altres que parlen de coses semblants. Les descripcions de les relacions amb el pare i la mare son molt reiteratives, i la part d'història present també gira molt (massa) al voltant de tres o quatre temes que es repeteixen i no donen per tant.
Llibre correcte, ben escrit i que passa bé, però té poc que el distingeixi de tants altres que parlen de coses semblants. Les descripcions de les relacions amb el pare i la mare son molt reiteratives, i la part d'història present també gira molt (massa) al voltant de tres o quatre temes que es repeteixen i no donen per tant.
May 4, 2020
Un llibre ben escrit i de lectura fàcil malgrat que la trama al voltant d’una casa l’he trobat forçada. Com ens té acostumats la Sílvia Soler ens embolcalla amb els retrats seus familiars càlids i amables. En comparació a altres obres, pero, m’ha semblat una novel·la menys edulcorada i un pèl més aspra - fet que no és negatiu - tot i que personalment he trobat a faltar més sorpreses o un gir adicional en alguns dels personatges per fer-la una obra més atractiva.
May 18, 2025
Quin llibre, històries del passat i del present s’entrellaçen per donar forma a la imatge d’una familia que va patir la pèrdua de la mare pel fibló d’una abella.
A la mort del pare, els tres fills decideixen conviure a la casa familiar d’Alella per restaurar-la i poder-la posar a la venda, i entre tots descobriran part del seu passat i de la seva historia.
A la mort del pare, els tres fills decideixen conviure a la casa familiar d’Alella per restaurar-la i poder-la posar a la venda, i entre tots descobriran part del seu passat i de la seva historia.
December 13, 2025
(2,5/5)
És un llibre molt fàcil de llegir i la prosa de la Sílvia Soler és molt reconeixible, igual que el seu estil. El problema és que s’assembla molt als seus altres llibres i, almenys per a mi, resulta molt previsible. Tampoc crec que calguin 300 pàgines per explicar aquesta història, ja que en alguns moments no avança. Considero, a més, que algunes relacions i situacions són força inversemblants. Tot i això, diria que és un llibre d’entreteniment agradable.
És un llibre molt fàcil de llegir i la prosa de la Sílvia Soler és molt reconeixible, igual que el seu estil. El problema és que s’assembla molt als seus altres llibres i, almenys per a mi, resulta molt previsible. Tampoc crec que calguin 300 pàgines per explicar aquesta història, ja que en alguns moments no avança. Considero, a més, que algunes relacions i situacions són força inversemblants. Tot i això, diria que és un llibre d’entreteniment agradable.
June 13, 2019
Aquesta novel·la m'ha recordat la infància, l'adolescència. I m'ha fet olorar el mar, m'ha fet sentir la senzillesa d'un sopar en família amb amics, l'amor pels llibres, l'amor per una mateixa, l'amor en majúscules. Gràcies, Sílvia Soler.
September 25, 2020
A moments massa referències a d'altres llibres o autors i d'entrada em va costar molt simpatizar amb els tres germans. De totes maneres, en avançar la lectura em va anar atrapant i fent-me sorgir les ganes d'avançar més i més pàgines.
Read
April 29, 2021Ens conte la vida d'una família de tres fills i d'una mare morta massa prest, i d'un pare massa dedicat única i exclusivament al seu treball d'escritor i de la seva poca implicació en la vida familar.
M'ha agradat.
M'ha agradat.
May 26, 2021
Bona novela, la idea del principi no pareix que hagi de donar per tant, pero la trama segueix i et mante distret, potser no es res de l'altre mon la veritat es que a mi m'ha entretingut bastant. Una bona lectura sino vols haver de pensar gaire.
July 17, 2022
M'ha agradat molt, una història tan possible com real amb unes descripcions dels personatges i les seves vides molt ben fetes. Un vocabulari molt ric i que agraeix la seva lectura. Potser li sobraria un polzim de pessimisme. Vaig a continuar llegint més llibres de Silvia Soler
May 26, 2025
M'ha agradat com Sílvia Soler explica el dol per una mort sobtada. Com aquest dol ha afectat a la família i a les relacions entre els tres fills i el pare. Com de difícil és recompondre els lligams familiars quan aquests s'han degradat!
August 5, 2019
Viatge interessant cap al si d'una família
October 26, 2019
Bufff que aburrimiento de libro, no sucede absolutamente nada y encima es de esos libros melancólicos con los que te coge una depresión de caballo. Mi nota para este libro es un 3 y aún gracias.
January 19, 2020
Sorprenentment bo
Displaying 1 - 30 of 52 reviews